Javier Pérez Royo: “El poder judicial ha entrat en guerra per fer saltar la legislatura”

Javier Pérez Royo pensa que Junts per Catalunya es va equivocar quan va votar contra el dictamen de la llei d’amnistia al congrés espanyol. Perquè pensa que es va perdre l’oportunitat de fer la llei digerible per al Tribunal Constitucional. Considera que el TC “es plantarà” si l’amnistia acaba incloent els investigats per terrorisme, i veu la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’obrir causa penal per terrorisme contra Puigdemont com una maniobra per a rebentar la legislatura. Fem l’entrevista just quan el Suprem ha comunicat la decisió, i un dia abans de saber-se el contingut de l’informe de la Comissió de Venècia sobre l’amnistia. “El Suprem vol sotmetre el PSOE a una pressió insuportable.”

—Què significa la decisió del Tribunal Suprem espanyol? Què pot passar d’ara endavant?
—Per mi no és res més que un torpede contra l’aprovació de la llei d’amnistia. I ara la insistència de Junts que el delicte de terrorisme s’inclogui en la proposició de llei d’amnistia serà immediata.

—La pressió serà molt més gran.
—Però això el PSOE no ho podrà fer. I a més, crec que el Tribunal Constitucional no ho aprovaria.

—Però anem a pams. Ara el Suprem haurà de demanar un suplicatori per investigar Puigdemont, no?
—M’imagino que sí. Crec que hauran de demanar un suplicatori perquè el que els va concedir el parlament era per a una causa en concret, que era la causa especial que instruïa Llarena, per malversació. Aquell, el Tribunal General de la Unió Europea el va ratificar, però no és una sentència ferma, i ha estat apel·lada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I fins que el TJUE no ho confirmi, la immunitat no és pas alçada.

—Però aquell suplicatori que va demanar Llarena no serviria ara.
—No serviria per a aquest cas, és clar. S’hauria de demanar un suplicatori nou. A més, si el TJUE no dicta sentència abans de les eleccions del juny, aquest suplicatori decau, aquell aixecament de la immunitat decau, perquè això ho va fer el parlament que va ser elegit en aquell moment. I el principi de discontinuïtat és el que regeix les eleccions parlamentàries. Les legislatures són compartiments estancs, no són pas vasos comunicants. És a dir, una vegada que finalitza la legislatura, tot allò que no s’ha resolt definitivament, tot allò que no és ferm, decau.

—I, per tant, cal tornar a començar.
—Sí, i s’haurien d’adreçar al nou parlament, tant per al delicte de malversació com ara per al delicte de terrorisme. I jo m’imagino que tindran moltes dificultats, i fins i tot en el cas que el parlament aixequés la immunitat, el Suprem hauria de dictar una ordre de detenció i lliurament i enviar-la al jutge del lloc on resideixi Carles Puigdemont, perquè l’executi i l’extradeixi. Però ara ja veig una actuació de tot el poder judicial ja per intentar de rebentar la legislatura, i ja veurem què passa. Perquè veig a venir que el jutge que investiga el cas Koldo enviarà una exposició raonada al Suprem perquè José Luis Ábalos també sigui processat.

—Tot això pot afegir pressió al PSOE perquè cedeixi més a les exigències de Junts per poder tenir almenys encarrilada la llei d’amnistia i…
—Sí, però és que aquesta llei d’amnistia no és pas encarrilada. Qualsevol cessió que es faci ja… Això anirà al Tribunal Constitucional i no hi passarà.

—Si se suprimeix l’exclusió del terrorisme, penseu que la llei d’amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional?
—Estic convençut que el Tribunal Constitucional es plantarà.

—Però amb quin argument jurídic?
—Quan fas una llei d’amnistia has d’explicar que la llei és objectiva i raonable, que realment respon a la necessitat de resoldre un determinat problema al qual s’enfronta la societat, i en què tu has arribat ja fins a uns límits, en què dius que el terrorisme no és amnistiable. O sigui, l’amnistia ja en si és molt difícil, perquè és una anomalia. I estic convençut que el Tribunal Constitucional no l’aprovaria, però no perquè no es pogués justificar, jurídicament, que el fet que la llei d’amnistia inclogui el terrorisme no seria anticonstitucional, sinó perquè en aquest moment concret, tenint en compte les circumstàncies i veient que realment hi ha un pagament simplement per mantenir-se al poder, doncs no seria raonable.

—Però si és una llei d’amnistia sobre el procés català, quina necessitat hi ha de fer cap referència explícita a l’exclusió del terrorisme si clarament no hi ha hagut res que s’assembli ni de bon tros al terrorisme? Quina necessitat hi ha si, a més, els límits que posa el dret internacional a les amnisties no són el terrorisme, sinó el genocidi, la tortura, els crims de guerra, les vulneracions greus de drets humans…
—A veure, jo aprovaria la llei tal com és ara. La mantindria. I després a veure què se’ls acudeix; suposo que el Suprem primer aniria al Tribunal Constitucional a plantejar l’anticonstitucionalitat de la llei. Crec que abans d’anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hauria d’anar al Tribunal Constitucional. El TJUE no dirà res fins que no hagi parlat el Tribunal Constitucional i hagi esvaït el dubte de constitucionalitat, perquè entendrà que això és un problema intern: això no és un problema europeu sinó que és un problema intern d’Espanya. Però sí que es podria plantejar la pre-judicial aleshores al TJUE. Però si se n’exclou el terrorisme no hi hauria cap problema.

—Però no entenc l’argument jurídic o jurisprudencial amb què el Tribunal Constitucional podria dir que la llei és inconstitucional si no exclou explícitament el terrorisme.
—La llei d’amnistia, tal com és ara mateix, crec que passa el filtre del Tribunal Constitucional. En aquesta llei s’identifiquen quins són els delictes que són amnistiats i no hi consta pas el terrorisme. Què vol dir? Doncs que les persones que puguin ser acusades per delictes de terrorisme haurien de ser enjudiciades. La llei d’amnistia no impediria que aquestes persones poguessin ser jutjades per aquests delictes.

—I què passaria amb Puigdemont?
—Doncs que seria molt difícil d’argumentar davant el Parlament Europeu un suplicatori contra Puigdemont pel delicte de terrorisme. Em sembla que seria molt difícil. Si Junts insisteix a exigir la garantia que el terrorisme s’inclogui en els delictes amnistiables, el PSOE no ho acceptarà.

—La solució per a poder incloure dins l’amnistia Puigdemont i la resta d’investigats pel Tsunami és el text que hi ha ara?
—No crec que ara mateix afegir el terrorisme a la llista dels delictes inclosos sigui acceptable pel PSOE. Crec que el Tribunal Suprem pretén això, perquè sap que al final no jutjarà Puigdemont per terrorisme. Però no li interessa; al Tribunal Suprem li interessa que no hi hagi llei d’amnistia. I la manera que no n’hi hagi és posar unes condicions perquè Junts exigeixi al PSOE allò que el PSOE no li pot donar.

—Teniu clar que el Suprem no jutjarà Puigdemont per terrorisme?
—Això ho tinc claríssim. S’hauria d’adreçar al Parlament Europeu, aixecar la immunitat per jutjar-lo per terrorisme… i com que hi ha eleccions no ho faria aquest parlament, sinó el següent. Això que fa el Suprem és agafar el cas i dir que l’accepta, i sotmetre el PSOE a una pressió insuportable. I provar de fer saltar pels aires la llei d’amnistia.

—I què pot passar amb els altres deu investigats pel Tsunami?
—És que la fiscalia de l’Audiència Nacional s’ha oposat completament a la investigació del jutge García-Castellón. Ja veurem què fa la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional, tenint la decisió del Tribunal Suprem que diu que per als altres dos, sí. Doncs si per als altres dos sí, per a aquests deu, per què no? Entendrà que per a ells també hi ha prou motius per a investigar-los, i per a citar-los. El poder judicial ha entrat en guerra per fer saltar la legislatura. Això és clar. Tot és tan anòmal. Aquestes actuacions no tenen com a finalitat jutjar aquesta gent i arribar a condemnar-los sinó crear un ambient que faci impossible l’aprovació de la llei d’amnistia. I aquí és on crec que es va equivocar Junts, quan no la va aprovar en aquell moment.

—No la va aprovar pel terrorisme. I la Comissió de Venècia té recollides les previsions legals de tots els estats europeus i no n’hi ha cap que exclogui el terrorisme.
—Però el Tribunal Constitucional ha de donar resposta a una concreta llei d’amnistia que s’ha aprovat en un moment determinat, i que es va aprovar en uns termes que van ser rebutjats per part de Junts, que posa unes condicions noves que ara mateix es pot entendre que signifiquen una mena de xantatge i d’ús d’uns vots amb què comprar l’amnistia, com una autoamnistia. Aleshores, estaria justificada la tesi segons la qual en fixen les condicions les mateixes persones que se’n beneficiarien, i que per això s’autoamnistien. L’amnistia és una excepció, és una mesura molt anòmala, i en aquest cas ja porten l’anomalia a un extrem en què estic segur que el Tribunal Constitucional dirà que no. Una cosa és que això que demanen es pugui acceptar i que no sigui anticonstitucional, i una altra és que el tribunal digui que, en aquestes circumstàncies, no ho és.

—Voleu dir que al Tribunal Constitucional decidirà més per una motivació política que no jurídica?
—No, és jurídic. En aquest moment m’arriba una llei en aquestes circumstàncies, com a proposició de llei, i no com a projecte de llei; i m’arriba amb uns canvis després d’haver-se aprovat en un primer moment d’una manera, i quan arriba al ple del congrés, és rebutjat perquè Junts exigeix d’incloure uns delictes addicionals. Uns delictes en què hi ha el terrorisme i que afecta, a més, el senyor Puigdemont. En conseqüència, es tracta de la imposició d’una autoamnistia; Puigdemont imposa l’amnistia pel delicte de terrorisme i, en aquestes condicions, no es pot acceptar. Perquè no és una qüestió abstracta, la llei és concreta i és prevista per a allò que és prevista, i en conseqüència vostès posen unes condicions que no són acceptables. Estic segur que aquesta serà la decisió del Tribunal Constitucional. El moment del dret i de la política aquí no es poden separar; perquè l’amnistia és una decisió política, i no una decisió jurídica. L’amnistia és una excepció; és una raó d’estat: el problema de la inserció de Catalunya a l’estat és de tal magnitud i té tal importància que han entès que cal aquesta mesura de gràcia, etc. Això s’ha de justificar molt bé i ja s’arribava al límit. I penso que això no entrarà a la llei d’amnistia.

—Els delictes de terrorisme i traïció?
—No.

—Però sí que hi haurà llei d’amnistia?
—Ah, no en tinc ni idea. Ara ja no. No sé com se sortirà d’aquí.