Josep Maria Cervera (AMI): ‘El moment és complicat, però no hem de renunciar a res’

  • Entrevista al nou president de l'AMI, el batlle del Port de la Selva

VilaWeb
Roger Graells Font
18.03.2018 - 22:00
Actualització: 18.03.2018 - 22:43

Josep Maria Cervera és des de dijous el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Cervera, un dels impulsors de l’entitat municipalista, és també batlle del Port de la Selva (Alt Empordà) i ara agafa el relleu de Neus Lloveras, encausada en la gran causa contra l’independentisme, que el mes passat va decidir d’abandonar la direcció de l’AMI per centrar-se a acabar el mandat a Vilanova i la Geltrú.

Cervera ens explica com entoma el desafiament de dirigir l’AMI en un moment polític tan complicat, a causa de la repressió de l’estat espanyol i del blocatge institucional per falta d’acord entre els partits independentistes al Parlament de Catalunya. Li demanem també per la profecia que va fer el 27 d’octubre, hores abans de la declaració d’independència.

Per què heu acceptat la presidència de l’AMI?
—Des del començament de l’AMI que he estat en una posició a la sala de màquines. Arran de la renúncia de Neus Lloveras, i en el moment que vivim, després de parlar amb alguns batlles de l’executiva em va semblar que era un bon moment per a fer aquest pas endavant. L’AMI és un projecte en què crec profundament i que m’estimo i he liderat una candidatura de consens.

Imagino que a l’hora de fer aquest pas endavant, heu tingut en compte la repressió contra els dirigents independentistes. No teniu por?
—Veient com actua l’estat espanyol i sabent que són capaços de tot, és evident que en algun moment hi ha el sentiment que t’exposes. No sé si la paraula és por. Però no ens enganyem. I quan vaig veure la dignitat i el coratge de tota la gent el primer d’octubre per a vèncer la incertesa i el que podia passar… em sento acompanyat per tot això. Faig aquest pas convençut. Saps que surts de la teva zona de confort i que t’exposes a l’ull de l’huracà. Compres números per ser un objectiu de l’estat espanyol. Però ja he dit que ni vull ser un heroi ni un màrtir. És veritat que el moment és complicat, però hem de cercar respostes on sigui i no renunciar a res. Som a prop de l’objectiu que tantes generacions han somiat i jo em sento còmode treballant en això. No hauria de tenir gens de por de presidir una entitat legalment constituïda amb uns objectius lícits. La incertesa jurídica és el que et causa aquest respecte.

Molts batlles han passat pel jutjat aquests últims mesos. Vós també?
—No, sorprenentment no. A l’Alt Empordà no es va arribar a cridar cap batlle d’ofici. Només les batllesses de Roses i la de Figueres hi han hagut d’anar perquè han rebut denúncies.

El dia de la declaració d’independència, al matí, vau publicar al vostre bloc que el president Puigdemont i els consellers podien acabar a la presó. Vau ser profètic.
—Sempre he pensat que l’estat espanyol era capaç de tot. En moltes reunions vaig defensar que negligíem la força de l’estat. Quan ho vaig escriure no pretenia ser un visionari. Mirava d’analitzar la situació. Lamentablement, és la que tenim.

L’independentisme ha menystingut la força de l’estat?
—No sé si l’ha menystinguda. Segurament. No us sabria dir si la paraula és aquesta. Però crec que hem de tenir en compte totes les possibilitats. Ens passava això mateix quan parlàvem d’Europa. Durant molt de temps no consideràvem que poguéssim quedar fora de la Unió Europea. Cal tenir en compte totes les possibilitats. Però no vull fer cap mena de crítica perquè des de la tanca tot es veu molt fàcil. Els batlles sabem que hi ha moments que ens toca de prendre decisions i a vegades les prenem molt sols. No em veig amb cor de qüestionar tot allò que s’ha fet. A més, tu pots tenir prevista una situació, però és tan condicionada per uns altres elements que pots acabar fent una altra cosa. Se’m fa molt difícil de dir què no hem fet bé.

La legislatura està blocada. La prioritat ha de ser tenir un ‘govern efectiu’?
—Hem de ser capaços de posar-nos d’acord i de fer valer el resultat del 21 de desembre. Com? A mi em toca de fer de president de l’AMI, i cadascú ha d’exercir el seu paper. A mi em toca de mantenir el consens dins de l’associació. He convocat una reunió de l’executiva a mitjan abril per a asseure’ns i poder pactar el full de ruta a partir dels objectius que tenim. No vull fer més pressió del compte. Tenim uns parlamentaris i són ells que tenen la feina de trobar el desllorigador per a poder continuar avançant.

Quin paper ha de fer ara l’AMI?
—Ho hem d’acabar de definir. Ara ens interessa que el bloc municipalista sigui consistent i que puguem avançar tots junts cap a la consolidació de la República. En aquest moment una de les grans tasques que tenim és mantenir el bloc i, si podem fer-lo créixer, millor. Ja hem vist que no era tan fàcil com ens pensàvem. És un camí que ens convé fer-lo acompanyats de la màxima gent possible. Hem de sumar el compromís de més gent i trobar l’equilibri per a poder anar tots junts endavant. El nostre projecte és l’AMI i la República.

D’això en diuen ‘eixamplar la base’.
—Crec que tothom se n’adona. Seria una absurditat dir una cosa diferent. Això no vol dir que hàgim de renunciar a res. Nosaltres hem de construir un projecte on càpiga com més gent millor.

Les municipals del 2019 seran un moment important per a la República?
—No ho sabria dir. És veritat que el meu mandat comença a un any d’aquestes eleccions, i una de les prioritats és mantenir la cohesió de l’AMI i que siguem capaços d’arribar a les municipals amb uns objectius clars. No m’atreveixo a dir quin pes tindran aquestes eleccions en l’esdevenidor.

Dels quatre presidents que ha tingut l’AMI, sou el primer que no és batlle d’una capital de comarca.
—El Port de la Selva és un poble petit i allunyat del centre de decisions. Una de les coses que em va fer dubtar a l’hora d’assumir el càrrec va ser que necessito dues hores per a anar a Barcelona, i dues per tornar. Pot sorprendre que no sigui un batlle d’una capital, però em sento igual de batlle que el de qualsevol poble o ciutat, encara que el nostre dia a dia sigui diferent. Però tots som associats a l’AMI i tenim el mateix dret de participar-hi. Els pobles petits són una de les característiques d’aquest país, i per tant no m’he sentit en cap moment cohibit pel fet de ser el batlle d’un poble petit. La veritat és que no hi havia i no em sento incòmode.

Els quatre presidents de l’AMI han estat de CiU, ara del PDECat. Hi ha un acord entre els partits perquè sigui així, tenint en compte que és el partit amb més batllies?
—És veritat que la correlació de forces municipals es té en compte sense que s’hagi escrit enlloc ni s’hagi dit mai. Segurament si les correlacions fossin unes altres, el president seria d’un altre partit. Jo he intentat presentar-me amb el suport de tots els batlles, sense tenir en compte que el PDECat és el que té més batlles al país. He cercat el consens i el suport dels batlles d’ERC, de la CUP, de Demòcrates, de Més… un consens més enllà dels partits.

A les municipals us presentareu amb el PDECat o amb Junts pel Port de la Selva?
—[Riu.] Ni tan sols he pres la decisió de tornar-me a presentar. Ho haurem de decidir amb els meus companys de l’ajuntament. No sabem què pot passar. Repeteixi o no repeteixi al Port de la Selva, en aquest període em posaré amb tota la intensitat al capdavant de l’AMI. No em condicionarà el meu paper a les eleccions.

Sou un desconegut per a molta gent i aneu al capdavant d’una entitat independentista. Podeu explicar d’on ve la vostra militància?
—De jove, de tota la vida, m’he sentit independentista. Tinc molt clar que som una nació, una nació diferent d’Espanya. Després vaig creure que podíem tenir un encaix dins l’estat espanyol, no me n’amago. Malgrat tenir claríssim que necessitàvem un estat, pensava que l’estat espanyol podia ser prou respectuós amb les diverses nacionalitats perquè trobéssim un encaix. Ja hem vist cap a on s’ha evolucionat. L’actitud que va haver-hi contra l’estatut del 2006 va fer girar totalment la meva opinió perquè vaig veure que era impossible que encaixéssim en un lloc on no érem respectats. I és en aquest moment quan vaig recuperar l’esperit independentista que havia arrossegat tota la vida per herència familiar i per sentiment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any