La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras

La línia dura contra l’independentisme s’imposa i la fiscalia espanyola acusa de rebel·lió, malversació i desobediència els presos polítics. Per a Oriol Junqueras, demana 25 anys de presó i d’inhabilitació; per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, 17 anys de presó i d’inhabilitació, i per a Rull, Turull, Romeva, Forn i Bassa, 16 anys de presó i d’inhabilitació. L’escrit d’acusació dels quatre fiscals de la sala penal del Suprem, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, manté la duresa de l’argumentació de la querella per rebel·lió que va presentar ara fa un any José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat. Tanmateix, com que el Suprem no ha aconseguit l’extradició del president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras és qualificat de ‘promotor’ i ‘cap principal’ dels fets de l’1-O.

Vegeu el conjunt de les acusacions contra els presos polítics:

Per a la resta de membres del govern de Puigdemont –Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs–, que són en llibertat provisional, la fiscalia demana 7 anys per malversació i desobediència. D’una altra banda, per als membres de la mesa del parlament i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya, demana una multa de 30.000 euros per desobediència. En total, les penes demanades per als divuit processats al Tribunal Suprem pugen a 177 anys de presó.

Més informació: Indignació per les acusacions de la fiscalia: ‘177 anys de presó per haver posat urnes’ 

El ministeri públic espanyol, en una nota enviada als mitjans, fonamenta les peticions d’aquesta manera: ‘El pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que calguessin per a aconseguir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l’estat no acceptaria la situació– la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, valent-se de la força intimidatòria que representaven, per una banda, l’actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i, per una altra, l’ús dels Mossos d’Esquadra com a cos policíac armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acatarien exclusivament les seves instruccions –com va succeir– i que, arribat el cas, podien protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient així el compliment de la genuïna funció de guardar i preservar l’ordre constitucional.’

L’ex-cúpula dels Mossos, acusada de rebel·lió
La fiscalia va un pas més enllà i acusa de rebel·lió l’ex-cúpula dels Mossos d’Esquadra, per més que la jutgessa Carmen Lamela els processés per sedició. Per al major Trapero, la fiscalia demana 11 anys de presó i d’inhabilitació, com també per a l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-director general d’Interior César Puig. La fiscalia acusa la intendenta Teresa Laplana de sedició i li demana 4 anys de presó i 5 anys per exercir en el cos dels Mossos d’esquadra. També demanen una inhabilitació absoluta també d’11 anys.

Fins ara, l’Audiència espanyola havia atribuït a Trapero dos delictes de sedició (pels actes del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia i per l’1-O) i un delicte d’organització criminal.

Vegeu les acusacions contra la cúpula dels Mossos: