Jaume Plensa torna a Barcelona en una gran retrospectiva a la Pedrera

  • L'exposició, centrada en la influència de la literatura, aplega un centenar de peces fetes d'ençà del 1988

VilaWeb
L'escultor Jaume Plensa a la Sala d'Exposicions de La Pedrera (fotografia: Guillem Roset).

Redacció / ACN

30.03.2023 - 21:40

La Fundació Catalunya la Pedrera ha presentat l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci”, que es podrà visitar fins el 23 de juliol. La gran retrospectiva de l’escultor inclou més d’un centenar de peces de gran format, mitjà i petit, que dialoguen amb els diversos espais de l’edifici d’Antoni Gaudí. La mostra revisa la producció artística de Plensa durant cinc dècades i se centra en la influència de la literatura, les lletres i la poesia. Coordinada per Javier Molins, inclou peces fetes de 1988 fins a l’actualitat i, per primera vegada, es poden veure treballs de l’escultor creats durant el confinament de la covid. També s’hi ofereix un Plensa desconegut, íntim i conceptual amb peces realitzades els anys noranta.

A banda la literatura i les lletres, prenen el protagonisme de l’exposició més temes de la trajectòria de Plensa, com ara el silenci, el somni i el desig, la música i la família. Les obres es presenten principalment a la sala d’exposicions, però també n’hi ha de distribuïdes per més punts de la Pedrera, com el terrat, les golfes, els patis interiors i l’exterior.

Al terrat, s’hi pot veure Silent music IV (2019) i Day-night (2012) i als patits, Overflow (2023) i Together (2014). A les golfes s’hi mostren tres versions d’Hortènsia (2022) de bronze i fusta, i dues de Martina (2021), l’una de fusta i l’altra de bronze. Finalment, davant la façana de la Pedrera es pot veure Flora (2021).

Segons que ha explicat Plensa, de ben petit que la literatura ha estat per a ell una font d’inspiració. T. S. Eliot, William Shakespeare, Dant, Goethe i Vicent Andrés Estellés són alguns dels noms bàsics que l’han acompanyat tota la vida i l’han influït.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).
Imatges de l'exposició de Plensa (fotografia: ACN/Guillem Roset).

És per això que a l’exposició s’hi poden veure lletres de menes diferents: en forma de cortina, en gongs o al cos humà. També s’hi incorporen alfabets i llengües diferents, com a reivindicació de la diversitat i la convivència entre cultures diverses.

Plensa explica que la mostra encaixa molt bé en un espai que considera peculiar i únic. Li ha interessat molt de compartir un espai de Gaudí, com també el sentit quotidià de casa que ofereix. Per tot plegat, troba que el diàleg que s’ofereix és extraordinari.

També diu que, com a artista visual, intenta “fer botelles amb un missatge que arribi com més lluny millor”. “La cosa important és el missatge que hi ha escrit i que pots enviar a uns altres que descobriran un espai en comú”, ha dit.

L’exposició s’acabarà al juliol, però l’escultor vol deixar-ne un record. “L’exposició començarà quan s’acabi”, ha dit. Plensa està satisfet de tornar a Barcelona i creu que aquesta vegada es pot veure un punt de vista diferent del que es va veure a la darrera mostra sobre ell que es va fer al MACBA.

Per al comissari de l’exposició, Javier Molins, aquesta és l’exposició més completa de Plensa quant a nombre d’obres, amplitud de registres i amplitud cronològica. Ha explicat que s’havia mirat de ser respectuós amb l’arquitectura de Gaudí i que les obres dialoguessin amb l’espai. També ha aplaudit el missatge universal que ofereix i el fet que l’obra es relacioni bé amb l’entorn cultural de Barcelona.

L’exposició es completarà amb propostes culturals amb la col·laboració de les principals institucions culturals, com ara el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, la Biblioteca de Catalunya i el Museu Egipci de Barcelona.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor