La cadena del desgovern: ni eficàcia, ni competències, ni previsió ni voluntat

  • Quan els votants van avalar la reculada i van caure els incentius perquè la Generalitat fes la independència, també van caure els que l’impel·lien a esforçar-se per governar bé

Ot Bou Costa
05.05.2023 - 19:40
Actualització: 05.05.2023 - 20:12
VilaWeb

Com en un malefici de conte infantil, el Parlament de Catalunya sembla que s’hagi condemnat a no ser mai més útil fins que no apliqui unes lleis com les que va aprovar i desobeir l’octubre del 2017. Fins i tot en matèria d’habitatge –la corda que ofega molts ciutadans del país–, la justícia espanyola tracta el parlament com paper d’estrassa. Tot i que l’article 137 de l’estatut diu que “correspon a la Generalitat la competència exclusiva”, el Tribunal Constitucional va tombar fa prop d’un any la llei catalana que limitava el preu del lloguer perquè envaïa competències de l’estat –la protecció del mercat únic. Els llogaters s’hauran de conformar amb una llei molt menys ambiciosa aprovada fa uns dies a Madrid amb el suport d’ERC i Bildu. El poder raptat tampoc no es compensa amb iniciativa: el president Aragonès ha promès ara 10.000 pisos de lloguer social nous, però la Generalitat n’ha construït tan sols 323 aquests darrers sis anys.

Segons els adlàters del pragmatisme que pressionaven perquè s’investís qualsevol en lloc del president Puigdemont, els governs post-155 havien de servir per a gestionar la poca mica d’autonomia. En canvi, només ha obert la porta al desgovern continuat. Hi ha poca cosa més literàriament grisa i burocràtica que unes oposicions, poca cosa més idealment pensada perquè aquest govern la pugui gestionar, però tampoc no n’ha estat capaç i les haurà de repetir, tot i el malson que significa per als opositors. Quant a la sequera, que ja ha fet imposar restriccions a 500 municipis, a banda la deixadesa del govern espanyol, hi ha hagut també una falta de previsió greu de la Generalitat –Catalunya va perdre gairebé un 24% de l’aigua potable l’any passat, sobretot per les fuites–, que s’ha hagut de compensar ara a correcuita amb projeccions d’obres i sancions.

Aquesta setmana, la JEC, un òrgan purament administratiu, ha ordenat la retirada de l’escó de la presidenta Borràs. La mesa ha recorregut contra la decisió, però no hi ha cap expectativa que la vice-presidenta Alba Vergés defensi l’escó de Borràs, de la mateixa manera que Borràs no va protegir el de l’ex-diputat Pau Juvillà, ni el president Torrent el del president Torra. Ni tan sols hi haurà un canvi de funcions, perquè Vergés ja les ocupa d’ençà que el PSC, ERC i la CUP van decidir de defenestrar la segona autoritat del país sense ni tan sols demanar un informe jurídic als lletrats de la cambra ni enviar el cas a la comissió de l’Estatut dels Diputats. Sembla que tothom esperi que es confirmi l’expulsió de Borràs per fer net, com si els abusos contra les institucions del país ja fossin tan assumibles que fins i tot els celebréssim quan afecten els qui no ens cauen en gràcia.

Ni exercici del poder ni iniciativa allà on hi ha competències –habitatge–, ni eficàcia en les tasques senzilles i purament organitzatives –oposicions–, ni previsió en els àmbits estratègics –sequera–, ni força ni voluntat de defensar el vot dels qui encara confien que votar aquests partits serveix d’alguna cosa –Torra, Juvillà, Borràs. Semblen peres i pomes, però tot té el mateix origen, que és una cultura del desgovern alimentada per la percepció que la classe política té de poder fer el que més li plagui. Junts ja ha anat preparant el terreny per argumentar que el desgovern és culpa d’Esquerra, que no té quadres ni experiència, però el problema és més estructural. Quan els votants van avalar la reculada i van caure els incentius perquè la Generalitat fes la independència, també van caure els que l’impel·lien a esforçar-se per governar bé.


Coronació i renovació

Fotografia: Neil Hall

Carles III del Regne Unit serà coronat rei demà. L’expectativa és baixa, en part per l’edat del monarca, 76 anys. Ben segur que Carles no tindrà un regnat tan llarg ni influent com el de la seva mare, i ha estat una figura controvertida tota la seva vida. La sensació ja no és ben bé de moment històric, quan fa prop de mig any de la mort de la reina Elisabet II. En canvi, la missió de Carles III pot ser igual d’important que la de la seva mare: els britànics continuen donant suport a la monarquia, però els sondatges que ja filtren els tabloides aquests dies insisteixen molt en la urgència d’una renovació. El del Daily Mail diu que hi ha un 23% de britànics en contra de la monarquia i un 21% d’indecisos si demà es fes un referèndum sobre la qüestió. I encara: el 73% dels britànics creu que “la família reial s’ha de modernitzar si vol tenir cap opció de sobreviure”, i que el 67% admeten que pot semblar “un sistema estrany avui en dia”, però que funciona. A Escòcia, tan sols el 38% dels ciutadans voldria mantenir Carles III com a rei en cas d’independència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any