La cadira de Francina Armengol a Madrid crema l’ex-presidenta de les Illes

  • El càrrec de presidenta del congrés espanyol infla la importància d’allò que va passar a Palma, que es gira ara com un bumerang contra seu

VilaWeb
Armengol, durant la sessió del congrés espanyol de dimecres passat (fotografia: Mariscal/EFE).
Redacció
03.03.2024 - 21:40
Actualització: 04.03.2024 - 12:25

“Armengol és ara el punt més feble de Sánchez.” Aquest titular del diari La Razón resumeix en una sola frase la situació peculiar per la qual travessa Francina Armengol d’ençà de fa uns dies. No és ben bé qüestió de què va fer o no va fer, o què va deixar fer, en el cas Koldo, anomenat com més va més el cas Ábalos. La qüestió és, sobretot, que ha esdevingut el punt més feble en l’operació per a arribar ràpidament a Pedro Sánchez, el gran objectiu de la campanya política desfermada arran d’aquest cas de corrupció.

La presidenta Armengol poc que es podia pensar, quan li van oferir la presidència de les corts espanyoles, que passaria això que ara passa. Hi va arribar per una carambola. Pels famosos set vots de Junts que Pedro Sánchez necessitava tant. A Sánchez li calia trobar un perfil amable amb l’independentisme català, tant amb Junts com amb ERC, que pogués ajudar a formar un govern que l’endemà de les eleccions semblava impossible, i Armengol era ideal.

Arribava precedida d’una fama de “catalanista” que ajudava molt al dibuix que Sánchez volia traçar. A més, s’entenia bé amb el president Puigdemont, amb qui va mantenir una bona relació abans de l’exili. I podia donar un cop d’efecte amb el tractament de la llengua catalana al parlament espanyol, tal com va fer.

Els primers rumors situaven en el càrrec Félix Bolaños, Miquel Iceta o Meritxell Batet, que va abandonar la vida pública quan va veure que Armengol la substituïa i resolia en un minut el conflicte lingüístic que tant se li havia entravessat, a la dirigent del PSC.

Però abans que tot això passés, va ser Armengol mateixa qui va prendre la decisió inesperada de presentar-se a les eleccions espanyoles tot just acabada de perdre la presidència en les eleccions al parlament de les Illes.

Després de vuit anys a la presidència del govern, la derrota a mans del PP –i d’un PP molt bel·ligerant de manera personal amb Armengol– la va motivar. “Ara no és el moment de mirar cap a una altra banda, cal reaccionar“, va dir el 2 de juny, quan va anunciar que encapçalaria la llista dels socialistes per les Illes. Hi havia un precedent, Francesc Antich, que va ser cap de llista el 2004, però no es preveia que ella ho fes. De fet, aquell dia va explicar que havia hagut de consultar-ho amb la família i n’havia discutit amb els amics.

Segurament, Armengol s’esperava una legislatura més o menys plàcida, asseguda en un dels bancs del congrés espanyola com una més dels 120 diputats (119 ara, sense Ábalos) del grup socialista. Però la carambola va ser immediata i de la nit al dia es va trobar convertida, ni més ni menys, que en la tercera autoritat de l’estat espanyol –només després del monarca i del president del govern. Segur que va entendre de seguida que tot allò que fes a partir d’aleshores tindria un impacte diferent del que havia tingut fins aleshores. Però és difícil imaginar que pensés que, com un bumerang, també tot allò que hagués fet abans tindria un impacte diferent del que havia tingut fins aleshores. I això ha passat.

Ara la cadira a Madrid de Francina Armengol crema l’ex-presidenta de les Illes. Perquè la premsa de dretes i el PP s’han llançat en bloc en contra seva arran del cas Koldo.

A Armengol, concretament, l’acusen de ser coneixedora i col·laboradora activa en una presumpta estafa. La primavera del 2020, el govern balear va signar un contracte amb l’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas, relacionada amb Koldo García, l’empresa per la qual intercedia l’entorn del ministre Ábalos. Gràcies a aquest acord es van adquirir 1,5 milions de màscares sanitàries FFP2 durant la crisi de la covid-19, per un valor de 3,7 milions d’euros.

El cas és que les màscares eren defectuoses, tal com va certificar el govern mateix en un informe del mes de juny. Però, malgrat això, el govern va emetre un certificat de conformitat amb la comanda, a sol·licitud de l’empresa, i no va exigir que li retornessin els diners. A més, les màscares, que van acabar en un magatzem de Marratxí, van ser carregades a un contracte dels fons de la Unió Europea. Per fer-ho, el govern va haver d’acreditar que el contracte amb Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas era correcte i cobria allò que s’havia encomanat.

Tot plegat, com és normal, fa planar un dubte raonable sobre la gestió del govern. Concretament, si l’estranya decisió de no presentar una reclamació per les màscares defectuoses va tenir a veure amb pressions del ministre Ábalos per a afavorir l’empresa, o no. De moment, Juli Fuster, director del Servei de Salut balear d’aleshores, ha negat aquesta possibilitat. Tot i que ha reconegut que és possible que ell hagués estat informat l’any 2022 que la Guàrdia Civil investigava l’afer, diu que no ho recorda. Segons ell, perquè la Guàrdia Civil preguntava molt sovint sobre temes relacionats amb el servei de salut.

La qüestió, en definitiva, és saber si la presidenta de les Illes d’aleshores té res a veure amb tot plegat o no. Probablement, si Francina Armengol fos una diputada rasa, una més, com en principi semblava que seria, aquest afer no hauria sortit a la llum o tindria una repercussió mediàtica escassa, com la que tenen molts casos similars. Però la cadira de Madrid crema molt.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any