14.11.2025 - 21:40
El judici contra el fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha esventrat l’estat profund i n’ha mostrat les misèries. Una falla que s’ha fet notar a la sala segona del Tribunal Suprem, al cor de Madrid. Els set jutges, capitanejats per Andrés Martínez Arrieta –escortat per Manuel Marchena–, han vist imatges grotesques: un defraudador confés dient “o marxo d’Espanya o em suïcido”, agents de la Guàrdia Civil admetent que manipulen proves, fiscals tirant-se rocs pel cap i uns altres fent befa de la Unitat Central Operativa (UCO), entre més. Tot plegat, en un judici que s’ha allargat dues setmanes i sense que s’hi hagin aportat proves concloents.
García Ortiz, el primer fiscal general que s’asseu al banc dels acusats, era jutjat per un suposat delicte de revelació de secrets. L’acusaven d’haver filtrat un correu per tal de contrarestar una notícia falsa d’El Mundo –instigada pel cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez– en què es deia que la fiscalia havia ofert un pacte a l’empresari i parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador (acusat de defraudar 350.000 euros). Finalment, la fiscalia va emetre una nota de premsa per a desmentir-ho.
Un embolic greixós, que pot semblar fins i tot ridícul a primera vista –sobre la taula, hi ha peticions de pena de quatre anys a sis de presó–, però amb profundes ressonàncies polítiques. El cas va esclatar en plenes negociacions finals de l’amnistia i la causa judicial –amb una instrucció histriònica per part del jutge Ángel Luis Hurtado– fa més d’un any que marca la legislatura. De fet, ha estat la primera causa que arriba a judici de la constel·lació de causes que assetgen el govern i l’entorn personal de Pedro Sánchez.
García Ortiz, un home de màxima confiança del president espanyol i de l’ex-ministra Dolores Delgado, sempre ha clamat la seva innocència. “La veritat es defensa, no es filtra”, va dir en la seva declaració al tribunal. El fiscal general va atacar els agents de l’UCO que havien escorcollat el seu despatx i es va negar a respondre a les acusacions, entre les quals, el PP, Vox i més organitzacions d’extrema dreta. En aquest sentit, va retreure “manca de lleialtat processal” a l’advocat de González Amador.
García Ortiz sí que es va avenir a respondre a qualsevol pregunta dels integrants del tribunal –de majoria conservadora–, però cap dels set jutges va alçar el dit ni va obrir la boca. Així doncs, durant una hora i mitja, va interpretar un monòleg, que només interrompia de manera breu un dels seus advocats, José Ignacio Ocio. Segons el seu relat, la nota de premsa es va fer per “defensar l’actuació impecable de la fiscalia” i no pas per perjudicar políticament González Amador.
El fiscal general també es va referir a l’esborrament del contingut del seu telèfon mòbil, que, a parer del jutge instructor, era un indici de culpabilitat. Bàsicament, li va llevar importància i es va justificar amb motius de ciberseguretat. “Sóc molt conscient del tema de protecció de dades. S’han d’eliminar perquè s’aconsella que s’eliminin. Si el terminal me’l roben o pirategen… Posaria en perill a molta gent. Per això, sistemàticament, no permeto que es mantingui més d’un mes la informació que hi ha a WhatsApp”, va dir.
En l’informe final, la fiscalia va demanar l’absolució de García Ortiz. Un dels elements centrals van ser els testimonis d’una desena de periodistes, que van confirmar que havien tingut accés al correu abans que el fiscal general. “En la hipòtesi que hagués filtrat el correu, quedaria impune perquè la notícia ja era sabuda per molts mitjans, cosa que s’ha acreditat en la causa”, va argumentar la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde.
L’advocacia de l’estat també en va defensar la innocència i va assenyalar que no hi havia cap prova en contra de García Ortiz. De fet, va especular que la filtració, si de cas, es va fer a la fiscalia de Madrid.
Guerra de fiscals
El ministeri públic espanyol no és un cos granític, sinó una institució devorada per una guerra interna, tal com va explicitar la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, que en la seva declaració va sembrar dubtes sobre l’actuació de García Ortiz. En primer lloc, va deixar clar que ella encara conservava tots els missatges del cas: “El criteri és que intentem de buidar els correus per mantenir-los nets, però per restriccions de capacitat.”
Sobre la nota de premsa de desmentiment, Lastra va dir que era massa extensa i tenia massa informació. “Només calia assenyalar que la informació [d’El Mundo] era falsa. Moltes vegades els advocats es dirigeixen a la fiscalia sense haver parlat amb els seus clients”, va dir, i tot seguit va afegir: “No crec que el nostre paper sigui revelar l’estratègia de defensa de ningú.”
En la seva intervenció, García Ortiz va provar de desdramatitzar les paraules de Lastra i les va atribuir a les desavinences personals: “Hi ha una desafecció amb la fiscalia general. Ho trasllada en qualsevol fòrum on és. No té gens de recança.”
Riures i manipulacions
Un dels moments àlgids del judici va ser la declaració de tres agents de l’UCO, entre els quals, el tinent coronel Antonio Balas, que va assenyalar directament García Ortiz com el responsable de la filtració. “Es veu un domini i una jerarquia a tots els nivells del fiscal general de l’estat. És qui marca i qui diu quan i on s’ha de donar la nota de premsa”, va dir. L’interrogatori de l’altra advocada de la defensa, Consuelo Castro, va disparar la tensió a la sala segona del Suprem.
Castro va acusar els agents de l’UCO, i especialment el tinent coronel, de no aportar cap prova contundent contra García Ortiz, més enllà de fer “inferències”, tenint en compte que més de mig miler de persones tenien accés al correu que es va filtrar. “Només investigo des del 1999”, li va respondre Balas amb sorna. “Hi havia un elenc de persones, i la cosa es va decantar fins a una de concreta, el fiscal general”, va afegir.
El tinent coronel, per provar de justificar que no s’havia investigat tothom, va dir: “Nosaltres no fem investigacions prospectives.” Unes paraules que van desencadenar una gran riallada del públic, que segons que van explicar alguns mitjans era ple de membres de la fiscalia que donaven suport a García Ortiz. No va ser l’única rialla de la sessió.
📹 La abogada del fiscal general lee a los autores de los informes de la UCO la lista de personas que pudieron tener acceso al correo, para saber si preguntaron a todas: "No hacemos investigaciones prospectivas".
Sigue aquí el DIRECTO del juicio 🔗 https://t.co/S0L9gKArfj pic.twitter.com/jX7eK3Byqe
— EL PAÍS (@el_pais) November 12, 2025
Poc després, la defensa va deixar en evidència els agents, quan es va projectar una conversa de WhatsApp entre dos col·laboradors del fiscal general, Diego Villafañe i Pilar Rodríguez. En l’informe del cas, l’UCO l’havia reproduïda de manera parcial perquè un missatge –”ànims i cuida’t molt, que et necessitem al màxim”– semblés un comentari sobre un eventual ascens de Rodríguez, tot i que en realitat era sobre una operació ocular amb làser.
Una amenaça al tribunal?
Un altre testimoni molt esperat era el del periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos, que va ser el primer de publicar contingut del correu filtrat. “La seva font era el fiscal general de l’estat?”, li va preguntar el fiscal Francisco Javier Montero. “No”, va respondre. Campos, com tots els periodistes que van declarar, es va emparar en el secret professional de no revelar les seves fonts, però va anar un pas més enllà i va relatar com havia tingut accés a la informació.
“La font em diu ‘vine i t’ho demostro’ [que els advocats de González Amador eren els qui demanaven un pacte]. Vaig amb taxi al seu despatx i em mostra en una pantalla d’ordinador el famós correu del 2 de febrer i allà és on puc llegir aquesta frase que, certament, s’han comès dos delictes fiscals. Li dic que m’ho reenviï, però em diu que no. Li dic que m’ho imprimeixi, i em diu que no, que no deixarà cap rastre físic, i que en prengui notes”, va explicar.
Posteriorment, el periodista José Precedo, d’El Diario, va assegurar que García Ortiz no era l’origen de la filtració. “En vint-i-dos anys de carrera, no m’ha passat mai un paper. I mai és mai”, va dir, abans d’afegir una reflexió que li va valdre una amonestació per part del president del tribunal. “Tinc un dilema, perquè sé qui és la font i no ho puc dir, però s’està demanant presó a una persona innocent”, va assegurar. Martínez Arrieta, amb un to arrogant, el va tallar: “No ens amenaci.”
