El grup osonenc Oques Grasses va estrenar l’11 de novembre a l’Atlàntida de Vic l’espectacle teatral Meravellós desastre, escrit a quatre mans pel cantant i lletrista del grup, Josep Montero, i l’actor Galdric Plana. És la primera representació de cinc que portarà les Oques als teatres de Lleida, Mallorca, el Vendrell i Girona. És un registre diferent dels seus concerts habituals de festa major, però té el mateix estil esbojarrat que els caracteritza. Després, faran una aturada temporal i treballaran en el seu quart disc, amb què tornaran el 2019.

Conversem amb Josep Montero, líder de la banda, sobre el nou espectacle i el moment actual d’Oques Grasses.

Oques Grasses passeu dels escenaris de festa major als escenaris teatrals. Ara que ja heu fet la primera representació, amb què us quedeu?
—No hem deixat l’una cosa per l’altra, hem obert una mica el ventall del grup. Ara farem això dels teatres, però el 2019 tenim intenció de continuar fent festivals i concerts de festa. Ja havíem tocat en algun teatre, i ens vam adonar que allà la gent era més receptiva i escoltava molt més les lletres. A més, els músics ens hi sentim molt millor, en els teatres, perquè tenen una acústica més bona. Una de les coses que destacaria és que el fet d’explicar una història, de què les cançons fan part, fa que cada moment sigui molt més important. Per als músics també és molt diferent fer una cançó darrere una altra que tocar-les en un moment determinat enmig d’una història que es representa.

Per tant, l’espectacle no és només una dramatització de les cançons?
—L’espectacle explica una història sobre l’amor presentat com una espiral en què sempre vivim les mateixes coses, però de la qual anem aprenent, de totes maneres. Ens ha sortit una història molt realista, igual que les cançons, que sempre hem intentat que siguin molt pròximes. Dins aquesta història, les cançons acompanyen els estats emocionals dels personatges.

Això de ‘meravellós desastre’ ho dèieu a la cançó ‘Cara de cul’, que parla d’un amor immens. Quin és aquest meravellós desastre?
—La vida, i també l’amor. Resumidament, l’obra és la cançó ‘Cara de cul’, però en una hora i mitja. És la reflexió que a la vida, quan sents molta estima per alguna cosa, de cop va bé, de cop va malament, de cop pot ser que s’acabi… Quan ja has passat per tot això, reflexiones i dius: ‘Doncs m’han passat coses molt bones i algunes de dolentes, però no m’ha de fer por repetir-ho i passar-me la vida fent allò que sento i vull.’

Heu explicat que l’estructura de Meravellós desastre s’inspirava en la d’El rei lleó. Què significa això?
—Quan em vaig il·luminar per fer una obra i vaig pensar en quina podia ser-ne l’estructura em va agafar per veure el film El rei lleó. Vaig creure que els paios que havien pensat El rei lleó segur que en sabien molt. Després vaig veure que s’havia inspirat en Hamlet. A partir d’aquesta estructura inicial, vam començar a escriure el guió amb en Galdric i vam posar les cançons allà on tocava. Va ser un punt de partida. Si tu ara veus l’obra no veus El rei lleó, però s’hi inspira. Fa riure, una mica, però és així.

A l’espectacle hi ha cançons, però es pot dir que sigui un musical?
—Costa d’explicar-ho, no creiem que sigui ni un musical ni una obra de teatre clàssica. Allò que s’hi assembla més són aquelles pel·lícules en què van sonant cançons de fons però els personatges van parlant i fent la seva història. Hi ha una història i les cançons en formen part, però ni els actors canten ni els músics actuem.

Per tant, les Oques només toqueu, no entreu a l’espectacle?
—Hi entrem molt poc. Hi ha un moment de l’obra molt festiu, i aquí fem la nostra part, allò que hem fet sempre. Després, en uns altres moments de l’obra, mentre ells actuen i nosaltres no toquem, els seguim emocionalment. Si estan tristos, no riem. Si estan contents, nosaltres també. Anem junts perquè res no desentoni.

A Meravellós desastre tan sols hi ha dos actors, Galdric Plana i Anna Bussanya. Només hi ha dos personatges?
—Allò que ens va interessar d’aconseguir va ser que no fos només una història d’amor entre un noi i una noia, sinó que aquests dos actors fossin una mateixa persona. I el grup també és aquesta mateixa persona. És com si els actors fossin la persona quan parla i el grup, amb les cançons, quan pensa. És maco, perquè el públic ho ha entès així. Va ser un dels reptes, que, sense que als guions hi hagués el gènere del personatge, la història es pogués interpretar de moltes maneres. La nostra idea inicial va ser aquesta, però naturalment pot ser interpretat com es vulgui, igual que les nostres cançons.

Per què només cinc representacions?
—D’entrada vam dir: ‘Farem cinc teatres per acomiadar la gira.’ Després ens vam il·luminar i vam escriure una obra de teatre, però ara tenim aquests cinc. Hem tingut més propostes. El 2018 estarem aturats i no farem res, però pel 2019 tenim ganes de fer teatres quan faci fred i concerts com fins ara quan faci calor.

També celebrareu, el 23 desembre, el dia de l’esperit xai a l’Antiga Fàbrica Damm.
—Vam pensar que seria bonic acomiadar la nostra primera etapa amb aquest dia que hem fet durant dos anys o tres. Estem orgullosos que cada 23 de desembre, que no hi ha res, celebrem el dia de l’esperit xai i fotem un merder. La primera vegada que ho vam fer va ser per a acabar la gira. Nadal té tots aquests festius i ens va fer gràcia inventar-nos-en un i celebrar-lo també. L’any passat el mateix dia vam fer quatre concerts, tots gratuïts, i ara ja és com una celebració que hi ha al calendari. Aquest any farem un concert, no pas obra de teatre, amb els ballarins que van formar part del tercer disc. Hi haurà una part del Meravellós desastre, hi haurà coses del directe dels primers anys… Com que ja fèiem aquest concert, l’espectacle Meravellós desastre no el fem a Barcelona.

Després fareu l’aturada i tornareu el 2019 amb disc nou. Com el teniu?
—Jo de cançons en vaig fent cada dia, en tenim ja una vintena. Però segur que quan parem ens en sortiran de diferents i el primer mig any serà per a descansar i anar creant tranquil·lament. Durant la segona meitat del 2019 ens posarem a enregistrar, que és més temps del que hem tingut mai. Tenim moltes ganes de poder-ho fer així, està bé poder dedicar-hi més temps. D’alguna manera, ens permetrem el luxe d’enregistrar amb tranquil·litat.

En el nou disc hi haurà tres cançons que heu estrenat a Meravellós desastre.
—N’hi ha una que ja era feta i vaig pensar que quedava molt bé. Anant escrivint l’obra em va venir la inspiració i vaig acabar fent dues cançons que representen exactament moments que volíem representar. El nou disc continuarà amb la mateixa essència que els anteriors: provar estils de música diferents, ara cantar més agut, ara una mica més greu… Les lletres no deixen de ser les històries que em passen, m’afecten i vull plasmar.

Meravellós desastre s’enregistrarà o quan s’acabi s’haurà acabat?
—Ara ens ho pensem. Després de quatre mesos treballant-hi, un mes assajant i veient que el resultat és bastant maco, rumiem si enregistrar-ho o no. Encara no s’ha decidit, però ens queden quatre concerts per acabar-ho de decidir.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]