Joan Huguet (president de la DO Penedès): “El canvi climàtic no és la mort, és un repte”

Parlem amb Joan Huguet, propietari del celler Huguet de Can Feixes, president de la DO Penedès d’ençà de fa sis anys i adscrit a la marca col·lectiva Corpinnat per a la gamma dels vins escumosos que elabora. La DO Penedès ha anunciat que era la primera denominació d’origen del món 100% ecològica amb certificació. Això vol dir que tots els cellers adscrits a la DO Penedès treballen únicament amb vinyes d’agricultura ecològica, cosa que vol dir, entre més, que les vinyes no es tracten amb productes agroquímics. Joan Huguet no es mossega la llengua i fa afirmacions en veu alta que molts tan sols les pensen.

Conversem amb ell el dia que ha fet públic a Barcelona que la DO Penedès és ecològica totalment. Ho fa acompanyat del sommelier Ferran Centelles, que condueix un tast de quatre vins tranquils monovarietals de xarel·lo, la varietat d’excel·lència d’aquest nou Penedès, que amb aquesta fita històrica recupera autoestima i prestigi internacional.

El president de la DO Penedès comença així: “Tot això va començar ja fa 46 anys amb en Josep Maria Albet [propietari del celler Albet i Noya], que va fer el primer vi bo ecològic a Europa.”

—Vi bo ecològic?
—Perquè al principi era un batibull de proves i propostes, amb molta voluntat i poc coneixement. En Josep Maria Albet va posar una mica de senderi en aquelles elaboracions. Ell va ser el primer, arriscat i valent com és, i molts altres el vam seguir. I vam descobrir que al Penedès tenim un clima fantàstic per a fer agricultura ecològica. Aleshores, el 2020 vam redactar el pla estratègic “DO Penedès 2020-2030: cap a on anem?”, i ens vam proposar l’objectiu de ser totalment ecològics el 2025. I vam tirar la canya.

—Què vol dir tirar la canya en aquest cas?
—Vam començar a parlar amb tots els pagesos i amb tots els cellers a fi que tot el raïm que fos per fer vi DO Penedès hagués de certificar-se en ecològic. Teníem tres anys al davant, perquè calen tres anys de conversió perquè et certifiquin una vinya en ecològic. I aquí voldria agrair a tots els pagesos que no veuen el producte final, que només veuen el raïm. Aquests pagesos van agafar el bou per les banyes i es va reconvertir en ecològic per poder ser DO Penedès. Va ser el més difícil. Perquè el celler que elabora el producte final veu que el vi ecològic té més bon mercat, especialment a Europa, i és el futur, però el viticultor, no.

—Els pagesos van oposar resistència?
—Vam insistir en la projecció de futur. També és veritat que, com que el Penedès comparteix territori amb la DO Catalunya i la DO Cava, si algun pagès té una plana o una fondalada on té molta humitat i la vinya agafa moltes malalties i té molts més riscs en ecològic, aquell raïm el pot vendre per a cava o per a DO Catalunya, no cal que el reconverteixi. És a dir, que no matàvem ningú. I també vam dir als grans celler que, amb el seu volum tan gran, també podien ser ecològics. Ecològic no és una cosa d’una botigueta i quatre clients. I ara seria ideal que totes les DO que vénen darrere fossin també ecològiques. Tenir un país ecològic, aquest és el somni, i amb la viticultura ho podem ser.

—Podíem imaginar que una DO petita, com la DO Alella, fos ecològica tota ella, però el Penedès, que és tan gran i tan divers, que té tants milers d’hectàrees de vinya, tants elaboradors, tants viticultors… Impressiona, aquesta fita.
—En el món del futur hi ha d’haver mesura, cultura i educació. I això ho hem de fer en el món del vi i en el món pagès, que treballa la terra.

—Per tant, aconseguir que la DO Penedès sigui 100% ecològica, en clau interior, genera un sentiment d’orgull i, en clau exterior, una projecció internacional i un prestigi.
—I tant!

—Però, què pot passar en un any difícil? De quina manera es pot garantir al pagès que no s’arruïnarà?
—Hi ha risc, sí, i per això el pas a l’ecològic per part del pagès ha de ser a partir d’un convenciment personal.

—Això em fa pensar que la pagesia del Penedès és molt resilient. Perquè, històricament, el Penedès ha estat l’epicentre de les batalles pel preu del raïm. Una pagesia molt mal pagada o de les més mal pagades del país.
—El Penedès és una zona vinícola molt gran que sempre ha anat a remolc dels mercats o de les marques. Les grans marques sempre han establert una mena de relació feudal, del pagès cap al senyor, l’empresari. Durant molt de temps, va ser un senyor feudal qui protegia el pagès i li pagava bé. Fins que va començar una guerra entre empreses per una sèrie de mercats, que va implicar fer molt de producte barat per a vendre’l a tot arreu i això va tenir com a conseqüència pagar malament el quilo de raïm. Aleshores, el pagès es va quedar com a súbdit, pensant “el senyor ens ho arreglarà” i el senyor no va arreglar res.

—En aquests moments el Penedès viu un ressorgiment, s’hi fan vins molt bons. Com explicaríeu aquest moment?
—Com que encara tenim grans estructures de fora que no controlem, això ha fet que la gent al Penedès comenci a despertar-se, perquè ja veu que no se’n pot refiar. En l’àmbit dels escumosos, ha aparegut Clàssic Penedès i després Corpinnat, empreses amb una marca pròpia. És una sortida, tot i que no pesin prou. Aleshores, tenim un problema greu, perquè més de la meitat del raïm que es cull al Penedès va a cooperatives, que produeixen el vi base de les grans marques. El primer comprador de raïm del Penedès són les cooperatives. I això ve d’una llei que es va fer fa anys, que exigia que el comprador de raïm fes contractes de cinc anys als pagesos.

—I?
—A partir d’aquell moment les grans marques van comprar el vi base a les cooperatives, perquè no volien estar lligats durant cinc anys a cap pagès. La cooperativa, com que té una estructura assembleària i el pagès porta directament el raïm a la seva instal·lació, no cal que faci contractes de cinc anys. De manera que tot el raïm s’ha derivat cap a les cooperatives i, després, les grans marques compren el vi base al preu que volen. Però com que entre cooperatives hi ha una competència ferotge, no es posen d’acord per marcar un preu digne.

—Hi ha el Penedès de les grans corporacions, ple de conflictes i que paga malament al pagès, però dèiem que també hi ha un Penedès d’elaboradors més petits i joves, que han revolucionat la comarca, elaborant vins de gran qualitat.
—Precisament, ara hi anava: arran d’aquests últims vint-i-cinc anys desastrosos, al Penedès, el fill de pagès l’última cosa que vol ser és partícip de la DO Cava o de la DO Penedès. I jo l’entenc. Són joves antisistema, podríem dir, que fan vi en àmfores, sense sulfurós, fan ancestrals, fan brisats… Aquests són els elaboradors més dinàmics actualment, per a mi, perquè cap d’ells no vol heretar la manera de treballar del seu pare.

—A la DO Penedès, què us plantegeu per seduir aquests joves elaboradors?
—Nosaltres els hem ofert de crear un comitè de tast específic per als seus vins de mínima intervenció i els hem proposat de fer un segell especial que porti la llegenda “vi de mínima intervenció” o “vi de…” com en vulguin dir. Vam convocar una reunió on van assistir noranta joves elaboradors, una passada, els vam proposar tot això, els vam dir que estàvem oberts a propostes, perquè els volíem tenir a la DO, però només n’hi va haver un que es va interessar a mirar d’avançar. La majoria deu voler mantenir-se fora del sistema. Jo els entenc. La meva família també vam marxar de la DO Cava. Penso a veure si durant una generació ho fem molt bé i la futura DO Penedès pot ser diferent.

—Més integradora i oberta?
—D’integradors i oberts avui no ho podem ser més.

—Com valoreu la verema d’enguany? Sembla que és excepcional.
—L’anyada és molt bona. Ha plogut més que no plou normalment. Però amb el canvi climàtic hem detectat que les pluges ja no són generalitzades, sinó que poden caure cent litres en un municipi i al municipi del costat només deu. I això fa que el territori no sigui tan regular. Són pluges més localitzades. Ara, parlem amb la gent del Penedès i tothom està molt content de la verema. És una verema de qualitat i també hem recuperat quilos de raïm. Les perspectives són bones.

—I com us projecteu?
—Respecte del concepte del Penedès 100% ecològic, estem molt contents de ser-ho i també voldríem que darrere s’hi sumessin més DO. El meu desig: que totes les DO catalanes siguin 100% ecològiques. Ja ho he dit.

—Aquest és l’objectiu si parlem de país?
—És clar. Tenim unes condicions excepcionals, perquè som al Mediterrani.

—Us espanten les conseqüències del canvi climàtic?
—No. És a dir, ens hi adaptem perfectament. És un repte, però no és la mort. A mi em molesta la gent del sector que fa un discurs apocalíptic perquè se l’escoltin i tingui un minut de glòria. Si fa vint anys ens haguessin dit que avui tindríem les temperatures que tenim, hauríem pensat que no hi havia res a fer. Però hem de pensar que a Alacant es fa vi des de sempre. Aleshores, nosaltres no sabrem fer vi amb les temperatures d’Alacant? Per favor. És clar que hi haurà varietats que no s’hi adaptaran, però en vindran d’altres.

—Sou optimista.
—Sóc optimista. A mi em preocupa molt més que el vi es denigri com el tabac. Certament, el tabac és dolent, però el vi pres amb moderació és millor que no prendre’n. La gent jove només va al gimnàs, ni menja ni beu. Això sí que em preocupa.

—Què passarà amb el vi 0,0%?
—Només sé que és molt dolent i si s’expliqués com es fa…!