joaquim forn

L’advocat de Joaquim Forn ha fet públic l’escrit de defensa del conseller, en què en demana l’absolució i argumenta que la Generalitat no va donar ordres polítiques als Mossos d’Esquadra ni el 20-S ni l’1-O. També diu que Forn no va participar en el disseny dels dispositius policíacs d’aquells dies i cita diverses declaracions del conseller en què deia que els Mossos acatarien les resolucions judicials. ‘El responsable polític no va interferir en cap decisió operativa’, diu.

L’escrit també explica que no va fer cap canvi a la cúpula de la policia catalana quan va accedir al càrrec el juliol del 2017. ‘El relleu en la cúpula política de la conselleria no va implicar un gir insurreccional imprès pel meu representat, sinó una simple continuïtat’, afirma. També nega que es cometés rebel·lió. ‘No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica’, diu. I afegeix que va mantenir amb èxit el ‘delicat equilibri’ entre ser lleial al govern i ser el principal responsable del cos.

La defensa de Forn, exercida per Xavier Melero, també desmunta l’acusació de passivitat dels Mossos durant l’1-O i explica les actuacions que aquell dia la policia catalana va requisar urnes i va tancar col·legis electorals, tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La defensa també argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l’1-O i que els agents van actuar seguint els criteris de l’ordre judicial.

En el cas de la concentració del 20-S, defensa que va ser un exercici del dret a la manifestació i que no es van produir ni detinguts ni afectacions a la integritat física de ningú. Apunta, doncs, que els ‘excessos’ que s’hagin pogut produir són ‘reconduibles’ a danys, desordres públics i, en el seu cas, resistència a l’autoritat. També nega que com a conseller ‘incités a les masses’ a oposar ‘resistència violenta’ a l’actuació de la comitiva judicial i nega que hi hagués cap ‘alçament o insurrecció tumultuària’ dels concentrats.

Sobre l’1-O, manté el mateix criteri. Assegura que en cap cas va participar en l’operatiu ni va interferir des d’un punt de vista polític. ‘No va interferir en l’operatiu des del punt de vida polític, ni menys encara tècnic, ni tant sols va estar presents a la sala de coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa’, recull l’escrit de defensa. En aquesta línia, també sosté que no va ordenar cap actuació per obstruir la tasca de la policia espanyola o la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya.

A més, nega que hi hagués cap ‘infradotació’ policíaca per part dels Mossos el dia del referèndum i apunta que va ser el dispositiu més nombrós portat mai a terme per part de la policia catalana. També apunta que en les reunions de coordinació prèvies al referèndum –amb participació de Guàrdia Civil i policia estatal i sota la batuta de Diego Pérez de los Cobos– es va aportar el pla dels Mossos d’enviar una parella d’agents a cada punt de votació. I que Pérez de los Cobos no va suggerir cap canvi ni cap modificació concreta.

Forn aporta com a documental la declaració que va fer als treballadors el 26 d’octubre, hores abans que se li comuniqués oficialment la seva destitució en aplicació del 155. Llavors, va dir que només hi havia dues alternatives: o convocatòria d’eleccions o aplicació del 155, sense referir-se, doncs, a la possibilitat de declarar la independència.

Melero sol·licita 38 testimonis, entre els quals el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el president Carles Puigdemont, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el coordinador policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. També l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané i el màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote. Sobre Puigdemont, l’escrit demana que ‘per l’especial estatus processal’ que té, declari mitjançant ‘mecanismes de cooperació judicial internacional’ i per videoconferència.

La defensa també vol que compareguin els ex-alts càrrecs d’ERC al Departament d’Economia Josep Maria Jové i Lluís Salvadó –pel document ‘Enfocats’ i l’agenda ‘Moleskine’. També sol·licita portaveus de sindicats per sostenir que no va fer ingerències polítiques al cos, diversos agents del cos, dos veïns de Dorius (Maresme) i dos treballadors de la conselleria d’Interior. A més, vol que compareguin funcionaris de la Guàrdia Civil autors de diversos atestats policials i de la prefectura superior de la policia a Catalunya que van elaborar el document ‘Pla d’actuació 1 d’octubre’. En l’escrit, ja apunta que les informacions incloses en els atestats que han servit al jutge per a la instrucció de la causa són ‘esbiaixades i parcials’.

Llegiu ací l’escrit de defensa de Forn.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb