Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. ‘Guix’, ‘algeps’ i ‘ges’, tres geosinònims repartits si fa no fa així: ‘guix’ al català oriental, ‘algeps’ al valencià i ‘ges’ al nord-occidental. Però, com demostren a bastament Colón i Perea, a l’edat mitjana les coses no eren tan clares com avui.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

algep(s)   algep(s)/guix  ges/guix  guix

Els representants del grecollatí GYPSUM es reparteixen avui el domini català: algeps (i també algep) és propi del País Valencià, ges ho és del català occidental i guix viu a la major part del català oriental (a les Balears i al Principat). El primer és segur que degué passar a través de l’àrab, mentre que les altres dues formes resulten difícils d’aclarir, sobretot pel que fa al fonetisme a partir de la Y de l’ètim. Coromines suposa (DECat, s.v. guix) que potser també hi ha en aquests dos casos influència de l’àrab.

Ara bé, la repartició geogràfica que s’ha indicat no es correspon del tot amb la de l’època medieval, i potser que tampoc no és completament satisfactòria per a l’època actual. Ja en la menció més antiga d’aquests mots, com són els Furs de València, atorgats pel rei Jaume al segle XIII, es llegeix que s’eximeix els habitants d’algunes càrregues, com ara: «fer portar e fer talar fusts menuts, grosses, pochs e grans, calç, guix o algepç, moles e rodes de molins, e pedres a mellorar o a fer e a edificar» (I, p. 142.12; I-II-16).

Guix o algepç es corresponen a gissum en el text llatí. Avui, a València, malgrat el predomini d’algeps, també viu guix, que és la barreta amb la qual cosidores i sastres fan senyals damunt la roba. Tota la tradició lexicogràfica valenciana ho confirma, i s’ha pogut comprovar en la ciutat de València.

El català occidental ges es troba documentat al segle XIV (1366, DCVB), també apareix en la part catalano-llatina del Nebrija-Busa de 1507 («Ges o guix specia de pedra. gypsum. i»), mentre que a la part llatino-catalana sols hi ha guix («Gypsum. i. per lo guix especia de calç»). Però és el cas que a Cervera el 1373 es llegeix: «.I. scudeler de guix» (BRABLB, VI, p. 200); a l’Urgell hi ha guix, el qual, per cert, conviu amb ges, en un mateix document del 1469:

«… que la capela de sent Cosme e sent Damia de la dita sglésia sta feta e obrada segons la obra de guix; exceptat que no y ha a fer rexes ni altres pintures que sien de colós […] Item foren de acord que los dits procuradós hagen a donar al dit Solà cals eges, e pedra tanta com necessari serà…» (Homenatge a Rubió i Lluch, II, Barcelona, 1936, p. 470, nota).

Més endavant, també a Urgell, es troba guix el 1588, («… com los restants son de guix vaix suplir y donar per la portalada del estudi», EUC, XVIII, p. 15, n. 7) i el 1590 («E mes, 9 sous, 11 diners, per guix, per obrar per cassa», ibidem, p. 69). En canvi, en el Receptari de micer Johan (1466), el qual, a jutjar pel lèxic, deu ser una obra valenciana, surt ges:

«Item pren lamines de venus e sien cimentades ab ges molt, que no sia calcinat» (BRABL, VII, p. 437; doc. núm. CCXIX).

A València el 1398 es documenta algepç («Item pro iiii almuts d algepç e per port e torn de les bigues», EUC, VI, p. 236), i el 1429 en un mateix inventari del pintor Bertomeu Avella apareix algepç («Un cedaç de cendre algepç vell.- Item hun cabaç de teniralgepç», EUC, VI, p. 228), i hi ha, però, també guix («Item hun barrilet ple de guixamortat», ibidem, p. 230). Tanmateix, el cas més curiós es troba igualment a València, on coexisteixen guix i algeps, i s’explica la funció de cada terme en un text foral tardà de 1625:

«… y alguns barons e senyors de llochs no permeten que lo guix que tallen los qui tenen aquest privilegi per a fer algeps, lo molguen e facen dit algeps ab los instruments, y artificis que ells mateixos fan pera est efecte en los termens de les dites baronies: volent aixi los dits barons obligarlos a que porten a moldre lo dit guix a la dita ciutat: lo que es de molt cost, y per esta raho lo algeps va molt car en la dita ciutat. Y de la mateixa manera los volen obligar a que la pedra que tallen pera fer calç, no la coguen en los termens de les dites baronies, essent cert que la facultat de traure calç, o algeps, es facultat de traure la dita calç y algeps fet, y de no traure tan solament guix pera fer algeps, ni pedres pera fer calç; e aço fan dits barons pera imposar necessitat de que lo dit algeps se molga en los artificis que ells tenen dins los termens, y la calç se coga en los seus forns, fent pagar pera aço als dits vehins de Valencia grosses cantitats. Perço lo dit Estament Real suplica V. Magestat, sia servit per acte de cort, declarar que los dits vehins de Valencia no sols tenen facultat de tallarguix y pedres, que son la materia pera fer algeps y coure les pedres de ques fa la calç y tenir pera est efecte dins dels termens dels dits barons los instruments necessaris» (Furs de València, facsímil de 1990, València, Generalitat Valenciana, IV, fol. 47v°).

En aquest text valencià apareix un significat de guix, que no és la barreta de marcar dels sastres que es considerava com a l’única significació de València. I tampoc en aquest document no es confon guix amb algeps, puix que el guix serveix per a fer algeps.

El verb enguixar, derivat de guix, que pertany al vocabulari dels pintors de retaules es troba molt sovint a Barcelona (per exemple, el 1401 «e per enguixar e aygua cuyta e totes altres coses necessaries a perfecció de pintura», EUC, XIV, p. 83, nota 1) i igualment compareix a València. Vet ací unes quantes referències, tretes en llur majoria de l’obra de Sanchis Sivera sobre els pintors de València, el nombre de les quals es podria incrementar fàcilment:

—any 1429: «hun parell de cofrens de la forma major enguixats […] Item un parell de cofrens enguixats de sis palms» (EUC, VI, p. 227).

—any 1440: «Et sich promitto ut suppra quod dictum retabulum erit be e endrapat enguixat deboxat daurat dor fi e pintat de colors fines [… ] dum erit enguixat e deboxat» (EUC, VI, p. 465.

—any 1441: «quan lo dit retaule serà enguixat» (EUC, p. 446).

—any 1460: «… un retaule de fusta […] per enguixar aparellar aquell e encara per deboxar e acabar lo decors ab oli» (EUC, VII, p. 92).

—any 1460: «… et postquam endrapavero de panno lli et enguixavero de bono guix dictum retabulum […] et cum fuerit endrapat et enguixat promitto deboxare» (EUC, VI, p. 559).

—any 1461: «… com lo dit retaule serà enguixat deboxat e mes en sisa» (EUC, VII, pp. 94.

—any 1466: «… enguixar e aparellar deguix prim unes cubertes de cavall […] axí de enguixar les dites cubertes» (EUC, VI, p. 468).

—any 1476: «… e com serà enguixat e deboxat x lliures…» (EUC, VII, p. 45).

—any 1468: «lo dit retaule sera deboxat enguixat e mes de sisa vint lliures» (EUC, VI, p. 469).

—any 1492, Llucena: «Lo dit retaule sia aparellat e engujxat segons us e pratica de bon mestre» (A. Sánchez Gozalbo 1932: 95).

—any 1492, Llucena: «La segona com lo dit retaule sera fet de fusta e enguixat» (Sánchez Gozalbo 1932: 97).

Les dades que s’han aportat en aquesta nota amb esment de guix on es podia esperar sols ges o algeps i al contrari, canvien un xic la situació geogràfica, almenys en el vessant diatòpic, d’aquests tres termes (guix, ges i algeps), els quals es parteixen l’herència de GYPSUM. Vegeu l’Atles Tortosa, mapa 441.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.