Escriure, conviure i editar. Fa més de deu anys, la parella d’escriptors formada per Juli Capilla i Mercè Climent va decidir de fer una passa més en el món literari i saltar a l’altra banda, la dels editors. Diuen que els feia il·lusió i respecte i que, abans que cap altra cosa, volien crear una empresa cultural amb tots els ets i uts, una empresa que fes llibres de qualitat i que els donàs beneficis. Ara celebren una dècada de l’arribada dels títols de Lletra Impresa Edicions a les llibreries, amb un catàleg ben assortit de narrativa, assaig, poesia i llibre infantil i juvenil. Amb autors de proximitat, de tots els Països Catalans, en definitiva. “Som professionals de l’edició. Això és una empresa, un projecte seriós en què ens vam embarcar i que lluitem per tirar endavant”, diu Juli ben al principi d’aquesta conversa que tenim a la redacció de VilaWeb a València. Hi arriben, és clar, amb llibres sota el braç. Són les novetats: la reedició del primer llibre que van publicar ara fa deu anys i els reculls dels seus relats breus que han aplegat en sengles llibres. Una mena de raresa i d’autoregal d’aniversari: perquè continuen escrivint, guanyant premis literaris i publicant en uns altres segells.

‘Capvespre’, el primer títol que torna, reeditat, a les llibreries

Per a l’aniversari, Lletra Impresa reedita Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, que és la novel·la fundacional de l’editorial. L’original els va arribar en el moment que tocava, quan Capilla i Climent estudiaven la possibilitat de fundar l’editorial. “Coneixia Josep perquè jo dirigia la revista Caràcters i la revista Espai del Llibre, a les comarques centrals valencianes. Ell hi col·laborava i un dia em va enviar un correu demanant-me si podia llegir la novel·la que havia escrit.” I Juli la va llegir i se’n va enamorar per la potència que tenia. I aquesta va ser l’espurna que els va confirmar que la idea que feia temps que els rodava pel cap s’havia de materialitzar.

I, com que els llibres tenen vides privades, la d’aquest Capvespre té a veure amb el fet que du un pròleg de Rafael Chirbes i que, gràcies a això, els hereus de l’autor de Beniarbeig els van proposar de traduir al català La bona lletra i, més tard, Els trets del caçador. “Chirbes era valencià i defensava la unitat de la llengua, però, per circumstàncies personals, la seua veu literària va ser en espanyol”, explica Juli Capilla, orgullós d’haver-lo publicat.

Això no és tot. Com que Josep Bertomeu Moll va faltar el mateix any de publicació de la novel·la, Mercè recorda com una vesprada molt bonica el dia que van anar a casa de la família amb les caixes del llibre i com els van obrir les portes i ho van celebrar.

Un moment d’esclat

Lletra Impresa va aparèixer en el moment en què naixien unes quantes editorials petites i independents al País Valencià: Edicions del Buc, Austrohongaresa de Vapors, Balandra, Sembra Llibres… Tot de segells que encara publiquen.

Mercè Climent recorda el començament com una època complicada, perquè primer van haver de constituir l’empresa i informar-se amb els altres editors de com funcionava tot. A més, ella es va formar en maquetació a la Universitat Politècnica. Tots dos són filòlegs i s’encarreguen de tots els processos del llibre: de l’edició, de la correcció i de la maquetació. Contracten el dissenyador de la portada i tracten amb la impremta i els distribuïdors. “Fins i tot, vam fer un curs de cosir llibres per si en fèiem un tiratge curtet”, recorda Mercè amb un somriure.

Tot i confessar que quan van començar anaven molt curts de diners, Juli Capilla, que continua fent de professor d’institut a mitja jornada, posa molt d’èmfasi en la professionalitat i en la viabilitat de l’empresa: “En aquests deu anys no hi hem perdut mai diners, sempre hem treballat sense estirar més el braç que la màniga, i ho hem fet amb molt de trellat.”

Un catàleg interessant

Viuen els deu anys com un punt d’inflexió que els convida a dedicar-se plenament a l’editorial, fins al punt que Capilla rumia deixar del tot l’ensenyament.

El catàleg de Lletra Impresa combina noms consagrats com ara Francesc Bodí, Lourdes Boïgues, Tomàs Llopis, Joan M. Monjo, Tobies Grimaltos, Sebastià Bennasar i Josep Iborra amb traduccions de veus més desconegudes ací com ara Joy Harjo i Subhash Jaireth. Per la publicació de la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, el reconegut amic de Fernando Pessoa, els van premiar a la fira de Besalú amb el reconeixement a la millor edició d’un llibre de poesia.

El fet que Juli Capilla i Mercè Climent també tinguen una carrera llarga com a escriptors, els guia a l’hora de relacionar-se amb els autors que publiquen. “Els seguim molt, els acompanyem en tot el procés editorial, els tenim molt en compte, els busquem presentacions, els duem a fires i els encoratgem perquè gaudesquen de la promoció del llibre”, diu Juli.

Vocació de Països Catalans

L’editorial els va bé, diuen, però en aquests deu anys no tot han estat flors i violes. Els mesos de la pandèmia els van viure amb angoixa i es van fer molt llargs, sense poder fer presentacions, amb les llibreries tancades i amb la botiga en línia que no els acabava de rutllar.

La vocació de Països Catalans és una expressió que repeteixen a l’entrevista i la demostren amb un element que és important a l’hora de donar-se a conèixer i de defensar els seus autors: van a tantes fires com poden. “És la manera de traure el llibre de fons perquè la llibreria, al cap de tres mesos o sis, te’ls torna. Com l’has de vendre? La manera que hem trobat és anant a fires. Al País Valencià només tenim la Fira del Llibre a València, però de fires on l’editor puga vendre directament, no en tenim. És una cosa que volem reivindicar. No volem trencar la cadena del llibre, però quan vas a Besalú, al Liberisliber, per exemple, parles amb els lectors, et coneixen, els ofereixes coses… Representa un esforç important, anem amb el cotxe carregat amb els llibres i les xiquetes, però és la manera de fer contactes i que ens coneguen”, explica Mercè Climent, que, a més, anuncia que enguany, per primera volta, tindran caseta pròpia a la Fira del Llibre de València i que també seran per Sant Jordi a Barcelona i a la Setmana del Llibre en Català. Un esforç que ells accepten i celebren com aquest punt d’inflexió que són els deu anys de vida.

Tot això, a banda donar-se a conèixer als lectors i a més petits editors com ells, els permet de comprovar que, a més de la passió pel llibre i la lectura, comparteixen les mateixes dificultats per ser, per exemple, més presents a les llibreries.

I encara una altra cosa. Aquesta presència, també els permet de contactar amb autors que se’ls adrecen. És el cas d’Helena Carreras, a qui van conèixer també a Besalú i els va dir que tenia una novel·la guardonada amb el premi Gregal, però que no s’havia publicat. “Ens va emocionar, el llibre, és una història fascinant i no vam dubtar ni un minut que l’havíem de publicar. Crec que és el llibre que hem editat més ràpidament. En dos mesos hem tingut tot el procés i ja podeu llegir Pues de garota”, diu Mercè.

I a partir del títol del llibre, i del mot garota, que en algunes zones de l’àmbit lingüístic es diu eriçó de mar i en unes altres bogamarí, els comentem que la seua és la mena d’empresa cultural que no agrada a la Generalitat Valenciana. Responen que per a ells no hi ha fronteres. “Som un exemple de normalitat, de cultura, d’edició en català. Al principi pensàvem que aniríem al Principat i no hi vendríem ni un llibre. Doncs no. Hi venem tants llibres o més que les altres editorials. I si se’ns acosta un autor i decidim de publicar-lo, ho fem, òbviament, respectant la varietat dialectal amb què escriu. No hi ha cap problema, i crec que hauria de ser el camí perquè les editorials valencianes foren més presents al Principat, i les catalanes ací. I encara més en el cas de les Illes, que sembla que hi ha un punt insalvable”, diu Juli Capilla.

La concentració editorial

En aquests deu anys que han passat d’ençà de la fundació de Lletra Impresa hi ha hagut molts canvis, fusions i compres i vendes en l’ecosistema editorial català. En parlava en aquest article Montse Serra i també s’hi refereixen Capilla i Climent. Al País Valencià, el cas més sonat ha estat la venda de Bromera, l’editorial més potent i senyera, a Planeta. “Hi ha el cas de Bromera, però també el de Periscopi. Quan nosaltres vam començar hi havia totes aquestes editorials independents que hem comentat, que les grosses, en certa manera, poden veure amb simpatia. Però en el moment que alguna creix una mica, ja no els fa gràcia i la compren. Crec que això és perjudicial per a la literatura en català i ho patim nosaltres. La diversitat enriqueix molt i obri el ventall a molts autors que d’una altra manera no haurien sorgit”, diu Juli, que reitera el problema de la invisibilitat de les editorials valencianes en català. I a això, encara hi han d’afegir el poc suport que reben de l’administració.

Els seus reculls de contes

Juli Capilla i Mercè Climent duen a la motxilla els exemplars de prova dels reculls de contes que han publicat a la seua pròpia editorial. És la primera volta que ho fan: deixen clar que no la van crear per publicar-se a si mateixos, però en aquesta ocasió han volgut celebrar el desè aniversari amb sengles llibres que recullen els relats breus que tenien esparsos: alguns havien obtingut premi, uns altres havien estat publicats en reculls o obres col·lectives. Ara han fet una tasca de selecció i els han aplegats.

Els de Juli es titulen Narratoheretgies i els qualifica de contes divertits, gamberros i herètics. Mercè Climent ha titulat el seu recull Amor particular, on ha aplegat vint-i-una narracions que, segons l’autora, tenen un univers propi, però ha intentat que tota l’obra tinga una certa homogeneïtat. En tots dos casos, els autors confien que el lector puga veure’n l’evolució en aquestes més de dues dècades que separen alguns dels relats.

Per acabar la conversa, els preguntem com veuen el futur i parlen dels llibres que vindran, com el d’Helena Carreras i el de Jordi Segura Soler, un alcoià que fa anys que viu a Mallorca. El mercat de les Illes encara els és esquiu, diuen, però hi persisteixen. El futur, diuen, és continuar publicant els llibres que els agraden i escampar-los per tot el país.