La història de les paraules: ‘solter’ o ‘fadrí’

VilaWeb estrena avui la sèrie basada en la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
17.07.2016 - 21:00
Actualització: 17.07.2016 - 23:00

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Estrenem avui la sèrie basada en l’Estratigrafia Dialectal, obra dels professors Maria-Pilar PereaGermà Colón. VilaWeb us oferirà cada dia un mapa i una explicació sobre una parella o grup de mots sinònims, per a veure’n el repartiment dialectal i l’evolució històrica.

Per començar, un cas en què es pot veure com a les Illes, el País Valencià i l’Alguer es manté un terme genuí, ‘fadrí’, a diferència del català central, on és més habitual ‘solter’, potser per influència del castellà.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací.

Fadrí   Fadrí/Solter  Solter

Solter ‘no casat’ és un derivat de solt, que a l’edat mitjana significà igualment ‘cèlibe’. Així, els Furs de València consideren fill natural aquell «qui serà nat de fembra e de hom solt e solta, e seran tals que porien ésser marit e muller» (VI-IX-9). Avui, en aquest sentit, solter és propi del català central i l’aparició en la llengua —potser influït pel castellà soltero— no és anterior al segle XVI. El primer esment es troba al Nebrija-Busa de 1507, calcat de l’original castellà: «solter o soltera no casats. celebs. ibis».

El mot més genuí per a ‘cèlibe’ és fadrí, que es manté amb aquesta significació i abraça tot el País Valencià, les Balears i les terres de Lleida, però aquí amb menys vivesa; també viu a l’Alguer (farrí). Cal observar, però, que fadrífadrina, amb el sentit de ‘persona jove’, viu a quasi tot el domini, però en les terres indicades va adoptar de manera natural la significació de ‘no casat’ (cf. Atles Tortosa, mapa 144). Caldrà veure quin futur tindrà l’actual anglicisme single, que es comença a estendre pels mitjans de comunicació.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies