PSC

TEMA DEL DIA
Desfeta. La defunció política de Ciutadans ha deixat a Catalunya un milió de vots orfes per a les pròximes eleccions al parlament. El partit d’Inés Arrimadas va guanyar les del 21 de desembre de 2017 amb el 25,3%. Després de la desfeta del passat 10-N, aquest milió de vots és l’objectiu a conquerir dels partits unionistes, tot i que una part els provarà de retenir la mateixa Arrimadas, que és l’única figura política que ha quedat viva després del daltabaix d’Albert Rivera. Però tant el PP com Vox i, sobretot, el PSC volen recuperar aquest vot, que en el cas dels socialistes consideren ‘prestat’.

De moment, a les passades eleccions espanyoles qui va aprofitar millor la caiguda de Ciutadans van ser el PP i Vox, concretament a la demarcació de Barcelona, que és on l’unionisme es juga la batalla. El 10-N, Ciutadans va perdre més de la meitat dels vots respecte de l’abril (un 5,61% enfront de l’11,5%) i això no va comportar pas un augment del vot del PSC, al contrari, va retrocedir (d’un 23,2% a un 20,5%). Aquests sufragis van anar a parar al PP i a Vox, que van doblar diputats, d’un a dos. Malgrat que la realitat no els acompanya, la direcció del PSC manté que hi ha una part de l’electorat que pot anar a les seves files o tornar-hi, però per això cal parlar més clar i més directe, asseguren els socialistes. I això vol dir abandonar qualsevol ambigüitat respecte del procés i acabar d’assumir les tesis espanyolistes sense complexos.

La deriva espanyolista del PSC no és nova i caldria remuntar-se al pacte d’abril de 1977, quan es va fusionar amb la Federació Catalana del PSOE, com a data inicial d’aquest procés. Abans del pacte, el PSC defensava en els seus estatuts: ‘Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya, convençuts com ho estem que l’alliberament nacional està estretament lligat a l’alliberament de classe. Ens inserim així en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació.’ Un programa que avui estaria entre ERC i la CUP, però que era conseqüent amb el seu origen catalanista. De tot allò no en queden ni les cendres, que va anar perdent a poc a poc, a mesura que anava dissolent-se en el PSOE, tot i mantenir formalment l’estatus de partit associat i no una federació més, com la valenciana o la balear.

Fins al 2011, Miquel Iceta encara va flirtejar amb la defensa del referèndum com una solució per a Catalunya, però amb el començament del procés, el partit es va alinear amb l’unionisme fins al punt d’avalar l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a les institucions catalanes. Els darrers anys ha mantingut un federalisme retòric, que a Madrid no han assumit mai, com es va veure en la darrera campanya electoral, i l’única rèmora del seu passat catalanista era el suport a la immersió lingüística, basat en un model escolar únic, que precisament va defensar la socialista Marta Mata, en contra de l’opinió d’alguns dirigents nacionalistes de l’època, que defensaven una doble xarxa escolar, emmirallats en el País Basc. El model dels socialistes es va acabar imposant i l’escola ha estat un instrument de cohesió social del país.

Aquest darrer fil que connectava el PSC amb la transversalitat catalanista es trencarà probablement en el pròxim congrés de la formació, previst al desembre. La formació de Miquel Iceta trencarà el consens en matèria lingüística i renunciarà a la immersió per assumir el relat de Ciutadans en aquesta qüestió. En el document que s’aprovarà, es culpa el nacionalisme català d’aquest gir estratègic: ‘El pacte de convivència en matèria lingüística s’ha trencat per la instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola.’ A partir d’ara, el PSC defensarà el català i el castellà mitjançant un model plurilingüe a l’escola amb ‘la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix’. És a dir, més castellà a les escoles.

La immersió lingüística es predica institucionalment però no s’ha arribat a practicar mai de manera completa, perquè els mateixos centres s’han anat adaptant a la realitat sociolingüística de cada zona mentre el departament d’Ensenyament feia els ulls grossos. Això vol dir que en les zones on és predominant el castellà, s’ha acabat fent tot en castellà, fins i tot les classes de català. Cap govern de la Generalitat no ha aconseguit d’implantar el model, però en canvi Ciutadans el va posar al centre d’una polèmica inexistent, fent veure que a Catalunya s’imposava el català. La renúncia del PSC a la immersió és més política que pràctica, perquè ni governa Catalunya ni probablement ho farà, perquè adoptar les tesis de Ciutadans per aconseguir els seus vots no sempre funciona, com es va comprovar el passat 10 de novembre. Però renunciant a la immersió trenca l’últim fil que el lligava al consens del catalanisme. Sacrifiquen Marta Mata per aconseguir més vots al cinturó de Barcelona, cosa que no diu gaire, o diu molt, de la direcció del partit que comanda Miquel Iceta.

MÉS QÜESTIONS
Morera obre la porta a modificar el reglament de les Corts per evitar el blocatge de Vox. El president de les Corts, Enric Morera, ha obert la porta a modificar el reglament del parlament per impedir el blocatge de Vox a les declaracions institucionals, com la del 25 de novembre pel Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Morera ha avançat que tots els grups, tret de Vox, havien donat suport a una proposició no de llei d’urgència de defensa de la declaració de les Nacions Unides pel 25-N, que s’aprovarà en el ple de la setmana que ve. Per al futur, ha dit que el reglament de la cambra s’havia d’adaptar a la nova situació, després de l’entrada del grup de deu diputats de Vox i el seu rebuig a diverses declaracions institucionals. L’objectiu serà adaptar la llei al pluripartidisme, i que cap partit pugui blocar qüestions essencials, per a la qual cosa ha recordat que no calia unanimitat i que hi havia una comissió encarregada. Vox ha respost que un canvi de reglament era un ‘atemptat contra la pluralitat’.

Oltra demana de recuperar la lleialtat entre els socis del Botànic. La coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha definit els fets ocorreguts ahir al ple de Palma de Gandia com una situació incomprensible, des del punt de vista polític, i ‘molt dolorosa’, des del punt de vista humà. Ho ha dit, en la compareixença de premsa posterior a la reunió del Consell, en relació amb el fet que el PSOE ha arrabassat a Compromís la batllia d’aquest municipi amb el suport del PP i aprofitant que calia triar nou batlle a causa de la defunció de la batllessa, Immaculada Escrivà Fayos, el 29 d’octubre. La vice-presidenta ha recordat que Compromís era la força política més votada a Palma, amb quatre regidors, i ha dit que aprofitar la mort prematura, a 47 anys, de la batllessa per fer un pacte entre el PP i el PSOE perquè la batllia fos del PSOE, que té la meitat de regidors que Compromís, estava fora, políticament, del pacte del Botànic. Al juny, la subcomissió bilateral entre el PSPV-PSOE i Compromís sobre els pactes locals va acordar d’instar tots els representants dels dos partits a reproduir governs com el del pacte del Botànic als respectius municipis. D’aquesta manera, en el cas que en algun municipi la candidatura socialista o de Compromís rebés la batllia gràcies a la dreta per acció –amb un pacte signat– o per omissió –amb els seus vots–, ambdues formacions polítiques es comprometien a obrir expedients sancionadors d’expulsió als regidors que hi haguessin participat. Oltra ha anunciat que Compromís demanarà que es torni a la normalitat política, a l’acord polític i a la lleialtat política, que és complir els pactes que es van acordar abans de la constitució dels ajuntaments l’estiu passat.

L’estat espanyol invertirà vuit milions d’euros a les Illes per la fallida de Thomas Cook. El govern espanyol invertirà vuit milions en projectes per a millorar les zones de les Illes afectades per la fallida de Thomas Cook. Mallorca rebrà cinc milions d’euros, mentre que a Eivissa es destinaran 1,6 milions i a Menorca 1,4. La presidenta de les Illes, Francina Armengol, i la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme espanyola, Reyes Maroto, han signat el conveni que determinarà els ajuts que arribaran als municipis. Aquest acord és un dels punts que recull el reial decret llei de mesures urgents del govern espanyol per a pal·liar els efectes de la fallida del tour operador britànic Thomas Cook. La presidenta ha agraït a la ministra espanyola que l’executiu en funcions de Pedro Sánchez complís les promeses i els compromisos, en aquest cas amb les Illes, un territori ‘fràgil’ que calia cuidar i que aportava una gran rendibilitat a la resta de l’estat.

LA XIFRA
466.000 euros van gastar els partits andorrans a les passades eleccions generals, segons les dades que ha presentat el Tribunal de Comptes. Les formacions rebran 173.000 euros pel nombre de vots i consellers generals aconseguits.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, Juan Carlos I era coronat rei d’Espanya. D’aquesta manera, es complia el designi del dictador, que havia preparat el Borbó per convertir-lo en el seu successor. Deixava una monarquia feta a mida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb