La desfeta de la variant òmicron a Sud-àfrica: un presagi a tenir en compte?

  • El "miracle sud-africà" té unes característiques pròpies que són difícils de reproduir a casa nostra · Àlex Arenas creu que a mitjan gener podria arribar el pic de contagis

VilaWeb
Un recinte firal a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica EFE/EPA/KIM LUDBROOK
Josep Rexach Fumanya
29.12.2021 - 21:50
Actualització: 30.12.2021 - 09:20

La notícia era reproduïda per molts mitjans a final de la setmana passada: Sud-àfrica supera el pic de contagis de la variant òmicron. El país que més havia sofert els efectes d’aquesta variant del coronavirus començava a registrar un descens d’infeccions. Posteriorment, aquest comportament s’ha repetit en alguns països europeus, com Dinamarca i Noruega, on sembla que també s’ha tocat sostre. Són els precedents als quals s’aferren els països colpejats per l’onada de l’òmicron per a tenir una esperança.

El cas sud-africà és el més sorprenent, però alhora, el més diferent si es volen establir comparacions. Va ser el primer país del món on es va detectar un augment de contagis per culpa de la nova variant. L’ascens va ser exponencial i va assolir el pic el 12 de desembre, amb 38.000 positius. Però d’aleshores ençà, la baixada també ha estat accelerada, fins a arribar als 7.000 contagis de dilluns.

Aquest fet, que no deixa de ser sorprenent, cal acotar-lo a un context concret. L’epidemiòleg Xavier Gómez-Olivé, que treballa a la Universitat Witwatersrand de Johannesburg, subratlla que l’increment de contagis va començar a la província de Gauteng, on hi ha dues de les principals ciutats del país, Johannesburg i Pretòria, les quals acumulen el 16% de la població. Allà, segons el report setmanal que fa l’Institut Nacional de Malalties Infeccioses, la incidència ha disminuït un 50%, cosa que ha fet baixar la mitjana de tot el país i la corba s’ha doblegat.

Un dels causants d’aquesta situació és el factor socioeconòmic. La població sud-africana és molt més jove, més asimptomàtica, i es calcula que un percentatge elevat ja es va infectar amb una variant prèvia. Això és un avantatge en termes d’immunitat. Un estudi en què participava Gómez-Olivé ha fet un seguiment de cent famílies sud-africanes des del principi de la pandèmia i ha calculat que entre el 60% i el 70% es va contagiar prèviament. Són percentatges molt alts que responen a dos factors: que els vaccins no es van començar a administrar fins el maig del 2021 i que disposen de menys mesures d’aïllament. “Tenim ciutats amb milions de persones amb molts barris de barraques enganxades les unes a les altres. Per tots aquests factors, afegits a una vaccinació creixent, podem creure que el virus s’ha trobat en una situació d’estancament i ja no hi ha gaire més gent per a infectar. Aquesta seria l’explicació més epidemiològica.”

Dubtes sobre les xifres

El catedràtic de farmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford Daniel Prieto-Alhambra posa en dubte les xifres del miracle sud-africà i addueix la caiguda dels casos al fet que no es fan prou proves i no es detecten els positius. Gómez-Olivé confirma aquest raonament, però n’explica els motius. “Ara, a mitjan desembre, la gent se’n va de vacances. Gauteng està ara mateix com Barcelona a l’agost. La població deixa la província per anar als pobles i a la zona rural, d’on és originari un percentatge alt de la població. Amb això, s’ha reduït en un 25% el nombre de tests que es fan.” I afegeix: “Que anem de baixada és segur, ara, quan torni la gent veurem si efectivament el virus se n’ha anat de vacances o no. Ho veurem d’aquí a dues setmanes.”

Sud-àfrica va ser el primer país del món a detectar la variant òmicron –d’aquí ve el malnom inicial de la mutació– i darrere seu el van seguir altres estats, com Noruega i Dinamarca, que actuen com una mena d’oracle per a la resta d’estats europeus. Van començar a detectar un augment de contagis progressiu per la variant òmicron a principi d’octubre, i ara el nombre de casos sembla que comença a reduir-se. En el cas de Noruega, el pic fou el 14 de desembre, amb 11.000 casos. Ahir en van detectar 4.000. Això sí, per arribar aquí han hagut d’aplicar un confinament parcial.

Pic de contagis al gener

“Anem, aproximadament, deu dies darrere d’aquests països, però la nostra manera de socialitzar, especialment en aquestes dates, no té res a veure amb la dels nòrdics. Això pot afectar la mida de l’onada i el temps d’arribada al pic de contagis”, diu el físic Àlex Arenas. Segons les seves projeccions, es podria arribar al pic de contagis cap a la segona setmana de gener.

A Catalunya, la corba encara dibuixa un augment destacable i els investigadors indiquen que aquesta setmana hi haurà entre 20.000 i 30.000 casos diaris de covid els dies laborals. L’evolució dependrà si aquests dies vinents es comença a notar cap benefici per les restriccions imposades per Nadal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any