‘Jiā yóu!’: Wuhan surt, onze setmanes després, del confinament

  • Avui s'han retirat els controls i han tornat trens i avions a la ciutat que va originar el contagi del coronavirus

VilaWeb
Redacció
07.04.2020 - 21:50
Actualització: 08.04.2020 - 10:52

En una decisió que va causar una sorpresa enorme, el dia 23 de gener el govern de la Xina va decidir de tancar els accessos a la ciutat de Wuhan, epicentre de la pandèmia del coronavirus, de manera que impedí els habitants de sortir-ne i alhora que hi entrés ningú. En molt poques hores, sense avisar, s’hi van aturar tots els trens, s’hi va tancar l’aeroport i es posaren setanta-cinc barricades i controls a totes les carreteres i autopistes, unes barreres que avui desapareixeran. Fins i tot, algunes parts de la ciutat es van trobar de sobte envoltades de murs alts de plàstic groc, per a contenir les àrees més contaminades o per a preservar edificis on hi havia massa contagi.

Les imatges de la ciutat buida, amb milers de persones cridant ‘jiā yóu!’ de les finestres i balcons estant, va commoure el món, que no esperava veure mesos després ciutats de tots els continents confinades. ‘Jiā yóu!’ és un terme difícil de traduir. Va sorgir per a encoratjar els corredors d’automòbils i significa si fa no fa ‘gas a fons’, però s’ha convertit en un crit de suport col·loquial, tant en els esports com, per exemple, en el moviment democràtic d’Hong Kong. Després dels fets de Wuhan, ‘jiā yóu!’ ha passat a representar també l’esperit de resistència de la ciutat més castigada per aquesta pandèmia que ha aturat el món.

Una ciutat marcada per sempre, centre de l’epidèmia

Encara que l’OMS i les autoritats xineses hagin fet un gran esforç per a deslligar Wuhan i la Xina de la pandèmia, el fet és que sempre més restarà vinculada al nom de la capital de la província xinesa de Hubei. Wuhan era una d’aquelles ciutats pràcticament desconegudes pel gran públic occidental i avui tothom en sap el nom. I no és pas perquè fos petita o poc important. Amb una població d’onze milions d’habitants en el moment de declarar-se l’epidèmia, era la novena ciutat més important de la Xina i, per la posició geogràfica, un dels grans nusos de comunicació del país.

Aquest ha estat un factor clau precisament en el desenvolupament de la pandèmia. Abans de tancar la ciutat, les autoritats calculen que gairebé la meitat dels habitants –cinc milions, en total– van fugir, cosa que ajudà a escampar la malaltia pertot arreu. Entre més raons, per la celebració de l’Any Nou xinès, que sempre registra el màxim nombre de desplaçaments interns de l’any.

Els contagis es van començar a saber quan, el 31 de desembre, metges de la ciutat van advertir les autoritats que passava alguna cosa estranya i greu en pacients que tenien en comú haver visitat un mercat determinat. Però en compte de fer-los cas, els metges van ser perseguits i acusats de difamar l’estat.

Es considera cosa feta que la Covid-19 va començar al mercat de peix de Huanan, molt popular, on es podien adquirir moltes classes d’animals vius sense control sanitari. El mercat és a la vora de l’estació de tren de Hankou i, només de passar el riu Iang-Tsé, que travessa Wuhan, al costat de les estacions principal i de Wuchang. Des de Pequín a Canton o Xangai, gairebé totes les grans ciutats xineses són connectades per tren d’alta velocitat amb Wuhan i hom creu que va ser amb aquest transport que es va estendre primer la malaltia a tota la Xina.

Però des de l’aeroport local les connexions encara anaven més enllà. Entre el 30 de desembre, quan es va declarar la malaltia, i el 23 de gener, dia en què es va tancar la ciutat, milers de persones se n’anaren per via aèria, i moltes transportaren el virus en totes les direccions. Les destinacions més importants van ser Bangkok, a Tailàndia, amb dotze mil passatgers directes; i Singapur, un dels aeroports amb més trànsit i connexions del món, amb deu mil. Tòquio, Hong Kong, Seül, Kansai, Macau i diversos aeroports de Tailàndia i Malàisia van rebre també més de sis mil passatgers directes provinents de Wuhan.

Un retorn a una normalitat no tan normal

Tanmateix, deu setmanes després del confinament, aquesta nit han començat a arribar amb tren una multitud de ciutadans de Wuhan a qui no s’havia permès de tornar i una altra multitud en surt. Vuitanta trens transporten la primera onada d’habitants retornats o que se’n van finalment de la ciutat. Tots han de tenir al mòbil una aplicació amb un codi QR, que qualsevol policia o funcionari pot mirar per saber si el qui el duu és positiu o negatiu de Covid-19. Si no té l’aplicació no pot sortir de l’estació.
La ciutat no recuperarà el ritme fins d’ací a un bon temps. Pertot arreu hi ha controls sanitaris i la població manté la por. Aquestes dues últimes setmanes els hospitals locals només han atès dos casos nous de coronavirus i aquesta setmana no hi ha hagut cap mort per la malaltia; però hi ha 181 malalts greus als hospitals i els murs de plàstic que separen barris i edificis no es retiraran fins d’ací a unes quantes setmanes. 

Qualsevol precaució sembla poca per als habitants d’una ciutat que fins el 24 de febrer tenia el 95% de totes les morts del món a causa de la pandèmia. Ahir el nombre de morts, tot i ser encara enorme en el còmput mundial, s’havia reduït al 4%. Mentre Europa i Amèrica passen moments d’angoixa, Wuhan, el lloc on tot va començar, sembla recuperar-se i tornar a una normalitat que els altres continents no veuen a la vora. Contenint la respiració, però: onze setmanes del confinament més dur han deixat, inevitablement, una gran petjada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any