“Vam rebre de valent”: a judici, quatre joves arran d’una protesta per Hasel

“Ens acusen d’haver trencat la pau social quan havien ficat un artista a la presó per les seves lletres. La pau social, l’havien trencada abans.” Dimarts, 4 de novembre, quatre joves que es van manifestar per la llibertat de Pablo Hasel seran jutjats a Terrassa (Vallès Occidental), acusats dels delictes de danys i desordres públics i amb una petició de tres anys de presó. La fiscalia, de manera molt breu i poc concreta, els acusa d’haver fet barricades i llançaments d’objectes, però els encausats atribueixen aquestes acusacions a la voluntat d’aturar unes protestes que van reactivar la mobilització ciutadana post-pandèmia. El rubinenc Pau Majó és un dels joves que van ser detinguts aquell dia, i no tan sols denuncia el posicionament de la fiscalia, sinó que també parla de brutalitat policíaca per part dels Mossos d’Esquadra.

Càrregues dels Mossos

La causa es remunta al 26 de febrer de 2021, uns dies després de l’empresonament del raper. Arran havia convocat una concentració a Terrassa, que es va acabar convertint en una manifestació pel centre de la ciutat. El recorregut va passar per davant de la comissaria de la policia espanyola i allà hi havia un cordó d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra que no hi permetia el pas. Llavors van començar els moments de tensió amb la policia i, després, els aldarulls i les càrregues. “Van demanar de dissoldre la manifestació i després van acabar carregant. També van fer carrusels amb les furgonetes, la gent es va haver d’amagar als portals”, recorda Majó. “Sabem que dies abans s’havia alertat els comerciants que anessin amb compte, que vindria gent perillosa, però res del que va passar va ser semblant al que s’havia viscut aquells dies en protestes com les de Barcelona o Vic. A Terrassa, tot el que va passar va ser arran de la brutalitat amb què la policia va actuar. Semblava que volguessin prevenir unes protestes més fortes.”

Durant els enfrontaments amb la policia, els Mossos van detenir quatre joves majors d’edat –els encausats actualment– i tres menors d’edat, que van acabar amb la causa arxivada. “Jo era a primera fila amb la pancarta i en la primera càrrega vaig caure a terra. Després d’uns quants cops de porra, em van detenir. Molts vam rebre de valent… En el moment de la detenció van fer-me la maniobra de posar-me un genoll al coll mentre era a terra. Un fotoperiodista que va retreure a l’agent que m’estava asfixiant va acabar identificat.”

Tots els detinguts van passar la nit al calabós. Prèviament, Majó i un altre dels encausats van demanar un reconeixement mèdic per a revisar els cops rebuts en les càrregues policíaques. Els el van fer, però, segons que expliquen, els agents es van negar a no ser presents durant la visita –cosa irregular–, tal com demanaven ells i el sanitari que els va atendre. En aquell moment, el jove treballava en una feina molt física, en un magatzem, i els hematomes i un cop molt fort als malucs que no li deixava caminar bé van forçar-lo a estar de baixa durant una setmana.

“També em va cridar l’atenció el tracte cap als menors d’edat”, recorda el jove. “Un d’ells tenia catorze anys i, quan per fi havia aconseguit dormir, en una situació en què no entenia res, li van picar a la porta amb la porra i li van dir que allò no era un hotel. Això em va deixar confós.”

Un escrit de la fiscalia poc concret

Han passat quatre anys i mig d’ençà de llavors, però la causa, que ha tingut algun ajornament, encara no ha estat jutjada. Tot i que no és estrany que passi en casos similars, és un temps molt dilatat per a un cas com aquest. “Tenia gairebé vint-i-sis anys quan vaig ser detingut, i la resta eren més joves o tenien edats similars. Són cinc anys de la teva vida molt importants, en un moment de desenvolupament, amb molts canvis, i durant el procés m’ho he mirat de maneres molt diferents: moments d’estar molt convençut, moments de renunciar a certes coses, moments de reafirmar-me… Tot plegat genera molta inseguretat i només vols que s’acabi.”

Els manifestants comencen a veure la llum al final del túnel, si més no, respecte del judici, que es farà dimarts i no sembla que hagi d’ajornar-se més. Ara bé, la petició de tres anys de presó atemoreix. Malgrat que, en comparació amb unes altres causes similars, pot semblar baixa, no ho és pas, tenint en compte que els joves no estan acusats ni de lesions ni d’atemptat contra l’autoritat, delictes que acostumen a fer enfilar les penes. A banda de la presó, els demanen 5.400 euros de multa a cadascun i gairebé 9.000 euros de responsabilitat civil entre tots.

El centre de la causa són els desperfectes causats en el mobiliari urbà, però l’escrit de la fiscalia és molt breu i inconcret sobre qui hauria fet què, no individualitza els fets delictius. En dos paràgrafs petits, diu que els acusats, juntament amb la resta de manifestants i amb ànim “d’encoratjar contra la normal convivència i pertorbar la pau pública”, van adoptar una actitud violenta. Però no explica les diferències entre ells quatre i la resta de manifestants, per què uns van ser detinguts i uns altres no. Sobre l’actitud violenta, es diu que els manifestants –tampoc no queda clar si ells quatre en concret– van fer barricades, van cremar contenidors i van llançar objectes contra la policia. Consideren que els quatre acusats van “contribuir a generar la situació”.

Context de revifalla de les protestes

Els encausats es consideren caps de turc en un moment de despertar de les mobilitzacions, després de la pandèmia. “Veníem de mesos de confinament i de veure que els projectes vitals dels joves se n’anaven en orris, que es contradeia allò que ‘en sortiríem millors’. La pandèmia va desactivar les mobilitzacions del procés, i les protestes per la llibertat de Hasel podien reviscolar-les. Van ser molt durs perquè no volien més tardors calentes. En el moment que apliques repressió, la gent s’ho pensa dues vegades, si torna a manifestar-se. El present reflecteix clarament que la repressió funciona. Abans, la societat civil estava mobilitzada, però ara no, perquè quan s’han intentat de construir alternatives ens han vingut a rebentar. Un exemple clar d’això també són les infiltracions policials.”

Malgrat que en algun moment es va especular amb la possibilitat que tot allò que tingués a veure amb Hasel o Valtònyc es pogués introduir a l’amnistia, a la pràctica va ser impossible fer-ho, perquè requeria concretar els fets al voltant del procés. Per tant, cap dels encausats per aquestes protestes no pot acollir-s’hi. Es calcula que n’hi ha desenes, alguns pendents de judici, uns altres ja jutjats –en alguns casos, condemnats–, però l’absència d’una defensa comuna i la voluntat d’alguns manifestants que el seu cas no transcendeixi impossibiliten de tenir-ne una xifra exacta. Sigui com sigui, Majó no considera que això els faci sentir oblidats ni desplaçats. “Al cap i a la fi, hi ha més gent represaliada fora de l’amnistia que no pas dins –represaliats en general–, i per tant no ens sentim oblidats. Tant a Rubí com a Terrassa hem tingut molt de suport de la gent, no ens sentim descuidats.” De fet, el ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar ahir una moció de suport als encausats, i avui hi ha prevista una manifestació a les 19.00 a la plaça Vapor Ventalló.