La iniciativa legislativa popular sobre mesures urgents per a encarar l’emergència de l’habitatge i la pobresa energètica ha superat avui el debat de totalitat al parlament. Cap grup no s’ha oposat a la tramitació de la ILP i tots han demanat d’escurçar els terminis perquè s’aprovi abans d’acabar el juliol. Els promotors de la ILP han defensat el dret de la ‘segona oportunitat’ de les famílies per evitar ‘l’endeutament perpetu’ i han exigit que s’acabessin els desnonaments i talls dels subministraments.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha garantit el compromís del govern de reallotjar totes les famílies que ho necessitin, però ha advertit que no donarien suport al ‘lloguer forçós’ dels pisos.

Segona oportunitat

El primer article de la ILP fa referència a la ‘necessària’ segona oportunitat per als qui s’han sobreendeutat. La comissió promotora proposa de formar comissions de sobreendeutament, òrgans extrajudicials que faran per manera de resoldre el deute mitjanant un pacte amb les entitats financeres. Aquestes comissions haurien de tenir ‘àmplies capacitats de decisió’, com ara la d’establir un pla de pagaments o reestructuració del deute.

Si no s’arriba a cap acord per la via extrajudicial, caldria començar un procediment judicial simplificat en què el jutge instés a un nou acord. Si, malgrat tot, no s’aconsegueix cap acord i en el termini de dos anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat cap pla de pagament, començarà la liquidació dels actius (habitatge en qüestió i més propietats del deutor) per fer front als deutes. La liquidació tindria una durada màxima d’un any i, un cop acabada, s’haurà cancel·lat el passiu no satisfet. El procediment podria acabar, doncs, amb una dació en pagament de l’habitatge.

Desnonaments

Un dels objectius fonamentals de la ILP és aturar els desnonaments, fins i tot encara que s’hagi obtingut la dació en pagament. Si la família es manté en situació de vulnerabilitat tot i haver saldat el deute amb el banc, podrien acollir-se al lloguer forçós durant un mínim de tres anys. També s’hi podrien acollir les família que no puguin pagar el lloguer quan l’habitatge sigui propietat d’entitats financeres, filials immobiliàries i ‘fons voltors’.

A més, les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, etc.) s’haurien de comprometre a garantir que les famílies que no puguin continuar al pis on són i no puguin pagar el preu del lloguer de mercat seran allotjades adequadament.

Pobresa energètica

La ILP proposa que l’administració garanteixi el dret d’accés a l’aigua, la llum i el gas de les persones en risc de vulnerabilitat, almenys durant tres anys. A més, requereix al sector públic a establir un protocol de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris que evitin els talls de subministrament. També s’insta la Generalitat a establir acords amb les companyies subministradores perquè les famílies en risc de vulnerabilitat es beneficiïn de línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims.

Habitatge social

Finalment, els promotors de la ILP reclamen que el govern estableixi que les despeses en habitatge i subministraments bàsics no superin el 30% dels ingressos familiars. Un percentatge que s’hauria d’aplicar en tots els casos de lloguer social per determinar el preu mensual de l’habitatge.

Comissió promotora

La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, ha estat la primera de parlar en nom de la comissió promotora de la ILP, que va aconseguir 143.000 signatures. Ha denunciat que a Catalunya hi hagi encara 500.000 pisos buits, 100.000 dels quals propietat de la banca, i no s’aturin els desnonaments. Segons ella, l’administració no tan sols no ha estat capaç de donar resposta a la problemàtica de l’habitatge, sinó que ha afavorit els interessos especulatius. Això mateix s’aplica, segons ella, al ‘negoci rodó’ de l’aigua, la llum i el gas que fan les companyies subministradores.

En representació de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela ha subratllat la necessitat d’atorgar a les famílies una ‘segona oportunitat’. ‘No sortirem de la crisi si les famílies mantenen els deutes i són condemnades a l’economia submergida i a ser usuaris perpetus dels serveis socials’, ha dit. En aquest sentit, mesures com la dació en pagament o la reestructuració dels deutes són imprescindibles, segons ella.

L’últim representant de la comissió promotora a intervenir ha estat el portaveu de la PAH, Carlos Macías, que rebutjat amb contundència possibles rebaixes del text que han presentat. ‘Aprovar la ILP amb el contingut íntegre és irrenunciable’, ha exclamat des del faristol de l’hemicicle.

El govern, contra el ‘lloguer forçós’

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha intervingut en el debat en nom del govern. En línies generals ha coincidit amb l’exposició de la ILP i ha destacat la necessitat que l’administració combatés el sobreendeutament familiar i els desnonaments i garantís un habitatge digne a les famílies en risc de vulnerabilitat.

Tanmateix, Vila ha advertit que propostes ‘de màxims’ no són sempre adients perquè, sovint, xoquen amb l’ordenament legal i acaben essent inefectius. Ha recordat el cas d’Andalusia, que va aprovar l’expropiació forçosa dels habitatges buits en mans dels bancs per destinar-los al ‘lloguer forçós’, però el Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat fa poc aquesta llei andalusa.

El govern ha actuat de manera diferent, ha dit Vila. I ha garantit que ampliar el percentatge d’habitatge públic és un dels objectius de l’executiu. El parlament ja va aprovar dimecres la llei que crea un impost als bancs i grans propietaris que mantinguin buits els habitatges i no els destinin al lloguer social. L’any vinent la Generalitat preveu d’ampliar d’un 15% el parc d’habitatge públic destinat a lloguer social, que avui és aproximadament d’un 1% de l’habitatge total.

Vila ha reiterat el compromís del govern de ‘reallotjar’ totes les famílies en risc de desnonament. ‘En l’habitatge habitual o en un altre’, ha concretat. El govern es compromet també a garantir a aquestes famílies els subministraments d’aigua, llum i gas. ‘Ja ho fem i ho continuarem fent’, ha indicat.

Finalment, ha recordat que, després de l’activisme social arriba l’hora dels legisladors, que seran els qui hauran de fer ‘viable’ aquesta iniciativa legislativa popular. Vila ha respost d’aquesta manera la negativa dels promotors a acceptar rebaixes. Més enllà dels possibles problemes legals, ha apuntat també a dificultats econòmiques per a aprovar la totalitat del text. ‘Quin seria l’interval de cost econòmic que hauria d’assumir el proper pressupost si incorporem de forma àmplia la ILP? Entre 400 i 800 milions d’euros’, ha calculat.

Debat parlamentari

ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i la diputada no adscrita Marina Geli han estat els qui s’han acostat més al text presentat pels promotors de la ILP. ‘Tenim bancs rescatats amb milions d’euros i, alhora, persones al carrer. No ens ho podem permetre’, ha dit el diputat d’Esquerra Roger Torrent. ‘Ningú pot ser desnonat si no té una alternativa d’habitatge. Ens ho ha dit l’ONU, la UE i el Tribunal de Drets Humans’, ha afegit el diputat d’ICV Salvador Milà.

Per la CUP, Isabel Vallet, ha lamentat que, després d’anys de veure com creixien els problemes socials de l’habitatge, el parlament no hagi actuat decididament per evitar el patiment de la gent. ‘Avui mateix s’ha aturat un desnonament al carrer de Cervantes, al costat de l’Ajuntament de Barcelona. Encara avui hem de parlar d’una realitat com aquesta que els poders públics no han pogut resoldre, perquè significa tocar privilegis del bancs, d’aquells que han especulat i d’aquells que s’han enriquit amb el patiment de la majoria de la població’, ha exclamat.

El PSC també ha celebrat el debat sobre la ILP i ha remarcat que, en el període d’esmenes, reclamarà que es recuperi l’usdefruit forçós dels habitatges buits que ja preveia la llei d’habitatge de Catalunya i que el govern de CiU va eliminar.

La resta de grups parlamentaris han acceptat l’envit de la ILP per a regular sobre una realitat ‘preocupant’. Meritxell Roigé, de CiU, ha explicat que farien tant com poguessin perquè aquesta llei fos ‘aplicable’ i evitar la impugnació per part dels poders estatals. A Ciutadans, Matías Alonso ha subratllat que van a favor de l’esperit de la llei, tot i que provaran de modificar algunes qüestions, com la del lloguer forçós.

El PP ha defensat la feina del govern espanyol per legislar sobre els problemes d’habitatge i ha acusat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero de ser el causant de la bombolla immobiliària, del sobreendeutament familiar i les conseqüències que té. Rafael López ha indicat que estan disposats a arribar a un acord amb la comissió promotora i que, per això, ja li han fet arribar les esmenes que prepara el PP.

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb