Ja tenim regulat el teletreball, i ara què?

  • La nova llei no s'aplicarà si la feina es fa a distància per la pandèmia i els pagaments pels estris utilitzats a casa es decidiran als convenis de les empreses

Jordi Goula
24.09.2020 - 19:50
VilaWeb

El teletreball ha estat sens dubte una de les grans troballes per a continuar fent la feina i evitar els riscs de la feina presencial. Evidentment, quan ha estat possible. Ha servit a molta gent per a continuar treballant i mantenir moltes empreses actives; altrament, amb un confinament dur, haurien hagut de tancar. Aquests mesos s’ha escrit de tot sobre les meravelles d’aquest sistema de feina que permetia de conciliar millor la feina i la família, si bé també es feia notar qui assegurava que així es treballaven més hores perquè la frontera entre temps de feina i família es difumina molt. Cal regular-ho, perquè això és el futur!

I s’ha regulat. Abans-d’ahir hi havia fumata blanca en l’acord entre el govern espanyol, els empresaris i els sindicats. Tots van haver de cedir. Els sindicats van haver d’acceptar que la llei només sigui aplicable quan el treballador dediqui més del 30% al teletreball, és a dir, un dia i mig setmanal, per bé que ells volien que aquest mínim fos de l’1%. I els empresaris hauran de pagar els estris de feina al teletreballador. De totes maneres, hi ha coses que cal tenir molt clares.

Per començar –i molt important– a qui no s’aplica. Doncs a tothom qui continuï teletreballant a conseqüència de mesures sanitàries de la covid, que es continuarà regint per la legislació anterior. Per entendre’ns, la nova llei regula el teletreball del futur i prou. És a dir, és pensada per a les pròximes situacions del teletreball en ‘temps normals’. El cas de les despeses és claríssim: les pagarà l’empresa. Ara, la determinació d’aquest cost i la manera de compensar-lo als treballadors s’ha de negociar als convenis. La llei no arriba al detall. Tot això caldrà establir-ho a cada empresa…

La nova regulació del teletreball al sector privat, doncs, només és aplicable que abasti un 30% del total de la jornada: dotze hores la setmana. En certa manera, doncs, allò que ha portat a regular la situació és la causa última de la llei, però qui l’ha forçada amb la seva feina pionera no se’n podrà aprofitar. No deixa de ser curiós, oi? I més veient com van les coses de la salut, ara com ara…

Per acabar, voldria fer una referència a una notícia que vaig llegir a Bloomberg la setmana passada i que em va sorprendre. Resulta que el banc d’inversió JP Morgan s’ha adonat que amb la majoria de gent treballant a casa, la productivitat hi ha disminuït. Curiosament, diuen que la productivitat se’n va ressentir més el dilluns i el divendres. Tot plegat, unit a la preocupació que la feina a distància no pugui substituir la interacció orgànica, ha fet que el banc nord-americà més gran del món hagi instat els seus treballadors a tornar a les oficines les setmanes vinents. JP Morgan és un cas aïllat? L’excepció que confirma la regla?

Penso que això obre un interrogant important. Tot i que els estudis pre-pandèmics han demostrat que els treballadors a distància són tan eficaços com els de les oficines, això és igual si el temps és gaire llarg? I és igual en cas d’aïllament obligatori, és a dir, forçat per la pandèmia?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any