06.04.2017 - 16:33
“Cada vegada que m’enfronto a un text tinc la sensació de partir de zero”, diu
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Juan Marsé recorre el seu univers literari en l’edició revisada de la seva narrativa ‘Colección particular’ (Lumen), que inclou nou relats, peces periodístiques i un text inèdit –gairebé la totalitat dels seus contes excepte uns pocs escrits en els anys 50–, ha explicat l’autor en roda de premsa aquest dijous.
Segons el filòleg, editor i crític Ignacio Echevarría, que s’ha encarregat del pròleg de l’edició, tots els relats recullen variacions sobre un mateix temps, en un retorn constant a la seva obra, que a vegades se satiritza: “És un exercici de desconstrucció del seu propi món”, que et permet veure el principi i el final del mateix tractat de diferents maneres.
Echevarría ha descrit que el llibre resulta “una espècie de vademècum de les seves melodies i temes essencials”, mentre que per als neòfits resulta una excel·lent introducció, i ha assegurat que el llibre està ple de pistes narratives de com treballa l’escriptor.
Marsé ha destacat sobre el llibre que és una “selecció rigorosa” dels relats que més li agraden, amb bastants correccions –“menys” de les que li agradaria– per exemple sobre frases que grinyolen, ha dit.
EL RELAT NO ERA UNA POSSIBILITAT
Sobre la seva relació amb els relats més enllà de les aventis –ficcions inventades pels nens– , Marsé ha dit: “Sempre he pensat que si podia aconseguir alguna cosa positiva era després de treballar-ho moltíssim”, i no apreciava aquesta possibilitat en el relat.
L’autor ha bromejat amb què aquests textos procedeixen sempre d'”una espècie d’encàrrecs” d’amics, com en el cas de ‘Noches de Bocaccio’, que li va encarregar Beatriz de Moura en una reflexió sobre la Gauche Divine.
També ha citat l’exemple de ‘Teniente Bravo’, que era un acudit que li demanaven els amics que expliqués estant de copes: “Va ser un relat oral durant molt temps” fins que Manuel Vázquez Montalbán li va dir que havia d’escriure-ho.
Sobre el text inèdit, ha explicat que va néixer fruit d’una conversa amb Fernando Trueba durant el rodatge de l”Embrujo de Shanghai’ li va preguntar si havia escrit algun guió per a cinema i es va adonar que tenia en una carpeta un esbós de guió que va convertir en una sinopsi d’una vintena de folis.
A més, sobre aquest text, Marsé ha assegurat que “no és exactament un conte, o sí que ho és”, i constitueix una raresa perquè no transcorre a Barcelona, sinó a Buenos Aires.
MAI UN ESCRIPTOR FET
“Cada vegada que m’enfronto a un text nou tinc la sensació de partir de zero”, ha dit l’escriptor sobre el procés d’escriptura, i ha assegurat que mai se sent un escriptor fet.
Al seu judici, aquest ofici consisteix a expressar millor el que un vol expressar: “Aquesta és la batalla. No hi ha una altra. És inútil pensar en l’experiència”, ha dit l’autor, que s’ha confessat com a lector habitual de contes d’autors com Guy de Maupassant, per exemple.
Per a ell, l’interès màxim és capaç de “fer creïble una història que no és real, fer-la versemblant”, i ha rebutjat les històries basades en fets reals perquè el veritable mèrit és fer creïbles les històries fins al punt de no adonar-se que un està llegint i que la literatura s’ha fet invisible.
Echevarría ha bromejat que ha escrit relats malgrat la seva renuencia a escriure contes perquè Marsé confessa ser vague i perfeccionista, “dues qualitats idònies per al contista”.
Però al seu judici, l’autor “ha demostrat ser un excel·lent contista i excel·lent novel·lista”, i ha subratllat que l’obra recorre la infància als barris del nord-est de Barcelona, la infància de postguerra, de ruïna moral, amb les aventis i la presència del cinema com a via d’escapatòria.
