El senyor Joan Coscubiela (1954) és el flamant candidat de Catalunya Sí que es Pot a les imminents eleccions del 27-S. Coscubiela porta el sindicalisme a les venes, perquè és fill únic de Josep Coscubiela, un dels fundadors del sindicat CCOO. I de gran Joan Coscubiela va ser secretari general del mateix sindicat. Del 1995 al 2008, l’home que manava més dins CCOO era ell.

El senyor Joan Coscubiela no el conec gaire, i per això per fer aquest article m’he hagut d’informar. Per tant, he preguntat a alguns altres sindicalistes, sindicalistes de sindicats petits. Perquè els petits són els que acostumen a conèixer els grans. I són ells que m’han explicat una història trista, una mica antiga, i molt representativa del món en què vivim. És la història de Joan Coscubiela i el pla de pensions privat de ‘la Caixa’. Una ‘derrota de les esquerres’ més. I ja en són…

És l’any 2005 i vivim en ple tripartit. L’inici, és molt trist escriure-ho, de la privatització de pensions. Perquè això, com les retallades, també comença aleshores. Aquí tenim el govern de Pasqual Maragall (PSC-ICV-ERC) anunciant que una part del sou dels funcionaris catalans anirà a un pla de pensions privat de ‘la Caixa’. El VidaCaixa. Flipa: el govern fent que 190.000 funcionaris tinguin un pla de pensions privat. I, a més a més, tots l’han de tenir al mateix banc! Realment, ‘chapeau’. L’anunci fet pel govern de la Generalitat és aquest i de fet la història l’explica CCOO mateix: el 2010 els diners van deixar d’anar al pla de pensions, perquè van arribar les retallades. Però encara raja, el pla, ple de milions, i el 2014 els rendiments van ser de més del 7%.

Les derrotes de les esquerres. Perquè la veritat és que hom esperaria que obrir plans de pensió privats a milers de funcionaris fos una obra de la dreta catalana nua i crua, amb ‘foscos’ interessos amb ‘la Caixa’. Doncs apa, no. El president del govern era Pasqual Maragall (PSC), fent el rol de patró, i els treballadors eren representats per UGT i CCOO. Amb Joan Coscubiela al capdavant. Això va passar un llunyà 2005. Doncs els sindicats petits encara recorden amb amargor la posició de Coscubiela. Allà ho tenien i allò van viure: els sindicats grans –molt d’esquerres, és clar–, rebaixant el sou dels treballadors per enviar diners a un pla privat de pensions de ‘la Caixa’. I tranquil, que si no eres client de ‘la Caixa’, te’n feien. Ben bé, allò era el món a l’inrevés.

Deu anys després, és una espina marcada i jo em pregunto quants funcionaris votaran Catalunya Sí que es Pot veient-hi Joan Coscubiela de número 3. Perquè aquesta història potser algú la descobreix ara, però els funcionaris, no. Si en fa de temps, que la saben. Detalls inclosos: part dels diners recollits per ‘la Caixa’, naturalment, es van invertir a la borsa. Tot plegat, un gran ‘et felicito, fill’. I per això, amb raó, s’indignava la Intersindical Alternativa de Catalunya, que va elaborar aquest detallat informe (pàgina 20) sobre aquesta història trista, una mica antiga i molt representativa del món on vivim.

En el fons, una història més sobre què votem, també, aquest 27-S. Que no tot és votar sobre la independència, per sort nostra.

 

Nota de la redacció: Aquest article ha estat contestat per Joan Coscubiela. El text de Coscubiela el podeu trobar ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]