Ahir, el govern de Pere Aragonès va formalitzar l’acord per a impulsar una pre-candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineu. Era un tràmit. D’ençà de fa dies que aquesta iniciativa té el suport de la Generalitat, que d’aquesta manera dona resposta a les aspiracions de determinats actors empresarials que volen aconseguir l’adjudicació d’aquest esdeveniment esportiu. Però també hi ha un moviment organitzat que batalla per evitar l’organització d’aquests jocs. Es diuen Stop Jocs Olímpics. Segons que ens explica un dels seus portaveus, Bernat Lavaquiol, el seu objectiu principal és mirar de convèncer la població dels danys socioeconòmics que pot implicar aquest esdeveniment per al Pirineu.

El govern d’Aragonès s’ha compromès a organitzar una consulta al territori abans de presentar el projecte definitiu al Comitè Olímpic Internacional (COI). Colau demana que també es voti a Barcelona. Lavaquiol, que és regidor de la CUP a la Seu d’Urgell, en canvi, creu que només han de votar les comarques afectades. El precedents diuen que a totes les ciutats on s’han posat les urnes, sempre s’han rebutjat els jocs olímpics.

El govern ha acordat d’impulsar formalment la candidatura dels jocs d’hivern. Us esperàveu que fos una de les primeres mesures del govern?
—Sobta que aquest govern vagi tan de pressa. Han començat una ofensiva espectacular amb l’aeroport i els jocs olímpics. Donen prioritat a macroprojectes que, per una banda, impliquen destrucció del territori en un moment d’emergència climàtica; i per una altra banda, ho aboquen tot a un monocultiu turístic que només crea feines estacionals i de baixa retribució. No ens esperàvem que el govern anés tan de pressa. Crec que van perduts perquè no han fet cap projecte dels jocs, no han donat informació al territori. Però sembla que tenen clar que volen fer els jocs olímpics i que els tiraran endavant sense escoltar el territori.

En una moció al parlament, ERC es va abstenir sobre si Catalunya havia d’aspirar a uns jocs. Però dies més tard Aragonès va fer el darrer pas per a optar a organitzar-los quan va enviar una carta al COI en què demanava formalitzar els tràmits per a optar a ser seu olímpica. Per què creieu que hi ha hagut aquest tomb?
—Veiem que ERC fa funambulisme perquè, per una banda, la direcció, el govern, vol tirar endavant i es tiren endavant uns jocs olímpics. Però per l’altra banda, ERC es troba que els seus càrrecs públics del Pirineu estan en contra dels jocs, encara que no alcin la veu. Quan parles amb ells et diuen que aquests jocs no impliquen cap benefici per al Pirineu. També et diuen que no tenen cap mena d’informació del projecte olímpic.

L’ampliació de l’aeroport va estretament relacionada amb el projecte dels jocs?
—Crec que no van de la mà. Però és el seu model de país: de sol, costa i neu. Per això es vol fer el Barcelona World, a València es vol ampliar el port, al Pirineu ens imposen uns jocs olímpics, s’amplia l’aeroport de Barcelona, l’Hermitage….

El govern diu que farà una consulta al territori, sense especificar on. On creieu que s’hauria de fer?
—Tenim clar que l’àmbit de la consulta han de ser les sis comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, que és on es faran els jocs i on es potenciarà el monocultiu turístic. I hi ha dues comarques més on també s’ha de fer la consulta, el Ripollès i el Berguedà, perquè hi ha infrastructures que les afectaran. Com ara el desdoblament de la C-16, que és un requisit del COI. Ja està licitat, tot i que ho desmarquen dels jocs olímpics perquè cost no computi en la despesa dels jocs.

Colau diu que també vol fer una consulta a Barcelona. Entendríeu que també s’inclogués a la consulta?
—Els jocs d’hivern afectaran el Pirineu i el debat és quin model territorial i socioeconòmic volem tenir com a Pirineu. Això ho hem de decidir nosaltres. Aquesta és la cruïlla important. Si l’alcaldessa de Barcelona vol fer una consulta sobre els jocs olímpics, és cosa dels barcelonins. Ara, no creiem que els jocs siguin un moment rellevant o transcendental per a la ciutat. La Colau també voldrà fer una consulta per l’Hermitage, l’Espai Barça, la terminal de creuers i l’ampliació de l’aeroport?

Si s’inclogués Barcelona a la consulta, creieu us podria perjudicar?
—Més que perjudicar, és que no té sentit. A qui afectaran de cara a redibuixar el model econòmic, és al Pirineu. Els jocs d’hivern no afectaran Barcelona. Demanem que la consulta es faci al Pirineu.

La consulta és l’única sortida que teniu per a frenar els jocs?
—És una bona eina per a fer un debat en profunditat al territori, veure les necessitats que tenim i cap on volem anar. Però no és l’única manera d’aturar els jocs. Si al final el govern es fa enrere i no vol fer la consulta, tenim moltes més eines. Trobarem la manera d’atura aquests jocs olímpics. Bàsicament perquè la gent del Pirineu no els vol. I no es faran.

Les consultes les carrega el diable, que diuen…
—A totes les ciutats del món on s’han posat les urnes per a decidir si es feien jocs olímpics o no, ha sortit que no. Calgary, al Canadà; a Sió, Suïssa; a Innsbruck, Àustria… Tres territoris amb molta més neu que al Pirineu i economies més desenvolupades han votat que no als jocs.

Hi ha tot un entorn de negocis d’allotjament turístic i restauració que estan il·lusionats amb un esdeveniment d’aquesta magnitud. Què s’ha de fer amb aquesta gent?
—Al Pirineu ja en vindrà per si sol, de turisme, perquè tenim un entorn preciós. El turisme s’atreu per si sol. Però no podem basar-ho tot en el monocultiu turístic. Pensa que el turisme del Pirineu i l’Aran és un 25% del PIB i a la mitjana del país és de l’11%. Basar la dinamització econòmica en la injecció d’ingressos del turisme origina desigualtat. Tenim la renda anual mitjana més baixa de Catalunya. 8.300 euros, i a Catalunya és de 14.500. El jovent del Pirineu ens veiem obligats a marxar per formar-nos i després no podem tornar a casa perquè les úniques sortides són centrades en el turisme. Nosaltres no volem per a les veïnes del Pirineu que l’única opció laboral impliqui anar a fer llits d’hotel i servir gintònics. Les joves del Pirineu ens mereixem més que això. El turisme del Pirineu no és un model de desenvolupament, sinó que més aviat és un negoci que reporta beneficis a uns pocs que molt sovint ni tan sols viuen al Pirineu. No podem jugar-nos tot el nostre futur amb un monocultiu turístic que, per si mateix, ja té una data de caducitat.

Quina?
—Som en un context d’emergència climàtica en què els informes de la Generalitat diuen que l’any 2031 la temperatura augmentarà 1,6 graus, la precipitació disminuirà d’un 6,8%, la cota de neu pujarà. Això vol dir que la neu de les pistes d’esquí haurà de ser artificial, però, és clar, amb aquests canvis climàtics això implicarà un cost econòmic elevadíssim i un cost ambiental aberrant. Per allò que sabem del projecte, aquests jocs pivotarien entre La Molina-Masella, Baqueira Beret i l’estació aragonesa de Candanchú. Aquesta estació ja ha dit que l’any vinent no obrirà perquè tenen pèrdues milionàries. La Generalitat va rescatar amb 72 milions d’euros les estacions d’esquí públiques, que cada any són deficitàries. Imagina’t com serà d’aquí a deu anys. Ara per ara els diners d’inversió pública que han de definir el model del Pirineu es volen abocar al turisme de neu.

Què enteneu quan el govern diu que els jocs es pensen amb criteris de sostenibilitat?
—Li hauríem de preguntar als assessors de comunicació del govern. No és altra cosa que una campanya de màrqueting i greenwashing. Uns jocs olímpics no poden ser sostenibles. Ho hem vist quan parlen de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, tot dient que serà un aeroport descarbonitzat, que no tindrà impacte ambiental… Ni ells mateixos es creuen les seves mentides.

Uns jocs permetrien de posar al dia la desinversió que hi ha a les comarques del Pirineu. Per exemple, la connexió ferroviària. Això no ho veieu com un avantatge?
—És evident que al Pirineu tenim una mancança d’infrastructures i serveis públics, i la jugada d’ERC serà lligar els jocs d’hivern a un pla de desenvolupament territorial. Ells ja van dient que la consulta no serà sí o no, que serà emmarcada en un pla de desenvolupament pel Pirineu que es farà via jocs olímpics. No és possible. No caurem en aquest parany, no cedirem al xantatge. Els jocs promouen unes infrastructures radials, del Pirineu a Barcelona, com ara el desdoblament de la C-16. Es fa perquè vingui més gent el cap de setmana a massificar la Cerdanya i la Vall d’Aran. En canvi, al Pirineu tenim unes altres necessitats.

Quines?
—La majoria de la població del Pirineu no vol els jocs perquè es potenciaran unes obres i infrastructures per a una festa de quinze dies. Nosaltres necessitem unes altres coses que no tenim. Garantir els serveis bàsics de les persones, una xarxa viària entre pobles i valls, que arribi la fibra a tots els municipis, que es diversifiqui l’economia perquè hi hagi ocupació de qualitat en el sector primari i secundari i no abocar-ho tot al terciari.

A qui creieu que interessen els jocs?
—Molt fàcil. Aquest projecte olímpic ha estat creat des de despatxos de Barcelona, pressionats per lobbys de la construcció i el turisme. Hem vist com d’ençà de fa dos anys es fan presentacions, però seleccionen molt bé a qui es dirigeixen. Per exemple, ho van fer al Círculo Ecuestre, a les elits, a les elits catalanes que sempre surten guanyant amb els grans macroprojectes especulatius. El govern fa aquests jocs per a la patronal, per al conglomerat turístic i de la construcció, per això els expliquen a ells, i aquests en seran els grans beneficiaris. Els jocs no són cap oportunitat, sinó que són un reflex del fracàs del model econòmic. El capitalisme necessita transformar-se i crear unes oportunitats per a acumular beneficis. Volen continuar imposant el turisme de neu i els jocs olímpics no volen res més que mercantilitzar el Pirineu i potenciar-lo com a parc temàtic per a l’esbarjo de la població de Barcelona. I un altre motiu.

Digueu.
—Fa poc uns investigadors del laboratori de planificació ambiental de la Universitat de Lleida van publicar un estudi en què relacionen les infrastructures turístiques amb l’abandonament forestal. Allà on hi ha una reconversió del sector primari cap al terciari i el turisme, el bosc es queda abandonat; deixa d’haver-hi gestió forestal; s’esborra el mosaic agrícola. A més bosc, més risc d’incendi. Per això, un bon pla de desenvolupament del Pirineu també ha de tenir en compte què pot passar amb els incendis de sisena generació que ens poden cremar el país de punta a punta.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.