jordi serra-cobo biodiversitat

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Jordi Serra-Cobo és doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. Tal com ell mateix explica, la seva feina consisteix a observar com les malalties, sobretot les víriques, es troben a la natura, en quins animals i quina dinàmica segueixen. Gran coneixedor dels coronavirus, el 2013 ja alertava de la relació entre la pèrdua de la biodiversitat del planeta i l’extensió de les epidèmies. Segons que detalla, l’alteració dels entorns naturals per part dels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbits d’alguns animals que alhora ha trencat una cadena que feia de barrera natural a moltes malalties. Aquest factor, sumat a uns altres, pot ajudar a explicar el sorgiment i l’extensió no tan sols de la Covid-19, sinó també d’altres malalties infeccioses que han causat problemes en moltes zones els darrers anys. Parlem amb ell sobre aquesta qüestió i també sobre la seva participació en el projecte CONVAT, que calcula que permetrà d’obtenir proves ràpides, barates i fiables per a tots els coronavirus el 2021.

Quina relació hi ha entre la pèrdua de biodiversitat i el sorgiment d’epidèmies?
—Allà on hi ha més biodiversitat, és a dir, més espècies, també hi ha més patògens. En aquest cas, virus. Hi ha una relació directa i sempre ha estat així. L’origen de la major part de malalties infeccioses és animal. El problema és quan nosaltres degradem un entorn natural o l’alterem. Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té unes conseqüències. Quan s’alteren aquestes espècies, que són reservoris de virus, es canvia la probabilitat de la transmissió d’aquests virus, la probabilitat que passin a altres espècies, entre les quals, la població humana. Per a entendre-ho millor, la pregunta que cal fer-se és: si sempre hi ha hagut animals que són reservoris de virus, per què ara hi ha aquesta epidèmia? La Covid, la SARS, l’Ebola, la MERS… Quan tu alteres un ecosistema on viuen diversos animals i en treus una peça aquell equilibri es trenca.

Per exemple?
—Imagineu que hi ha una població de ratolins. Tu hi vas i els desfàs el niu on viuen. Marxen cap a un altre lloc i, si portaven virus, canviaran la probabilitat de transmissió allà on arribin. Potser arriben a un lloc on els ratolins no són de bosc, sinó que són més propers a les cases, i la població de ratolins d’aquest nou lloc, on no hi havia virus, comença a tenir-ne. El fet d’haver-los canviat de lloc els pot fer més perillosos. Si entrem a llocs del planeta on abans no hi havíem estat de manera massiva ens exposem a nous virus. És molt il·lustratiu quan ens fixem en zones tropicals. Concretament, el sud-est asiàtic. És una de les regions del món on hi ha més biodiversitat i, per tant, més diversitat de virus.

Quines són les altres?
—L’altra regió és Centreamèrica i una part de Sud-amèrica, sobretot l’Amazones, i també el centre d’Àfrica. La diferència amb el sud-est asiàtic és que, com que és una zona emergent (i més la Xina), està molt comunicat amb la resta del món i, per tant, el que passa allà ràpidament s’expandeix. Hi ha epidèmies d’àmbit molt global, que poden ser pandèmies, i unes altres que són territorials, molt més limitades a l’espai però que poden ser més freqüents. Imagineu que hi ha una alteració que fa que hi hagi més mosquits. Pot ser que faci créixer les malalties de transmissió vectorial, a partir dels mosquits. Això pot passar aquí, a casa nostra, encara que no és tan exagerat perquè no hi ha tanta diversitat de patògens.

'Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té unes conseqüències'

En altres zones del món, en canvi, sí que s’han patit molt les conseqüències.
—Ja vam avisar del que passa al Perú amazònic: la pèrdua de massa forestal a causa de la tala d’arbres ha fet que hi hagi més aigua en superfícies, més tolls d’aigua, perquè, entre més, els arbres no xuclen tant. Això fa que augmenti moltíssim la població de mosquits i les malalties que transmeten. Enguany, en aquesta zona hi ha una epidèmia de dengue increïble. Aquesta és una alteració molt dràstica. Poden ser menors, però les alteracions en el medi ambient poden tenir repercussions importants en termes de salut. Passa que normalment no són immediates, i fins ara costava fer la relació de causa-efecte.

I el canvi climàtic hi té a veure, en tot això?
—En el cas del coronavirus, no. El canvi climàtic aquí no ha influït, però en tots aquests canvis hi ha tres fenòmens que es potencien entre si: el canvi climàtic, les alteracions ambientals i l’augment demogràfic. Tots tres van molt relacionats perquè, si augmentem la demografia, hi ha més pressió sobre els sistemes naturals, i és el que passa. Al sud-est asiàtic, aquests últims quaranta anys s’ha perdut un 30% de la massa forestal. És una salvatjada. Això vol dir que s’han instaurat assentaments humans allà on abans hi havia massa forestal; en aquest cas, bosc tropical. De la fauna que hi havia, una part marxa, però no tota. Acostuma a buscar nous refugis i els troba en les construccions humanes. Per tant, s’exposa les persones a estar amb animals amb els quals abans no tenien contacte. I és així com augmenta la probabilitat de transmissió.

Els humans anem entrant en zones del món que no ens pertoquen…
—Totalment, i mentre no es reguli també la qüestió de la demografia tenim un problema greu. Aquests tres fenòmens s’han de solucionar, crec que seran els grans reptes de la humanitat aquest segle. Molt relacionat també amb la pressió demogràfica, en algunes zones del planeta la gent fuig de conflictes bèl·lics cap a llocs de selva o més exposats a tenir contacte amb animals. Això ho exemplifica l’Ebola claríssimament.

Tornant a la qüestió del canvi climàtic, no pot ser que hi hagi tingut a veure si és una de les causes principals de disminució de la biodiversitat?
—La natura s’adapta. El problema del canvi climàtic és la rapidesa amb què s’esdevé. De canvis climàtics, n’hi ha hagut molts en la història, i molt més acusats que el d’ara. I també increments de CO2 en l’atmosfera anys enrere, però mai a aquest ritme, i això és a causa de la conducta humana, que ara actua a una velocitat impressionant. La diferència dels impactes ambientals és el ritme. Si fos més lent, la natura s’hi adaptaria. De fet, s’hi va adaptant, però té límits. En termes de malalties, el canvi climàtic ens pot portar malalties de tipus tropical o subtropical. Ja tenim el mosquit tigre, que ens ha envaït. Per tant, tenim la xeringa. Només falta que ens posin els virus en aquests mosquits…

'Si entrem a llocs del planeta on abans no hi havíem estat de forma massiva ens exposem a nous virus'

En el cas del coronavirus en concret, com ha afectat la qüestió de la biodiversitat?
—En el cas de la Covid-19, parlem d’una regió amb molta biodiversitat i diversitat de patògens, en aquest cas de virus. Una zona en què, a més, culturalment, la gent consumeix fauna salvatge i sense control sanitari. També és una zona on la població humana s’ha expandit molt, s’han fet alteracions ambientals i s’ha guanyat molt territori a la natura. Tenint en compte tot això, la probabilitat que un virus passi a l’espècie humana augmenta. Però amb això no n’hi ha prou.

Què més cal?
—Això no va acabar amb els primers casos perquè la densitat de Wuhan és tremenda. Hi ha milions de persones i celebraven una festa local que empalmava amb la celebració de l’Any Nou. A més, el mercat de Wuhan és molt concorregut i les persones es toquen les unes a les altres. Això va fer que les persones que es van infectar propaguessin el virus més de pressa. A més, hi ha molta humitat ambiental, cosa que facilita la transmissió. Per tant, un fenomen que podria ser local s’amplifica, perquè, a més, Wuhan és un centre econòmic i de recerca molt important. Sembla que el mercat no és l’origen del virus, sinó l’amplificació d’un virus que ja havien passat algunes persones. No sabem on s’ha originat, l’epidèmia. És un virus de ratpenat. Tots els estudis que s’han fet demostren que no és modificat, no és cap invent humà, contràriament al que es fa córrer.

També s’ha especulat molt sobre l’origen animal del virus…
—Això del pangolí jo no ho tinc clar. Quan al principi van assenyalar aquest animal, havien fet un estudi amb un tros del virus que havien trobat, però era molt petit. Quan van agafar el virus i el van estudiar sencer, van veure que aquell virus i la Covid eren molt diferents. Els virus aquests són llarguíssims. Si n’agafes un trosset de res, potser casualment s’hi assembla, però si seqüencies tot el virus veus que s’hi assembla com un ou a una castanya. Estudis recents tornen a dir que és el pangolí. Jo ja no sé què dir… [Riu.] Però hi ha un aspecte important: s’ha de prohibir que es consumeixin pangolís o espècies protegides en perill d’extinció.

Hauríem de reconsiderar el consum de carn?
—Passa que a la Xina això és una tradició molt arrelada i allà valoren que els animals siguin vius quan els compren, perquè diuen que així tenen més propietats. Fer canviar els hàbits a la nostra espècie és complicat. Crec que seria bo protegir les espècies de fauna salvatge en perill d’extinció o amenaçades i que les altres, més que prohibir-les, els fessin anàlisis o controls sanitaris.

Abans parlàveu també de la SARS i la MERS. Entitats com Ecologistes en Acció detallen com nombrosos virus, com ara el VIH, tenen un origen animal, però no s’haurien expandit si no hagués estat per la conducta humana. Això pot haver influït més que no pensem en altres epidèmies i durant molts anys?
—Hem estat molts els qui hem alertat que això podia passar. El problema és que quan la situació és normal i tothom té salut, la gent et diu que ets un alarmista i que no cal prendre mesures de prevenció. No ho he dit només jo, hi ha molts científics estrangers que també ho diuen. Aquest segle hem tingut avisos que una cosa com aquesta podia passar. El 2002-2003 la SARS va originar pànic a molts llocs, però va quedar més acotada perquè no era tan infecciosa com la Covid-19. El 2012 vam tenir el virus de la MERS, que és un altre coronavirus que hi ha a la península aràbiga i que afecta molt la gent, amb un 35% de mortalitat humana, aproximadament, i una infecciositat a partir de camells. També hi ha hagut l’Ebola, originat en una regió de l’Àfrica a partir del consum d’un ratpenat. Després, hi va haver el chikungunya, una malaltia transmesa per mosquits d’origen africà amb casos al sud de França, a Itàlia, a Llationoamèrica, a l’Àsia… Després, va venir el Zika i també ha fet la volta al món. S’expandeixen, en bona part, gràcies al fet que s’expandeixen els mosquits. Aquí hi té molt a veure el canvi climàtic. La conservació de la biodiversitat és una eina per a protegir la salut de les persones.

Hi som a temps?
—I tant! Hi ha unes quantes coses a fer. La primera, canviar la nostra relació amb la natura. S’haurà de fer, perquè no tindrem més remei. Cal que ens preparem perquè hi haurà noves epidèmies, segur. Tenim totes les butlletes. Per tant, que no ens agafi com ens ha agafat aquesta. Per altra banda, tècnicament, es va avançant moltíssim en diverses coses, com els medicaments antivirals. També la vacuna, que trigarà més. I per últim, les mesures de proves de diagnòstic ràpides, segures i fiables. Nosaltres hi treballem molt, en un projecte europeu.

'La conservació de la biodiversitat és una eina per a protegir la salut de les persones'

Concretament, participeu en el projecte CONVAT. En què consisteix?
—Les proves PCR tenen l’avantatge que són molt fiables, però també triguen més, necessiten persones especialitzades i l’aparell i l’anàlisi són cars. Amb l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia vam pensar que hauríem de posar a punt alguna cosa per a detectar virus. I va venir la Covid-19… Amb l’equip de Laura M. Lechuga, posem a punt un biosensor, que és un aparell com un telèfon mòbil. Tu hi poses la mostra (de saliva o de sang) i al cap de vint minuts tens el diagnòstic amb una fiabilitat elevadíssima (comparable a la PCR), no com els tests ràpids. Et donarà el diagnòstic i, a més, la concentració de virus. Això ho farà amb un aparell relativament barat que podrà fer servir qualsevol, sigui especialista o no. Cada prova costarà de deu a quinze euros. És un aparell que es podrà tenir als CAP i hospitals i podran fer la prova ràpidament practicants o infermeres.

Saber la concentració del virus també és important…
—Exactament, perquè la càrrega viral determina, en bona part, la patologia que tens, si t’afecta més o menys. Volem treballar per tenir a punt aquest biosensor per a qualsevol coronavirus, i que ens digui si és Covid-19 o un altre coronavirus. És interessant perquè, en cas d’una nova epidèmia per coronavirus, ens permetria de fer diagnòstics ràpids, fiables i barats. A més, ens serviria per a detectar on són els focus a la fauna salvatge abans que hi hagués detecció en persones. Mostrejar ratolins, per exemple. Això es pot fer ara, però amb les PCR, més cares i lentes i, per tant, reduint la mida de la mostra.

Quan calculeu que ho tindreu?
—L’aparell hi és, però ho tindrem enllestit cap al 2021. La Covid-19 encara serà per aquí. Això no s’ha acabat, perquè fins que no tinguem la vacuna serà complicat. Hi ha molts països que ara comencen. Això vol dir que o bé no deixen sortir ningú de casa o bé hi haurà nous episodis. No com ara, ni de bon tros, però sí petits repunts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.