Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La Junta Electoral espanyola (JEC) es reuneix aquest divendres i, damunt la taula, hi té les inhabilitacions del president de la Generalitat, Quim Torra, i del president d’ERC, Oriol Junqueras, en la seva condició d’eurodiputat. La JEC és el màxim organisme electoral i té una composició polèmica: vuit magistrats del Tribunal Suprem espanyol elegits per sorteig i cinc vocals nomenats pel congrés espanyol proposats pel PSOE, el PP, Ciutadans i Unides Podem. Tot i que la seva funció principal és l’arbitratge en període electoral, pot prendre dues decisions –avançant-se al Suprem– que poden sacsejar el tauler polític.

La Junta Electoral espanyola: un tribunal paral·lel que pot avançar el Suprem

Torra va ser condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però la sentència encara no és ferma. La defensa del president ja ha dit que esgotarà totes les vies judicials, i això passa primer per presentar un recurs al Suprem i després per presentar batalla al Tribunal d’Estrasburg en el cas que el Suprem confirmi la condemna i la inhabilitació. Però abans no es pronunciï el tribunal poden passar mesos. El recurs al Suprem garanteix el dret a una doble instància judicial, un dret que es veuria vulnerat per la JEC si decidís d’executar la inhabilitació de Torra, tal com demanen el PP, Ciutadans i Vox.

Gonzalo Boye, advocat de Torra, explicava dimarts en una entrevista a VilaWeb que una decisió de la JEC en aquest sentit, que es basa en una reforma de la LOREG de l’any 2011, era dubtosament constitucional. A més, seria contrària al reglament del Parlament de Catalunya, que estableix que un diputat només pot ser inhabilitat amb sentència ferma. Boye també denunciava la falta de legitimitat de la JEC i la paradoxa que l’organisme que va començar el procediment judicial contra Torra fos qui acabés executant la condemna, tot i ser-ne la suposada víctima.

El recorregut de la inhabilitació de Torra

Si la JEC inhabilités el president Torra, envairia les competències del Suprem i xocaria frontalment amb el Parlament de Catalunya, que es veuria en la disjuntiva d’acatar la JEC o bé de plantar cara i defensar Torra. La JEC notificaria la resolució al parlament i el ple hauria de prendre una decisió sobre retirar la condició de diputat a Torra, o no, després d’un dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats, prevista a l’article 64 del reglament. En aquest sentit, el president ha defensat en tot moment que ell només cessaria de les seves funcions si la cambra li retirés la confiança.

Paral·lel, la defensa de Torra podria presentar un recurs a la sala tercera del Suprem contra la inhabilitació dictada per la JEC i sol·licitar la concessió de mesures cautelaríssimes perquè pogués romandre en el càrrec mentre el tribunal estudiés el recurs.

L’impacte d’una inhabilitació de Junqueras

El Suprem estudia les al·legacions del cas Junqueras i aviat haurà de prendre una decisió sobre la manera com executa la sentència del Tribunal de Luxemburg, que li reconeix la immunitat com a eurodiputat. No obstant això, el Suprem es va afanyar a dictar sentència contra Junqueras abans que s’hi pronunciés Luxemburg, i la JEC pot aprofitar-ho per decretar la inhabilitació del president d’ERC per una inelegibilitat sobrevinguda i fer córrer la llista, nomenant nou eurodiputat Jordi Solé, també d’Esquerra. Contra aquesta decisió també es podria recórrer a la sala tercera del Suprem.

Les al·legacions que va presentar dilluns l’advocacia de l’estat espanyol al Suprem ja ho preveien. Segons l’advocacia espanyola, Junqueras té immunitat sempre que la JEC no el declari inhabilitat d’acord amb la sentència ferma del Suprem. En conseqüència, la JEC pot executar la inhabilitació de Junqueras, desobeint Luxemburg, i d’aquesta manera estalviar un tràngol a Manuel Marchena. L’alternativa és que l’organisme electoral s’inhibeixi fins que el Suprem prengui una decisió sobre Junqueras.

Però una decisió de la JEC inhabilitant Junqueras pot ser un entrebanc per a l’estratègia del PSOE per a investir Pedro Sánchez amb l’abstenció d’ERC. Els socialistes no controlen la JEC –que té una composició de tarannà més aviat conservador– i han de ratificar l’acord amb els republicans, però temen que una inhabilitació prematura de Junqueras afecti la posició d’ERC a la investidura, tot i que ja ha estat ratificada pel consell nacional amb una àmplia majoria. L’endemà d’haver-se publicat la sentència de Luxemburg, Junqueras ja va mostrar-se partidari que la seva situació personal no condicionés la negociació del seu partit amb el PSOE.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.