Joan Anton Català: “Si ens deixem escapar aquest eclipsi solar total haurem d’esperar fins al 2180”

Un eclipsi solar total s’esdevé quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i projecta una ombra sobre la Terra que bloca totalment la llum del Sol en algunes zones. Això no s’esdevé gaire sovint, i encara menys en les zones habitades del planeta, tenint en compte que la Terra té un 70% de la superfície coberta d’oceans. Però el 12 d’agost de 2026, els Països Catalans rebrem un regal caigut del cel: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes.

Falta un any, però hi ha gent de tot el món que fa mesos que ha reservat allotjament per a no trobar-se sense lloc, perquè els Països Catalans seran dels pocs indrets del planeta on es podrà veure l’eclipsi en perfectes condicions. Les autoritats ja s’han començat a coordinar per a gestionar el “tsunami” que s’acosta, en paraules de Joan Anton Català, divulgador científic especialitzat en astronomia i astrofísica. En aquesta entrevista, destaca la importància de planificar com més aviat millor què voldrem fer el 12 d’agost de 2026, per a assegurar-nos que podrem gaudir plenament d’aquest espectacle únic i irrepetible. Perquè no hi haurà cap eclipsi com aquest a casa nostra fins l’any 2180.

—Per què serà tan extraordinari l’eclipsi solar total del 12 d’agost de l’any vinent?
—Un eclipsi de sol total passa molt poques vegades en zones habitades. Normalment, com que la superfície del nostre planeta és coberta en un 70% per oceans, el recorregut de l’ombra de la totalitat passa per oceans o per llocs de difícil accés dels continents. De manera que quan passa per llocs molt habitats i amb infrastructures de comunicació, es converteix en un espectacle mundial. D’ençà de l’any 2017, en què hi va haver el primer gran eclipsi nord-americà, seguit del del 2024, aquests esdeveniments s’han fet virals. Hi ha moltíssima gent pendent d’aquests eclipsis per les xarxes socials.

—Però, es poden enregistrar amb els mòbils? Es percep igual que a ull nu?
—Sí, es pot enregistrar, però no hi ha res que es pugui comparar a viure un eclipsi solar amb la nostra mirada, de manera directa. És l’únic moment que et pots treure la protecció, per cert. Aquell moment és fantàstic, no hi ha res que iguali contemplar això a ull nu. Primer, no hi ha cap instrument que iguali la capacitat que tenen els ulls d’adaptar-se a condicions diverses d’il·luminació o agafar l’amplitud d’una escena; segon, el cervell treballa coordinadament amb tots els nostres sentits. No tan sols tenim la vista: notarem la baixada de temperatura, les cigales i els ocells pararan de cantar, veurem gats i gossos i més animals completament despistats, se’ns posarà la pell de gallina… És a dir, tindrem un seguit de sensacions que crearan un record inesborrable dins el nostre cervell. I això no ho pot captar cap càmera. A més, et fa sentir connectat amb tota la gent que hi ha amb tu observant el moment, és com una comunió col·lectiva, perquè tothom té les mateixes emocions que tens tu. És com un recordatori que tots som humans, que al final tots som iguals, per moltes diferències que vegem, i que estem connectats en un moment que és efímer.

—Així doncs, durant aquest minut aproximat que dura l’eclipsi total es fa de nit?
—Es diu que el dia es torna nit, però és una nit especial. És una llum que tampoc no és la llum fosca de la nit. Baixa moltíssim la il·luminació, la temperatura cau, t’has d’abrigar tot i ser l’agost –això ens va passar el 2017 als Estats Units, i érem al desert. Observes canvis al teu entorn. Per exemple, apareixen al cel els estels més brillants o els planetes visibles –els que hi haurà seran Venus i Júpiter–, i més objectes com els estels.

—I, com que és justament 12 d’agost, podrem veure també la pluja d’estels dels Perseids?
—No, mentrestant, no. Però serà fantàstic perquè, per definició, quan hi ha un eclipsi total de Sol, la Lluna es troba en fase nova. Això és geometria pura. És el disc de la Lluna que transita per davant del Sol i l’oculta. Per tant, a la nit no hi haurà Lluna i s’escauran les condicions ideals perquè puguem gaudir de l’eclipsi del Sol al vespre, marxem a fer un àpat i relaxar-nos després de la tensió i dels nervis viscuts, i observem els Perseids a la nit. És un pla complet.

—No hi ha hagut cap eclipsi igual a casa nostra d’ençà del 1905, i el pròxim no arribarà fins el 2180. Ni els nostres avis ni els nostres néts no podran veure un fenomen com el que podrem veure nosaltres.
—Exacte, si ens deixem escapar aquest, haurem d’esperar fins al 2180, i a mi ja em cau una mica lluny [riu]. És cert que podem viatjar per veure-ho. Amb la meva família vam anar a veure el del 2017 als Estats Units. Però el fet que hi hagi un eclipsi total de sol en un lloc on sigui fàcil de viatjar no és gens senzill. El del 12 d’agost de l’any vinent només tocarà terra a Grenlàndia, Islàndia, la península ibèrica i les Illes. Per tant, on anirà el turisme mundial? Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, l’any passat Espanya va ser la segona destinació turística mundial. I dins la península ibèrica, tenim el nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, que també són destinacions turístiques de primer ordre. Per tant, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, que ens passarà per sobre de casa, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant del turisme. Pensa que ja hi ha grups, sobretot nord-americans, que fa mesos ja han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya. Tot això és el tsunami que ens ve a sobre.

—L’eclipsi dels Estats Units l’any passat va desfermar una bogeria… Alguns estats van arribar a declarar l’estat d’emergència.
—Les autoritats ja han començat a treballar per gestionar aquest esdeveniment. Vindran milions de visitants, perquè ja per si som una destinació turística mundial, més els que vindran per veure expressament l’eclipsi. També hi haurà molta gent de les zones del país on no es veurà la totalitat de l’eclipsi que també es mouran per poder-lo veure, i això originarà col·lapses increïbles a les carreteres. Nosaltres, l’any 2017 als Estats Units, vam poder veure que la gent va esglaonadament a veure l’eclipsi, però és en acabat que es troben els embussos, perquè tothom vol tornar a casa o al càmping. Per fer cent cinquanta quilòmetres vam trigar deu hores, i parlem d’autopistes nord-americanes, que aquí no tenim. A banda, el 12 d’agost és un moment crític pel perill d’incendis. Per tant, tenim també aquí un àmbit important a gestionar. Com accedirem al medi natural? De quina manera els ciutadans podrem gaudir d’aquest espectacle sense malmetre i protegir el medi natural? També hi ha la seguretat. No podem aturar-nos al voral d’una carretera o de qualsevol manera a mirar l’eclipsi si ens hem quedat en un embús de trànsit, perquè això és un risc per a la nostra vida i la dels altres conductors. Hi ha moltíssimes coses que s’hauran de gestionar.

—En el cas dels Estats Units, les autoritats ho van planificar amb molta antelació, però la saturació turística, de carreteres, i el caos generalitzat, va ser inevitable. Aquí es planifica correctament?
—Afortunadament, tenim els exemples de l’any 2017 i de l’any 2024, que ens donen lliçons per a aprendre’n. Les autoritats ja hi treballen, però també és una responsabilitat de cadascú de nosaltres. Haurem de planificar amb temps on volem anar, no podrem triar-ho a l’últim moment perquè ens podem trobar amb un problema de trànsit mentre es desenvolupa l’eclipsi. Hi ha dades que diuen que en l’eclipsi del 2017 hi va haver més de 150.000 desplaçaments de cotxes a l’estat de Wyoming, que és dels menys poblats dels Estats Units. Més de 150.000 vehicles que es mouen de manera no planificada a les darreres hores per poder veure aquest eclipsi, és molt complicat! Haurem de preveure també qüestions d’intendència bàsica: si anem amb cotxe, tenir-hi aigua; si tenim nens petits, menjar. L’escenari ideal hauria de ser no tocar el vehicle aquella nit: poder observar l’eclipsi en un lloc on féssim camp base, de manera que evitéssim els desplaçaments per carretera de nit, després d’haver vist l’eclipsi. Si anem a un municipi, la meva recomanació és posar-s’hi en contacte perquè ens expliquin quins espais habilitaran, si hi haurà pàrquings, si hi ha previstos llocs que facilitin la visió de l’eclipsi…

—Expliqueu-nos com va ser l’experiència de l’eclipsi del 2017 als Estats Units.
—Vam anar-hi amb la família, i ho vam planificar amb un any d’antelació. Finalment, vam haver de fer el pla B, que també havíem planificat un any abans, i dormir en un ranxo. Les vaques no hi eren, els pagesos les havien tretes per convertir-ho tot en un enorme campament ple de forgoteques (foodtrucks) i de lavabos mòbils on pagaves per plantar la tenda o aparcar l’autocaravana, perquè l’eclipsi hi passava just per sobre. Va ser tota una aventura! I quan es va produir la totalitat… és una cosa que no es pot relatar, és impossible que ho puguis relatar. Recordo que vaig retransmetre-ho per Catalunya Ràdio en diferit, i quan em van demanar d’enviar el registre sonor del moment de l’eclipsi, no vaig poder-lo passar, perquè en revisar-lo vaig veure que se sentien tot d’expressions de la gent del voltant que feien impossible de retransmetre-ho. Fins i tot de la meva filla petita, que deia expressions que no m’atreviria a repetir.

—Tornant a casa nostra, l’eclipsi no es podrà veure a tot arreu. Quins són els indrets dels Països Catalans on es podrà veure millor?
—Entrarà a la península ibèrica pel nord i transcorrerà com en un arc que baixarà pel nord-est. A Catalunya, ens hem d’imaginar una línia imaginària que va de la ciutat de Lleida a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, ambdues incloses. Tot el que vagi per sota tindrà eclipsi total. Al País Valencià, arribarà fins a la ciutat de València, també inclosa. I després la totalitat continuarà fins a les Illes; les afectarà totes. És un eclipsi que afavoreix el territori, és un regal que, literalment, cau del cel. Serà una oportunitat única de fer gala de tota la cultura, la història i la gastronomia que tenim. Aportarà ingressos importants a localitats que en principi no són gaire visitades, però que els ha tocat la rifa.

—Els qui ens trobem a prop de la franja on es veurà la totalitat de l’eclipsi, per exemple, a Barcelona o Andorra, si mirem al cel, que veurem? Perquè en teoria s’amagarà més del 99% del sol… No serà gairebé igual que estar dins la franja de la totalitat?
—La zona metropolitana de Barcelona tindrà un eclipsi parcial en què el sol es taparà un 99,85%. Podríem pensar que no hi ha diferència, però aquest 1% de diferència és, mai tan ben dit, el dia o la nit. La part de la parcialitat serà molt bonica, però no té res a veure amb la totalitat. Perquè no es fa fosc del tot, no es produeixen els mateixos efectes, no et pots retirar la protecció dels ulls…

—També canviarà la duració de l’eclipsi total segons on siguem situats? A on es podrà veure més estona?
—L’eclipsi parcial sempre comença quan el disc de la Lluna comença a mossegar el disc del Sol. Això començarà, més o menys, a dos quarts de vuit. Durant una hora anirà avançant aquesta parcialitat fins que arribi el moment de la totalitat, aproximadament a dos quarts de nou. En aquell moment el sol ja anirà molt baix sobre l’horitzó, per això és tan important l’elecció del lloc, que no hi hagi obstacles que ens impedeixin de veure-ho. La durada de la totalitat sempre és molt efímera, i com més a prop de les Terres de l’Ebre o del nord del País Valencià siguem, més durarà. La durada màxima serà d’1 minut i 30 segons, aproximadament, a Amposta o a Castelló de la Plana, per exemple. Com més ens allunyem d’aquests punts, menys durarà l’eclipsi. A la ciutat de Lleida, ara ho dic amb memòria, potser són uns 20 o 25 segons, igual que a la ciutat de València. Un cop acaba la totalitat de l’eclipsi, ens hem de tornar a protegir els ulls perquè comença un altre cop la sortida parcial de la Lluna, que durarà cap a una hora, però que ja no podrem veure completa perquè el Sol ja haurà caigut per sota de l’horitzó.

—És clar, el fet que l’eclipsi es vegi a dos quarts de nou, a prop de la posta de sol, farà que visualment sigui menys potent?
—No, serà molt potent! Lògicament, si l’eclipsi va alt, qualsevol indret serveix. Aquí no, per això serà molt important la planificació del lloc. Però, d’una altra banda, tot i la dificultat, la visió encara serà molt més espectacular, perquè els teus ulls agafaran aquell eclipsi en una escena de paisatge, ja sigui un skyline de ciutat, de poble, o de natura. Pot haver-hi siluetes humanes o pots fer fotografies molt boniques amb el sol i els paisatges, i això no ho pots fer quan el sol és molt alt, perquè no tens la perspectiva.

—Si plou o hi ha núvols, empitjorarà la visualització de l’eclipsi?
—Sí, i els núvols no els podem gestionar. Només podem esperar que les estadístiques es compleixin. Haurem d’estar pendents de les previsions meteorològiques a partir de dues setmanes abans. També s’ha de dir que el pànic no és mai bo. Uns quants núvols a ponent sobre l’horitzó unes hores abans de l’eclipsi no vol dir que no l’hàgim de veure i que hàgim d’agafar el cotxe i jugar-nos-la a buscar de manera no planificada a un altre lloc on potser no arribarem a temps.

—Com ho haurem d’observar per a no lesionar-nos la retina?
—Recordem que tot l’eclipsi s’ha de veure amb ulleres homologades per a observació solar. No són útils les ulleres de sol, d’aquestes d’anar pel carrer, i tampoc les radiografies. Hi ha molts invents que són perfectes per a perdre la vista, i ningú no se l’ha de jugar amb això. Pel preu que tenen aquestes ulleres, uns dos euros, és ridícul. També hi ha filtres de paper retallable, homologats per a veure eclipsis de sol o per a veure el sol, unes làmines que haurem d’utilitzar per protegir les càmeres o els telèfons mòbils, perquè si no podem malmetre’n l’electrònica. Haurem de planificar la compra d’aquestes ulleres, però estic segur que molts mitjans de comunicació potser en regalaran en aquell moment.

—I dèieu que aquest és l’únic eclipsi solar total que podrem veure?
—S’escau que el 2027, un any després, i també a l’agost, hi ha un altre gran eclipsi total de sol que passarà pel sud de la península ibèrica i el nord d’Àfrica. Agafarà Màlaga, Cadis, Ceuta i Melilla i continuarà el camí fins a la ciutat de Luxor, a Egipte, per sobre dels temples egipcis. Jo crec que no hi deu haver ja cap allotjament disponible per a aquelles dates! I el 2028, per a acabar d’arrodonir el pastís, hi haurà un eclipsi anular de sol, que vol dir que en aquell moment la Lluna és una mica més petita que la mida del Sol i no l’arriba a ocultar del tot. Es posa a sobre i veiem un anell de foc al voltant. El fenomen pujarà per la península ibèrica des del sud, travessarà la Mediterrània, tot el País Valencià i morirà a Catalunya. Això serà el gener del 2028.