El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La campanya unitària pel sí en el referèndum de l’1 d’octubre va prenent forma. Falten menys de dos mesos perquè els ciutadans siguin cridats a les urnes, i les entitats i els tres partits independentistes van fer ahir una posada en escena conjunta a la plaça del Rei de Barcelona per a donar-ne alguns detalls. Hem parlat amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, perquè ens els expliqui de primera mà i per saber com encaren les entitats la recta final del procés. La campanya constarà de tres grans actes unitaris, l’últim dels quals es farà a Barcelona el dijous o el divendres abans del referèndum. A banda, se n’organitzaran d’altres per tot Catalunya, com a mínim a totes les capitals de comarca.

—Ahir vau presentar la campanya unitària i vau anunciar tres grans actes. Un d’aquests serà a Barcelona. Podeu donar-ne algun detall més?
—Aquests actes encara no estan ultimats. Hi ha l’acord de totes les formacions i les entitats de fer, com a mínim, aquests tres grans actes. Però cal explicar-ho bé. També hi haurà molts altres actes entremig i amb la participació de tots o gairebé tots. En alguns, potser hi seran els tres partits, en altres dos. A totes les capitals de comarca hi haurà un gran acte de la campanya del sí. I ho garantirem. Si a cada acte hi haurà implicades totes les formacions polítiques i entitats o només una part, això encara s’ha de discutir. Serem flexibles i no serà un problema.

—El de Barcelona serà l’últim dels tres grans actes?
—Hauria de ser així, efectivament. I en principi, seria o bé el dijous 29 de setembre o el divendres 30, just abans d’acabar la campanya.

—I el lloc, quin serà?
—Encara no està determinat.

—Ha costat posar d’acord els partits?
—No. De debò que no. Tothom tenia la consciència que la campanya del sí havia de ser coordinada. Nosaltres, des del primer moment, hem ofert la imatge del sí que va començar l’ANC com a element comú denominador. Tothom ho ha acceptat bé i evolucionarà en la campanya oficial. Aquest ha de ser un espai de confluència còmoda perquè expressa d’una manera molt nítida què volem. Als partits els hem deixat clar que han de mantenir la seva personalitat. És a dir, no els demanem uniformitat. Els demanem sumar i una participació coordinada, sigui amb actes conjunts, com els tres anunciats, i que podrien ser més, o bé, com a mínim, garantint que el mateix dia no hi hagi dos actes potents en una mateixa demarcació.

—Jordi Sànchez creu fermament que hi haurà urnes l’1 d’octubre?
—Absolutament. Convençudament.

—I, si abans del referèndum, l’estat espanyol reacciona d’alguna manera que impedeixi de posar les urnes, quina serà la resposta?
—No em vull anticipar, però crec que el cost de l’estat espanyol d’impedir que el dia 1 d’octubre hi hagi urnes i col·legis electorals oberts és molt més elevat que el possible cost de deixar que les urnes parlin. Crec que en aquests moments l’estat espanyol no té comoditat per a treure urnes.

—Però el govern espanyol ha repetit reiteradament que el referèndum no es farà.
—La gesticulació és molt clara i volen fixar unes idees força: no hi haurà referèndum i a Catalunya hi ha un cop d’estat.

—Possiblement, el discurs evoluciona i acaba centrant-se a desacreditar la validesa del referèndum.
—En aquest moment, la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ja ha acceptat que hi haurà urnes i ha fet una crida més o menys directa a l’abstenció. De mica en mica, la realitat s’anirà imposant. De què dependrà? Que aquí nosaltres fem les coses ben fetes i que l’estat entengui que utilitzar els mecanismes dels quals disposa per a impedir el referèndum té uns costs infinitament superiors, per a ells, al fet que el dia 1 es faci el referèndum.

—Ja heu dit que esteu preparats per si, abans de la Diada, hi ha alguna actuació de l’estat espanyol. Creieu que serà així?
—No és que ho creguem, però la nostra obligació és estar previnguts.

—Quines?
—L’eina d’aquest país, i de les entitats de manera particular, ha estat la mobilització ciutadana. Els polítics han fet la seva feina, han complert amb el seu compromís i l’acabaran quan tornem de vacances. Ara és l’hora dels ciutadans, d’una manera molt clara. El referèndum no el guanyarà la classe política, el guanyarà la ciutadania mobilitzada. És el moment de demostrar que hi som i de reconèixer que, efectivament, la classe política ha fet allò que li havien demanat. Ara som els ciutadans els que no podem mirar cap a una altra banda.

—I al capdavant de les entitats hi ha l’ANC i Òmnium. Diuen que hi ha diferències sobre l’estratègia que cal seguir. Això és un problema?
—No, no. No solament no és un problema, sinó que no és cert. Òmnium és una entitat amb una trajectòria de cinquanta anys i l’ANC és una entitat amb una trajectòria de cinc anys. Nosaltres hem nascut molt clarament orientats amb un objectiu i sabem que el dia que aquest objectiu s’assoleixi, desapareixerem.

—No hi ha cap fricció?
—No. Hi ha una distribució de responsabilitats. Nosaltres hem assumit el lideratge de les mobilitzacions al carrer, hem assumit la mobilització i l’organització de la campanya del sí, i anem assumint d’una manera molt directa les respostes a l’actuació de l’estat. I Òmnium s’encarrega de la denúncia de la xenofòbia de l’estat. Però la unitat d’acció és absoluta, de debò. Ells, em refereixo als de sempre, volen fer creure que estem dividits, però en aquests moments l’evidència és que hi ha una distribució de responsabilitats orientada a la unitat d’acció.

Fa la sensació que la gent encara està molt desconnectada de la Diada.
—Normal, som a dia 3 d’agost.

—I com s’activarà?
—La gent s’activarà i hi ajudarem quan faci falta. En aquests moments, de fet, crec que molts ja hi estan perquè tenim set-cents autocars organitzats i desenes de milers de persones inscrites. Tots sabem, i ens ha passat cada any, que la gent s’activa a partir del dia 20 d’agost.

—Serà la manifestació més massiva que hi hagi hagut?
—Vejam, nosaltres no competim contra nosaltres mateixos. Aquesta és una idea molt clara. Per tant, som conscients que és una diada de gran transcendència, la tenim a tocar i, a partir d’aquí, treballarem perquè sigui una mobilització històrica. Si serà més massiva o menys, no m’hi capficaré. Serà multitudinària, d’això no en tinc cap mena de dubte. Si no, voldrà dir que hem perdut el referèndum. Així de clar us ho dic.

—Esteu disposat a arribar fins a les darreres conseqüències per a poder-vos mobilitzar?
—Dues idees molt clares. Per una banda, estem disposats a assumir el que calgui. Sabem què fem, i quan es proposa un acte de consciència i de dignitat, assumir-ne les conseqüències et fa guanyador. Per tant, totes. Dit això, ni un mil·límetre d’heroïcitat ni de victimisme. No considero aquest procés com un procés d’herois. A la presó no hi ha d’anar ningú. I quan dic ningú vol dir ningú. I un cop dit això, no ens aturarem, jo no m’aturaré, no canviaré el rumb per una valoració dels riscos. Els riscos fa molt de temps que els sabem, perquè sabem a què juguem, i és una qüestió de dignitat. I la dignitat no té preu.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.