Jordí Puntí Messi

La decisió de Leo Messi d’anar-se’n del club i la rectificació posterior, anunciada avui, ha posat en tensió el Barça, esportivament i políticament, fins a uns límits mai experimentats. La història no s’ha acabat, sinó que potser tot just ha començat. El balanceig de la figura més important de la història del Barça pot tenir més efectes en un club en què el màxim mandatari, Josep Maria Bartomeu, té l’autoritat molt malmesa i una moció de censura en contra activada.

Qui coneix bé l’entorn blau-grana i la figura de Leo Messi és l’escriptor i periodista Jordi Puntí. El 2018 va publicar el llibre Tot Messi (Editorial Empúries), una aproximació personal, i amb vocació literària, al gran futbolista. Hi parlem per saber quines són les seves sensacions enmig d’aquest serial i com es podrà imaginar la temporada vinent, després del tomb de guió final.

Us va sorprendre molt la decisió inicial de Messi de voler-se’n anar?
—Sempre pensava que si havia de caure algú, cauria en Bartomeu. Però l’estultícia d’aquest home, l’estupidesa… Perquè els estúpids no saben que són estúpids –això ho explica molt bé Carlo Cipolla en la seva teoria de l’estupidesa– i tenen la capacitat infinita de fer mal i de ser devastadors. No ho vaig calcular, no vaig saber veure la capacitat autodestructiva del Barça, que històricament l’ha tinguda. Això que hem vist és una capacitat autodestructiva combinada amb un histerisme immediat. Perquè si en lloc d’haver perdut 2-8 amb el Bayern haguéssim perdut 1-3, potser ara parlaríem d’una altra cosa. Però, fins ara, les reaccions que es van anunciar després del partit no s’han produït. L’única que no esperàvem, que Messi se n’anés, ha estat la més probable fins avui. En canvi, qui se n’ha anat és Vidal, Rakitic i Suárez, que és a la rampa de sortida. Jo en aquell moment m’esperava realment la dimissió de Bartomeu i un canvi que no ha arribat.

Com valoreu el paper de Messi?
—El primer error és enviar un burofax. La comunicació no pot ser tan freda. Crec que és un error d’ell. Hi va haver un impuls que intueixo que té a veure amb l’emoció i l’amistat. Quan arribes a trenta-tres anys, valores molt les amistats, i allò que van fer a Suárez, d’acomiadar-lo per telèfon, va ser una cosa que el va afectar molt. Amb la decisió final qui queda perjudicat és Bartomeu. Messi es queda perquè la institució està per sobre dels litigis judicials i queda com un senyor.

Ni el fet que el millor jugador de la història del club hagi estat a punt de plegar no ha fet dimitir Bartomeu. Què més ha de passar?
—No, no, és que no dimitirà, és que la barreja de tacticisme maquiavèl·lic i incapacitat per a gestionar és un còctel Molotov. I que, sobretot, el fa incapaç de veure que si ell se’n va, alguna cosa podria millorar. Però poc, eh, perquè si la directiva es queda… –que és el que ell volia quan va dir que se n’aniria si Messi deia públicament que ell era el problema. Era una catxa de partida de pòquer perquè ja ens imaginàvem que Messi no ho acceptaria. En realitat, si Bartomeu plega, no n’hi ha prou. Ha de plegar ell i tot el seu entorn. És veritat que la situació anòmala en què ens trobem per la pandèmia ho ha complicat tot molt més.

Us imagineu Bartomeu a la llotja del Camp Nous aguantant estoicament una mocadorada els últims partits de lliga?
—No, no. Aquesta és la cosa. En condicions normals no hauria aguantat i no hauria superat ni el final de lliga. Al partit contra l’Osasuna, al final de Lliga, hi hauria hagut molts xiulets i probablement una mocadorada. El Barça, molt sovint, en els moments més dramàtics, ha reaccionat amb la pressió física dels socis. I aquesta vegada no ha passat. Hi ha hagut la sensació, que tot passava sottovoce, que no hi havia la possibilitat de queixar-se públicament. Em sembla bastant clar que això ha beneficiat Bartomeu. Era molt difícil de continuar al càrrec en una temporada amb un entrenador que havia arribat en dubte, uns jugadors malacostumats, uns errors calcificats pel que fa a un canvi generacional que no s’ha produït… Però tot això no ho hauríem resolt amb un canvi de directiva immediat. En canvi, crec que sí que s’hauria pogut, d’alguna manera, preveure una transició molt més lògica si en lloc de convocar eleccions el 15 de març –que en realitat vol dir l’abril, que és quan hi haurà partit a l’estadi–, s’haguessin convocat al novembre, o fins i tot al gener. Això hauria deixat temps perquè les noves candidatures es poguessin preparar i, alhora, poguessin oferir alternatives llamineres per a Messi. Al final, Messi només continuarà més enllà del 2021 si veu que hi ha un projecte.

