18.09.2025 - 21:40
La causa andorrana contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més de membres de la cúpula del Ministeri de l’Interior, per l’operació Catalunya, s’ha encallat. Però hi ha cartes importants que encara s’haurien de posar damunt la taula per poder reactivar-la i rellançar-la. A començament d’aquest mes, la batlle que instrueix aquesta causa impulsada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra, Stéphanie Garcia, va denegar la darrera petició d’ampliació de la querella, que pretenia d’afegir els delictes d’associació il·lícita i falsedat documental als delictes contra la sobirania andorrana, coaccions i amenaces per les quals ja se’ls investiga. La batlle considerava que, almenys de moment, no hi havia prou indicis per a fer-ho. De moment. Tot dependrà de com evolucioni la instrucció, i de la nova documentació que s’hi pugui aportar. Els fils que es moguin a Madrid en la comissió d’investigació al congrés sobre l’operació Catalunya poden ser determinants.
L’Institut de Drets Humans d’Andorra ha presentat un recurs d’apel·lació al Tribunal de Corts contra la denegació de l’ampliació de la querella. Considera que hi ha prou elements que apunten a la comissió del delicte d’associació il·lícita, l’equivalent al delicte de pertinença a organització criminal en la legislació espanyola. En el recurs, recorden que han aportat a la causa una gran quantitat de “documents públics, enregistraments, compareixences institucionals i altres documents acreditatius de la pressió diplomàtica que va ser exercida per les autoritats del govern espanyol i els seus ministeris vers les autoritats andorranes que […] tenien un objectiu final clar: aconseguir informació bancària d’uns líders independentistes que es trobaven a BPA, material probatori més que suficient per a decidir l’admissió a tràmit de l’ampliació de la querella.”
El Tribunal de Corts té aturada la tramitació del recurs perquè diu que cal comunicar a totes les parts personades en aquesta causa o que hi tinguin un interès legítim que s’ha engegat aquest procés d’apel·lació. I això pot forçar l’obertura d’una nova comissió rogatòria a Espanya perquè Rajoy, Fernández Díaz i Montoro siguin cridats a comparèixer.
Però mentre això no es resol, al congrés espanyol la comissió d’investigació de l’operació Catalunya és pendent de reactivar-se. Quan això passi, caldrà resoldre de seguida les peticions de compareixences que han fet els grups i de documentació classificada i confidencial. I en aquest sentit, hi ha el compromís del PSOE de fer arribar a la comissió tota una documentació que va demanar el grup parlamentari de Junts per Catalunya perquè es desclassifiqués documentació que el PP va enterrar just abans de ser desallotjat de la Moncloa amb la moció de censura del 2018; uns documents que inclouen, per exemple, correus enviats pel SEPBLAC (l’organisme espanyol sobre la prevenció d’emblanquiment de capitals) al FinCEN (l’agència del Departament del Tresor dels EUA contra l’emblanquiment de capitals) en què proporcionava informació falsa, tòxica, sobre la BPA i deia que emblanquinava diners provinents de la màfia russa i xinesa, del narcotràfic i el crim internacional. Aquella informació va propiciar la caiguda de la BPA, ara fa deu anys.
I el PSOE estava disposat a facilitar aquesta documentació que demostraria la conxorxa de la policia patriòtica de Fernández Díaz, perquè va a parar de ple en la implicació de Rajoy i el seu govern en l’operació Catalunya en general i, concretament, en la caiguda de la BPA. Però ara tot ha quedat congelat, pendent que les direccions de Junts i del PSOE, que s’han reunit aquestes darreres hores a Suïssa, desbloquin també aquesta carpeta. La comissió de l’operació Catalunya entra en una fase decisiva: caducarà el mes vinent, i caldrà prorrogar-la sis mesos més per poder-hi encabir tota una llista de nous compareixents que tenen a veure, sobretot, amb l’espionatge amb Pegasus de desenes de persones vinculades a l’independentisme. I tot això fou sota responsabilitat del govern del PSOE, el de Pedro Sánchez.
En el cas que la legislatura espanyola continuï i no s’acabi abans d’hora, la comissió podria avançar la feina, i podria arribar a tocar aquesta qüestió fonamental per a la querella andorrana, els correus i la documentació enviada per organismes espanyols a les autoritats nord-americanes per forçar la caiguda de la BPA, com a càstig i culminació d’una operació d’estat (l’espanyol) contra la sobirania i les institucions andorranes per a aconseguir informació confidencial de dirigents independentistes en la seva guerra bruta contra el procés.
