Ja fa anys que corre per casa un Diccionari enciclopèdic català, en edició reduïda, publicat per Salvat Editors el 1938. De tant en tant, m’agrada obrir-ne una pàgina a l’atzar i llegir-ne les definicions en el català i la Catalunya de fa vuitanta anys. I un dels entreteniments que més m’apassionen és trobar-hi topònims com Aurora de Lluçanès i Vilaboi. De la primera entrada, se’n diu: ‘AURORA DE LLUÇANÈS. Geog. Nom donat oficialment el 1937 a la vila de SANT BOI DE LLUÇANÈS.’ I de la segona: ‘VILABOI. Geog. Nom donat oficialment el 1937 a la vila de SANT BOI DE LLOBREGAT.’

No són dos casos aïllats, sinó tot un fenomen que es va produir entre el 1936 i el 1938 en uns quants pobles i ciutats de Catalunya. Si amb l’adveniment de la República ja hi va haver molts canvis en el nom de carrers i places de tot el país, amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 i el fervor revolucionari del 1937, les modificacions i substitucions van afectar els noms de lloc. Especialment, ‘els de caràcter hagiogràfic (és a dir, els freqüentíssims topònims referents al santoral), però també les denominacions relatives als antics dominis o jurisdiccions senyorials, eclesiàstiques o de la reialesa’, detalla el professor de la UB Joan Tort en l’estudi més complet sobre la qüestió, Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939). El caso de Cataluña, publicat a la revista electrònica Scripta Nova el 2003.

En un context de canvi de règim polític (amb violència inclosa), la toponímia municipal catalana, majoritàriament d’origen medieval, va ser percebuda per una part de la població com una expressió del ‘vell ordre’ i, per tant, susceptible de renovar-se i modificar-se. La precarietat legal i institucional derivada del cop d’estat feixista del 18 de juliol de 1936, juntament amb l’emergència dels poders locals, segons Tort, serien en l’origen dels canvis en el nomenclàtor. Els anomenats comitès populars van actuar durant els primers mesos de la guerra ‘sota el seu propi criteri i al marge de tota legalitat’, un període on en molts pobles es va produir justament la modificació del nom.

No va ser fins a l’octubre del 1936, de fet, que la Generalitat republicana no va poder començar a intervenir-hi, amb un primer decret del Departament de Seguretat Interior que establia algunes pautes per als canvis: ‘Per a canviar el nom d’un poble caldrà que ho acordi l’ajuntament, sotmetent l’acord a l’aprovació del Consell de la Generalitat.’ De l’1 de gener al 25 de setembre de 1937, fins a onze decrets publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya van modificar 123 dels 1.068 noms municipals que hi havia aleshores a Catalunya: és a dir, l’11,6%.

Com detalla l’estudi de Tort, més d’un centenar dels noms van experimentar una alteració per a eliminar-ne elements de tipus religiós (Sant, Santa, Parròquia): Sant Martí Vell va passar a dir-se oficialment Vellmartí; Sant Fost de Campsentelles, Alba del Vallès; Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes; Santpedor, Graner de Bages; Sant Joan de les Abadesses, Puig-alt de Ter; Sant Climent de Llobregat, Cirerer de Llobregat… Quant a Molins de Rei i els Prats de Rei, la referència reial va desaparèixer en la nova denominació (Molins de Llobregat i els Prats d’Anoia, respectivament). I de la dotzena de modificacions toponímiques més, l’autor no hi va trobar cap motivació revolucionària aparent.

Per mirar de frenar les arbitrarietats detectades en una bona part dels acords municipals per al canvi de nom, la Generalitat va decidir d’endurir les mesures reguladores amb un decret del 8 d’octubre de 1937 signat pel mateix president Lluís Companys: ‘Els canvis de nom de les poblacions hauran d’ésser acordats per l’ajuntament i l’acord serà sotmès a l’aprovació del govern de la Generalitat, sens perjudici que siguin complerts oportunament els requisits establerts per l’article 14 de la llei municipal catalana, a iniciativa del govern o de l’ajuntament.’ Ja sigui per aquest text, ja sigui per l’evolució adversa del conflicte armat, la veritat és que fins al final de la guerra ja només es va canviar el nom d’un municipi més, malgrat que restaven en el nomenclàtor català més d’una trentena de denominacions hagiogràfiques i d’arrel religiosa evident, com ara la Bisbal d’Empordà, la Seu d’Urgell, Vallbona de les Monges, Verges i Vila-sacra.

Les 124 modificacions aprovades durant la República van tenir una existència efímera, atès que amb la victòria feixista del 1939 va anul·lar-se de la nit al dia tota la legalitat republicana. Els noms canviats no sols van recuperar la denominació anterior, sinó que van ser castellanitzats pel nou règim. Sant Cugat del Vallès, per exemple, que el 1937 havia adoptat el bucòlic nom de Pins del Vallès, amb el franquisme va rebre alguna vegada la cacofònica designació de San Cucufate del Vallés: tres versions en poc més de dos anys. Va ser el preu dels constants i convulsos canvis polítics que, ara fa vuit dècades, va experimentar el nostre país.

Llista de canvis de nom (per comarques)

Nom anterior – Nom nou

ALT EMPORDÀ:
Palau de Santa Eulàlia – Puigflorit de Fluvià
Pedret i Marzà – Marzà
Sant Climent Sescebes – Sescebes d’Empordà
Sant Miquel de Fluvià – Fluvià d’Empordà
Sant Mori – El Puig
Sant Pere Pescador – Empori

ALT PENEDÈS:
Font-rubí – Guardiola del Penedès
Santa Fe del Penedès – La Torre del Penedès
Sant Cugat Sesgarrigues – Sesgarrigues
Sant Llorenç d’Hortons – Llorenç d’Hortons
Sant Martí Sarroca – Castellsarroca
Sant Pere de Riudebitlles – Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona – Aigüesbones
Sant Sadurní d’Anoia – Sadurní d’Anoia

ALT URGELL:
Cerc – Cerc-Ortedó
Fígols d’Organyà – Fígols de Segre
Pla de Sant Tirs – Pla de Cadí

ANOIA:
Pierola – Hostalets de Pierola
Els Prats de Rei – Els Prats d’Anoia
Sant Martí de Sesgueioles – Sesgueioles
Sant Martí de Tous – Tous d’Anoia
Sant Pere Sallavinera – Sallavinera d’Anoia
Santa Margarida de Montbui – Aigüesbones de Montbui

BAGES:
Castelladral – Navàs
Monistrol de Calders – Monistrol de Bages
Sant Feliu Sasserra – Sasserra de Bages
Sant Fruitós de Bages – Riudor de Bages
Sant Joan de Vilatorrada – Vilatorrada de Cardener
Sant Mateu de Bages – Bages d’en Selves
Santpedor – Graner de Bages
Sant Salvador de Guardiola – Guardiola de Bages
Sant Vicenç de Castellet – Castellet de Llobregat

BAIX EMPORDÀ:
Calonge de les Gavarres – Calonge de la Costa Brava
Sant Antoni de Mar – Llevantí de Mar
Sant Feliu de Guíxols – Guíxols
Sant Joan de Palamós – Vilarromà
Sant Sadurní de l’Heura – Sadurní de l’Heura
Santa Cristina d’Aro – Riudaura d’Aro

BAIX LLOBREGAT:
Molins de Rei – Molins de Llobregat
Sant Andreu de la Barca – Aigüestoses de Llobregat
Sant Boi de Llobregat – Vilaboi
Sant Climent de Llobregat – El Cirerer de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires – Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat – Roses de Llobregat
Sant Joan Despí – El Pi de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts – Horts de Llobregat
Santa Coloma de Cervelló – Pinedes de Llobregat

BAIX PENEDÈS:
Sant Jaume dels Domenys – Domenys del Penedès
Sant Vicenç de Calders – Calders del Baix Penedès
Santa Oliva – Oliva del Penedès

BARCELONÈS:
Sant Adrià de Besòs – El Pla de Besòs
Santa Coloma de Gramenet – Gramenet de Besòs

BERGUEDÀ:
Sant Jaume de Frontanyà – Frontanyà de Roca
Santa Maria de Merlès – Merlès

CERDANYA:
Montellà de Cadí – Montellà i Martinet

CONCA DE BARBERÀ:
Santa Coloma de Queralt – Segarra de Gaià
Santa Perpètua de Gaià – Perpètua de Gaià

GARRAF:
Sant Pere de Ribes – Ribes del Penedès

GARRIGUES:
Juncosa – Juncosa de les Garrigues
La Pobla de la Granadella – Bellaguarda

GARROTXA:
Sant Aniol de Finestres – Finestres
Sant Feliu de Pallerols – Hostoles
Sant Jaume de Llierca – Poble del Llierca
Sant Privat d’en Bas – Puigsacalm
Sant Salvador de Bianya – Hostalets de Capsacosta
Santa Pau – Pau de Ser

GIRONÈS:
Sant Andreu Salou – Salou de la Selva
Sant Daniel – La Vall de Galligants
Sant Gregori – Tudela de Ter
Sant Joan de Mollet – Mollet de Ter
Sant Jordi Desvalls – Desvalls
Sant Julià de Ramis – Costa-roja del Terri
Sant Martí Vell – Vellmartí
Santa Eugènia de Ter – El Pla de Ter

LLUÇANÈS:
Sant Boi de Lluçanès – Aurora de Lluçanès

MARESME:
Cabrera de Mataró – Cabrera del Maresme – Cabrera de Mar
Premià de Dalt – Premià
Sant Andreu de Llavaneres – Llavaneres
Sant Genís de Vilassar – Vilassar de Dalt
Sant Iscle de Vallalta – Vallalta de Maresme
Sant Vicenç de Montalt – Llavaneres de Montalt
Santa Susanna – Montagut de Mar

MOIANÈS:
Sant Quirze Safaja – Quirze Safaja
Santa Maria d’Oló – Oló

MONTSIÀ:
Sant Carles de la Ràpita -La Ràpita dels Alfacs
Santa Bàrbara – Plana de Montsià

OSONA:
Les Masies de Sant Hipòlit – Glevinyol de Ter
Sant Bartomeu del Grau – Serra del Grau
Sant Hipòlit de Voltregà – Voltregà
Sant Martí de Riudeperes – Calldetenes
Sant Martí de Sobremunt – Les Roques d’Osona
Sant Pere de Torelló – Bellserrat
Sant Quirze de Besora – Bisaura de Ter
Sant Vicenç de Torelló – Lloriana de Ter
Santa Cecília de Voltregà – Cecília de Voltregà
Santa Eugènia de Berga – Berga del Castell
Santa Eulàlia de Riuprimer – Riuprimer

PALLARS JUSSÀ:
Sant Miquel de la Vall – La Vall de Montsec
Sant Salvador de Toló – Vila de Toló

PLA D’URGELL:
Sidamon – Olèstria

RIPOLLÈS:
La Parròquia de Ripoll – Fontfreda de Ter
Sant Joan de les Abadesses – Puig-alt de Ter
Sant Pau de Segúries – Segúries de Ter
Toses – Toses de la Muntanya

SEGARRA:
Freixenet de Segarra – Pineda de Segarra
Sant Antolí i Vilanova – Vilanova de Segarra

SELVA:
Sant Feliu de Buixalleu – Buixalleu de la Selva
Sant Hilari Sacalm – Fonts de Sacalm
Sant Miquel de Cladells – Cladells de Vallors
Santa Coloma de Farners – Farners de la Selva

TERRA ALTA:
Horta de Sant Joan – Horta de Terra Alta

URGELL:
Sant Martí de Maldà – Plana de Riucorb

VALLÈS OCCIDENTAL:
Sant Cugat del Vallès – Pins del Vallès
Sant Quirze de la Serra – Quirze de la Serra
Sant Llorenç Savall – Ripoll del Vallès
Santa Perpètua de la Mogoda – Perpètua de Mogoda

VALLÈS ORIENTAL:
Sant Celoni – Baix Montseny
Sant Esteve de Palautordera – Vallflorida
Sant Feliu de Codines – Codines del Vallès
Sant Fost de Campsentelles – Alba del Vallès
Sant Pere de Vilamajor – La Força
Santa Eulàlia de Ronçana – Ronçana del Vallès
Santa Maria de Palautordera – Palautordera
Vilanova de la Roca – Vilanova del Vallès

PS: Bellaguarda, Calldetenes, els Hostalets de Pierola, Montellà i Martinet, Navàs, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt són la mitja dotzena de municipis que, després de la mort de Franco, van decidir de recuperar oficialment el nom adoptat durant l’etapa republicana.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb