Els supermercats fan l’agost amb la Covid-19

Avui l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat els resultats de l’IPC corresponents al mes d’abril. La xifra de l’índex general assenyala una baixada del 0,7% anual tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, arran de la forta caiguda del preu del petroli durant el mes passat. En realitat, l’epígraf de preus energètics ha baixat d’un 17% i ja havia baixat d’un 9% el mes de març. Per tant, a efectes de les estatístiques que mesuren la inflació, la dada que regirà serà aquesta baixada del 0,7% a l’IPC. Suposo que no deixarà de sorprendre els ciutadans, i especialment aquells que van a comprar el menjar, que ben segur que han notat com els preus dels aliments frescs al supermercat no han deixat de pujar aquestes últimes setmanes.

Si ens fixem en un dels subíndexs, concretament en el dels aliments sense elaboració (les dades són estatals), ens adonem que durant l’abril la pujada fou del 2,6% i, en termes interanuals, del 6,9%. És evident que amb el confinament han canviat radicalment els hàbits de despesa i de consum. Aquests mesos, per exemple, els àpats es fan a casa, perquè els bars i restaurants són tancats. Això ha fet pujar extraordinàriament les compres als establiments d’alimentació. Les cues, més enllà de la distància obligada que cal deixar, són molt més llargues que no eren habitualment. És a dir, la demanda ha crescut molt més de pressa que no els mesos anteriors a la crisi.

Si fem un pas més i analitzem els productes, veurem com, en temps de baixa inflació, hi ha preus que pugen molt de pressa. En un any, per exemple, la fruita ha pujat d’un 12,8%; el peix, d’un 9,3%; la carn de porc, d’un 8,2%; i la de pollastre, d’un 6,2%. Són ritmes de creixement molt forts i que tenen un reflex clar en tot això que ha passat a l’abril. Comparats amb el març, els preus de les hortalisses i llegums, a l’abril, han pujat d’un 10,4%; el peix, d’un 2,3%; i el pollastre i la fruita, d’un 1,6%.

Per situar-nos, són ritmes d’augment de preus en l’alimentació fresca que no es presentaven des de l’estiu del 2013 (potser per la pressió del turisme) i no els trobaríem en un mes no turístic fins a l’octubre del 2008. Això vol dir que l’anomalia que presenta l’índex alimentari pot ser deguda o bé a la pressió d’un creixement fort de la demanda, juntament amb un creixement inferior de l’oferta, o bé a un creixement de preus molt fort a l’origen –menys pescadors que surten a mar, menys fruita o hortalisses que es recullen… O bé ha passat que els supermercats han aprofitat l’avinentesa i han augmentat els marges.

Segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), d’àmbit estatal, els preus d’origen no semblen haver pujat pas. Si entreu a la seva web, hi veureu un quadre molt interessant on comparen els preus d’origen i de destinació de tot de productes agrícoles i ramaders i calculen per quant s’han multiplicat al final sobre el preu que en paguen al pagès. Hi ha productes que el mes d’abril han baixat de preu a l’origen, com les maduixes, les pomes, els enciams, el pollastre, el porc…, i, en canvi, han pujat a la destinació. Us en poso exemples per no cansar-vos i veureu el perquè de les queixes dels pagesos i l’interès que tenen a vendre tan directament com sigui possible al consumidor. Els enciams, per exemple, els consumidors els pagàvem al març a un preu que era 6,6 vegades el del productor i a l’abril, 8,3 vegades. Les pomes passen de 5,3 vegades a 6, respectivament. El pollastre, de 2,5 vegades a 3,8. El porc, de 3,8 vegades a 4,1… I així podríem continuar. Això vol dir senzillament que els marges dels qui manegen els aliments fins al consumidor han crescut.

Sembla, doncs, que a la vista d’aquestes dades, les tres possibilitats que exposàvem com a possibles s’aclareixen bastant…