El Palau Requesens, una joia del gòtic català del segle XIII, situat al carrer del Bisbe Caçador, al barri Gòtic de Barcelona, serà la nova seu de la Institució de les Lletres Catalanes i s’hi encabirà la Casa de les Lletres, una reivindicació llargament reclamada pel món literari català. La consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, va presentar ahir el projecte de rehabilitació de l’edifici, obra dels equips d’arquitectes Brullet de Luna i Associats i Taller d’Arquitectura a les Golfes. La intenció és que la licitació de les obres es faci a la primavera i a l’estiu ja se’n pugui començar la rehabilitació i l’adequació. Les obres s’allargaran fins a la primavera del 2028. La voluntat de la consellera és inaugurar el nou equipament pels volts de Sant Jordi, tot i que sembla molt just. L’obra costarà 4,8 milions d’euros.

A la Casa de les Lletres s’hi instal·laran les tres entitats professionals del sector: l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i el PEN Català, juntament amb la Xarxa del Patrimoni Literari Català Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (IBBYcat). A més, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, entitat que ocupava l’edifici del 1907 ençà, hi mantindrà la seu a la planta noble.

Un edifici històric

El Palau Requesens, per una banda, es troba enganxat a l’antiga muralla romana de la ciutat, i per una altra dóna a la plaça de Sant Just. Segons que ha explicat l’arquitecta Martina Fabré, el projecte de rehabilitació i adequació per als nous usos s’ha pensat respectant les intervencions històriques que s’han fet a l’edifici: “Rebem i llegim aquest edifici com un palimpsest.” Cal recordar que és Bé Cultural d’Interès Nacional i que es troba protegit. Fabré ha explicat: “La intervenció és completament respectuosa amb la pre-existència i els nous elements es resoldran amb sistemes constructius en sec (com la fusta) i que, per tant, seran reversibles. Cap de les intervencions contemporànies no comprometrà ni hipotecarà el futur del Palau Requesens.”

A la planta baixa, la que dóna al pati gòtic, s’hi col·locaran els espais de caràcter públic, un bar i una sala d’actes polivalent. Podran funcionar de manera autònoma i també conjuntament. La plata noble l’ocuparà la Reial Acadèmia de Bones Lletres. La sala destinada a la biblioteca es restaurarà i s’adequarà, en una de les intervencions més importants del projecte. Es preveu de construir un entresolat que no arribi a la façana de tal manera que es podran veure les grans arcades gòtiques de la façana de manera contínua. De la segona planta, una part es destinarà a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes i l’altra a les entitats literàries. I la tercera planta contindrà espais per a despatxos i l’accés a una coberta transitable amb una pèrgola coberta d’elements vegetals que ha de contribuir al confort tèrmic dels espais exteriors.

A l’acte d’ahir hi va assistir el president de l’Acadèmia de Bones Lletres, l’historiador Borja de Riquer, que va explicar a VilaWeb: “D’aquesta nova etapa en faig una valoració molt positiva, en primer lloc perquè aquest edifici necessitava una rehabilitació notable i nosaltres no podíem assumir com a institució el cost de la rehabilitació. Parlant d’aquesta situació amb la conselleria ens van proposar la creació de la Casa de les Lletres. Pel que fa a la biblioteca, tenim vuitanta mil llibres escampats per tot l’edifici i amb la rehabilitació els podrem aplegar tots. Això és complex, però ho podrem fer. Finalment, a partir d’ara del manteniment de l’edifici se’n farà càrrec la Generalitat també. I, a més, rebrem una certa compensació pel manteniment de la nostra institució.”

I afegeix: “La biblioteca és un fons consultable, forma part de la xarxa pública de biblioteques de la Generalitat. Tenim un gran fons històric del segle XIX molt i molt bo. No tenim pressupost per a estar al dia, però tenim dipòsits d’acadèmics sensacionals. Fons especialitzats molt rics com la biblioteca de Guillem Díaz-Plaja, la biblioteca arqueològica d’Eduard Ripoll, la de grec de Josep Alsina, el fons de literatures romàniques de Martí de Riquer, el fons d’Alexis Eudald Solà…”

Una demanda històrica

La Casa de les Lletres és una demanda històrica. El nom va aparèixer per primera vegada al tombant de segle, quan l’escriptor Vicenç Llorca, que havia estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va passar a ocupar uns quants càrrecs al Departament de Cultura, entre el 1996 i el 2004. Però els primers projectes previs discutits i redactats, amb aportacions de les associacions professionals, daten del 2008 i 2009, quan Oriol Izquierdo dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Aleshores es va proposar “la creació d’un nou equipament cultural anomenat la Casa de les Lletres destinat a ser un gran centre de recursos de i per a les lletres catalanes”.

Venint de la Fira de Frankfurt del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor, la Casa de les Lletres es presentava com una Litteraturhaus, que acolliria l’AELC, l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, el PEN, l’ACEC, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana i l’Associació de Guionistes Associats de Catalunya.

Els principals objectius definits aleshores eren: reforçar la visibilitat de la Institució de les Lletres Catalanes; oferir un centre logístic per al teixit d’entitats de la societat literària; crear un espai de trobada i d’intercanvi per als creadors literaris; presentar als sectors recursos sobre el llibre i la lectura; esdevenir el centre d’activitats literàries de referència; i atreure el conjunt dels ciutadans cap al fenomen del llibre i la lectura.

D’acord amb aquests objectius, el primer esbós de la Casa de les Lletres preveia d’incorporar-hi la seu de la Institució de les Lletres Catalanes, la seu de les diverses associacions d’escriptors, un centre de suport a les entitats literàries, una residència d’escriptors, un centre d’activitats de temàtica literària i el museu del llibre i de la literatura.

Aquesta primera proposta definida no es va arribar a concretar i el projecte de la Casa de les Lletres va restar congelat fins a l’època recent d’Izaskun Arretxe com a directora de la ILC, amb Natàlia Garriga de consellera de Cultura, que va incorporar el projecte dins els objectius del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, aprovat el 2023.

Però anys abans, el 2017, el batlle actual de Barcelona, Jaume Collboni, essent regidor de Cultura, havia proposat una Casa de les Lletres de Barcelona que tenia un perfil i uns objectius diferents. Deia que volia aixoplugar i aprofitar les sinergies del món editorial i literari de la ciutat i es proposava cinc objectius: mantenir i consolidar el lideratge editorial de Barcelona al món; defensar la projecció internacional de Barcelona com a Ciutat de la Literatura; crear eines per a facilitar que el sector es pugui anticipar en l’anàlisi, la comprensió i la diagnosi dels canvis que s’hi produeixen; ordenar i racionalitzar el gran nombre d’iniciatives culturals públiques; i impulsar el foment de la lectura amb idees renovadores en col·laboració amb les institucions i els organismes educatius. Aquest projecte es va presentar fins i tot amb una futura seu, un edifici per a rehabilitar del barri del Poblenou, al carrer de Roc Boronat 99-115. El projecte es va  aturar quan es trencà el pacte de govern entre Comuns i PSC aquell mateix any, i temps després es va descartar definitivament.

La Casa de les Lletres del Pla del Llibre i la Lectura

El projecte de rehabilitació del Palau Requesens com a Casa de les Lletres que s’ha presentat ara és la continuació del projecte que es va presentar el febrer del 2024, encara amb l’anterior equip del Departament de Cultura. L’actual consellera, Sònia Hernàndez, i l’actual director de la Institució, Eduard Escoffet, han pres el relleu i presenten el projecte com a part del compliment i desenvolupament del Pla del Llibre i la Lectura.

El dossier del pla inclou la Casa de les Lletres dins l’apartat “Governança: diàleg, concertació i planificació”. El títol és “Desenvolupament de la Casa de les Lletres com a espai aglutinador”. I l’objectiu, “Establir una solució definitiva per a la ubicació de les tres associacions d’escriptors, que ara mateix s’ubiquen de manera provisional a l’Ateneu Barcelonès i altres entitats de l’àmbit de les lletres.” A més hi ha la descripció següent: “Desenvolupament de la Casa de les Lletres com a espai aglutinador de les entitats de la creació literària i node referencial de la creació literària i del llibre i la lectura. Ha de suposar una solució definitiva a la ubicació temporal de les tres associacions d’escriptors (AELC, PEN, ACEC) i també ha de plantejar-se com un espai central del llibre i la lectura.”

La consellera Hernández ha dit: “Per a aquest govern i per a mi personalment com a consellera aquest és un projecte il·lusionador, perquè construïm un espai destacat, rellevant, per a la dinamització de la cultura catalana. La presentació d’aquest projecte arquitectònic és un pas més cap a un nou escenari per a la literatura catalana, una literatura més connectada amb la ciutadania i amb més capacitat per a la relació amb els diversos agents. La Casa de les Lletres vol convertir-se en un nucli de promoció de la literatura catalana i oferir alhora un punt de trobada per a tots els agents del sector literari. Ara molts esteu en una mateixa casa, que segurament és petita, i que sobretot no té una obertura ciutadana.”

La consellera es referia a l’Ateneu Barcelonès. Perquè l’AELC, l’ACEC i el PEN Català fa dècades que resideixen en aquell edifici, pagant un lloguer. Però com valoren aquests protagonismes el nou espai i les possibilitats que els dóna? Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, explica: “Per nosaltres és una bona notícia, perquè la Casa de les Lletres és una reivindicació de les entitats culturals de fa molts anys. És una reivindicació de valors, perquè ens agrada que sigui un espai públic i en contacte amb la ciutadania; un espai que sigui avinent amb els nostres associats, però que també ens permeti d’arribar a altres públics, que sigui cent per cent obert. I també per una qüestió institucional d’estabilitat. Ara tenim una relació molt bona amb la junta de l’Ateneu Barcelonès, però hem tingut moments més complicats. Sabem que d’ara endavant serà una qüestió més fàcil i amb molta més estabilitat i continuïtat.”

També hem preguntat a Laura Huerga, presidenta del PEN Català, que ha comentat: “La valoració és molt positiva. Tenim moltes ganes d’arribar a aquest nou espai. L’equip del PEN ho necessita, perquè l’espai actual que tenim és petit i hi ha poc accés al soci i al públic. Aquí tindrem un espai per fer activitats (que no impedirà que en continuem fent a altres llocs) i també és una millora pel que fa a la despesa de lloguer.”

I el món editorial podrà disposar d’aquest espai? Ho hem demanat a Eduard Escoffet, que ha respost: “Nosaltres volem que la Casa de les Lletres tingui la màxima ocupació i la màxima activitat. Volem obrir l’equipament a tot el sector. Després caldrà veure com podem donar resposta a tota la demanda. Però és evident que les editorials són una peça clau del sistema literari i hauran de tenir un pes en les activitats. Encara és una mica aviat per a saber quin pes tindran. La Casa de les Lletres vol ser una eina, no tan sols un revulsiu. Una eina que afavoreixi la connexió de la literatura amb la ciutadania i que fomenti la creació, la lectura i el reconeixement social dels escriptors.