Què en podem esperar la temporada vinent de Messi?
—Futre, l’ex-jugador, fa dies que deia que si finalment Messi es quedava, podria fer un últim any com el de Michael Jordan, un últim ball, retratat a la sèrie de Netflix The last dance. Jugar a cada camp i que la gent s’acomiadi d’ell. Aquest final li permetria un tancament amb homenatges, per la porta gran, i fins i tot tindria la possibilitat de repensar-s’ho. Imaginem que es fa una bona campanya i s’arriba lluny a la Champions. Eleccions a l’abril, guanya Víctor Font, que diu que li portarà Xavi. Tindrà temps de decidir si es vol quedar…

‘L’èxit del Barça sempre depèn de la felicitat de Messi’, va escriure un dia Ramon Besa. Ara mateix no sembla pas que hagi de ser l’home més feliç del món…
—Sí, pot passar, que tinguem un Messi que no sigui feliç. La història sempre es repeteix a Can Barça, hi ha dos referents que hem de tenir en compte. Un és la temporada amb el ‘Tata’ Martino, en la qual hi ha una sensació de cansament i de falta de vinculació per part de Messi, que es podria repetir. I d’entrada també pot ser una bomba de rellotgeria, perquè si Messi és intocable, però no juga bé, què passarà? I el segon referent és Van Gaal. Un holandès que ve aquí amb un sistema de joc molt més clàssic i molt més conservador, que, pel que expliquen els que en saben, és el que podria imposar Koeman. No sé si un cop més tindrem davant el sistema de joc que a Messi no li va bé. Crec que en realitat ja li anava bé a la directiva que Messi se n’anés, i que ara no se’n vagi és un tret al peu. Els obligarà a reconsiderar moltes coses econòmicament i futbolísticament.

Creieu que no volien retenir-lo?
—Sí, jo crec que Bartomeu feia catxa, però els interessava més vendre’s Messi. I ara com que no poden vendre-se’l, no descarto que intentin vendre’s Coutinho o Griezmann, que tenen un cert cartell i en podran treure uns quants milions per fer calaix. I fins avui, quinze dies abans de començar la lliga, no sabem que tenim la màxima estrella. I ara Koeman haurà de reformular el sistema, perquè fins fa no res se n’havia d’anar i les previsions eren unes altres.

El cas Messi ha despertat molts sentiments entre els afeccionats, que han vist com el club i la seva màxima estrella posaven advocats pel mig. Creieu que la temporada que ve, en el cas hipotètic que els afeccionats puguin tornar a les grades, Messi pot ser xiulat i escridassat?
—No, impensable. El ‘tribuner’, l’opinant que fàcilment és crític amb els jugadors i que aquests dies ha tret la destral contra Messi, tan bon punt vegi jugar bé Messi, tot això ho oblidarà. La salsa la donen els gols. Una altra cosa és que jugui bé i el mantinguin. Pot ser molt contraproduent i un problema intern. Però jo estic disposat a córrer aquest risc. Em nego a pensar que el jugador que ens ha donat els millors moments de la nostra vida futbolística pot ser xiulat. El dia que passi, encara es carregarà més de raons per anar-se’n.

Per acabar. Hi ha qui no entén el patiment del culer per un jugador de futbol com Messi; una situació que gairebé es ridiculitza i de la qual s’ha fet befa. Sentir emocions intenses per aquest episodi us fa sentir contradiccions?
—D’això n’he parlat amb Simon Caritchley, filòsof anglès i seguidor del Liverpool, en una conversa al CCCB a partir del seu llibre What We Think When We Think About Football. Ell remarca aquest dilema a partir de la primera pàgina. I el tenim tots. És com una llumeta a la consciència que ha d’estar encesa sempre, però que, en canvi, no evita que puguem gaudir-ne. Per una raó molt senzilla: el territori del futbol és el territori de la passió i de tot allò que neix de l’instint. No neix racionalment. Sí que pots aplicar-hi elements racionals, i ho vaig fer en el meu llibre Tot Messi. Però hi ha una part indissociable que té a veure amb la part més atàvica de l’home que pot ser el joc, la memòria de la infantesa i tantes altres coses. I això, d’alguna manera, ens justifica per continuar gaudint del futbol i desdenyar aquesta llumeta. És com quan vas al cinema. Hi ha una llumeta, que és la de la llumeta de sortida d’emergència, allà en un racó, però quan comença la pel·lícula ja no te’n recordes, que hi és. Això sí, em sembla immoral que el Barça s’hagi gastat mil milions d’euros aquests últims anys i que cap no hagi funcionat. Aquest patró, el pots aplicar amb tantes coses a la vida, que no viuríem.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.