Izaskun Arretxe: “El Pla Nacional del Llibre i la Lectura ha de tenir prou solidesa per a transcendir un canvi de govern”

Parlem amb la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, impulsora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura

VilaWeb
Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, impulsora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura
Montserrat Serra
14.07.2022 - 21:40
Actualització: 14.07.2022 - 21:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un Consell Nacional del Llibre i la Lectura format per quaranta-sis membres acaba d’aprovar la metodologia de treball que farà possible a final d’abril del 2023 l’aprovació d’un Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que es desenvoluparà amb dues dates a l’horitzó, el 2025 i el 2030. Per primera vegada, el Departament de Cultura i el Departament d’Educació treballaran braç a braç i en igualtat de condicions en l’elaboració del pla. S’ha aprovat un grup impulsor format per tretze membres representants de tots dos departaments i del sector privat i associatiu, que han definit deu àmbits de treball. La Institució de les Lletres Catalanes impulsa i coordina tot el procés, que es vol plural i amb voluntat de consens. El projecte és ambiciós, perquè ha de debatre i aprofundir en les grans qüestions al voltant de la lectura, per definir accions concretes de cara a augmentar l’hàbit lector. N’hem parlat amb Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i una de les persones clau per a dur a bon port aquest nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura.

Expliqueu-nos què és el Consell Nacional del Llibre i la Lectura i què acaba d’aprovar.
—El Pla Nacional del Llibre i la Lectura ve d’un acord de govern del 2020, que instava el Departament de Cultura a fer el pla. L’acord estipulava que s’havia de crear un Consell Nacional del Llibre i la Lectura que validés el procés al principi i al final. És un gran òrgan en què hi ha representades quaranta-sis institucions i entitats, vint-i-tres de la societat civil i vint-i-tres d’institucionals. El Consell vetlla perquè el pla nacional sigui un instrument fonamental per a l’hàbit lector. Quan va canviar la consellera de Cultura i vaig entrar a la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes, vam revisar tot el procés i vam veure que tenia tres elements molt positius: preveia que es faria des del Departament de Cultura i també des del d’Educació; ja preveia que el coordinaria la Institució i que seria un procés que es faria amb el sector privat. Ara, ens vam trobar que el plantejament del pla era un pas molt útil, però des del nostre punt de vista no n’hi havia prou.

Per què?
—Perquè el procés que es va fer era molt centrat en les institucions: s’analitzava la feina de les diferents institucions i aquesta informació es posava a consideració de les entitats. Això és útil, perquè tenim un mapa clar on hi ha biblioteques, Política Lingüística, el Llull, la Institució de les Lletres Catalanes, l’ICEC… Sabem què fa cada institució per promocionar el llibre i la lectura i el document ha estat revisat per les entitats del sector. També definia una comissió centrada en educació. Nosaltres, que també vam mirar uns altres processos participatius semblants d’àmbits diferents, com ara el Pla d’Impuls del Teatre, vam veure que si aplicàvem una metodologia més intensiva, no solament podíem revisar allò que es feia, sinó també ser propositives i mirar allò que caldria fer i encara no feien les institucions. I també al sector privat. I vam veure que, tot i que el Departament d’Educació hi era d’entrada, volíem hi fos ja en el pensament del pla. Que no formés part d’una comissió, sinó que formés part del procés de decidir el pla i definir les qüestions que havia d’abordar.

De fet, el sector del llibre, en concret, els editors, no estaven contents amb la primera formulació del pla, la del 2020. En canvi, ara sembla que sí que teniu el sector a favor.
—Nosaltres també vam estar d’acord amb la lectura que havien fet els editors. S’havia avançat, però no n’hi havia prou, perquè no havíem anat al moll de l’os i teníem un repte molt important, que són els índexs de lectura, l’hàbit lector i la lectura en català en aquest país. I vaig anar a parlar amb la consellera per dir-li que aplicant una nova metodologia teníem l’oportunitat de generar un pla que representés un canvi significatiu.

Què calia?
—Necessitàvem canviar la metodologia, necessitàvem més temps i un responsable que depengués del Departament de Cultura, dedicat al 100% al pla. Perquè el canvi implicava fer moltes més comissions i treballar-les d’una manera més profunda. La consellera va acceptar, ens va donar un any i va obrir una plaça per trobar qui coordinés el pla. És la Montse Ayats, una persona validíssima, perquè coneix molt bé el sector editorial, també el món de l’educació (ha dirigit durant dècades l’editorial Eumo, especialitzada en llibres educatius), però també coneix el món de l’associacionisme, perquè ha dirigit l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i la Setmana del Llibre en Català. És una persona idònia. Es va posar a treballar el 20 d’abril de 2022 i a partir d’aquí ens hem donat un any, fins al 20 d’abril de 2023, per treballar el pla.

Què passarà al llarg d’aquest any de feina?
—El Consell Nacional del Llibre i la Lectura, que ja existia i manté els mateixos membres, valida el grup impulsor del pla. Aquest grup impulsor és format per catorze membres provinents d’Educació, Cultura i el sector privat. Ara, el Consell Nacional ha validat el grup impulsor i una primera proposta d’eixos de treball, per posar-nos a fer feina. Són deu eixos de què sortiran les diagnosis i un seguit de propostes. El grup impulsor prioritzarà les propostes, els posarà data, les pressupostarà i hi posarà responsables de seguiment. I amb tot això s’elaborarà un document que serà el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. I tindrà un doble horitzó: el 2025, per obligar-nos a fer coses concretes, perquè a les entitats els demanem una implicació total. Si després de demanar-los aquesta implicació, elaborem un document i no fem res més, doncs es podria considerar un fracàs. Però també hem posat l’horitzó del 2030, perquè la lectura és una qüestió que cal treballar a llarg termini.

Qui forma part del grup impulsor?
—Deixa’m dir que és un pla sobre la lectura, de manera que en el grup impulsor els seus membres no vénen a defensar el seu sector, sinó que la intenció és que mirem de fer entre tots que els índexs de lectura i l’hàbit lector millorin. El focus se centra en la lectura. El grup impulsor estableix els eixos de treball, nomena els participants de cada grup (amb el benentès que en cadascun hi ha representants de Cultura, d’Educació i del sector privat). Són en Joan Abellà, com a representant de tots els editors; la directora general d’educació inclusiva i llengües, Laia Aso; en Joaquim Bejarano, com a cap de l’àrea del llibre de l’ICEC; l’Imma Canal, representant del sector educatiu; el director general d’innovació, digitalització i currículum, Joan Cuevas; el director de l’ICEC, Miquel Curanta; Maite Cusó, membre de la junta del Gremi de Llibreters; Andreu Freixes, subdirector general de llengües del Departament d’Educació; Sebastià Portell, representant de les associacions d’escriptors; Sílvia Sanahuja, cap del Servei de Biblioteques; Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques; Montse Ayats, com a coordinadora del pla, i jo mateixa, com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

I quins són els àmbits de treball?
—Hem col·locat la lectura al centre i tenim tres objectius: fomentar l’hàbit lector, que creixin els índexs de lectura –que llegeixi més gent–, i que millori l’hàbit lector, o sigui que la gent que llegeix, llegeixi més, i posant un èmfasi especial en el català. I per aconseguir aquests objectius hem proposat deu àmbit de treball, que hauran de definir mesures concretes. El primer és “Informació, dades i recerca”, perquè per a fer polítiques útils sobre el llibre i la lectura, hem de tenir indicadors, i no els tenim. Hi ha més dades que no ens pensàvem, però cal centralitzar-les i creuar-les. A partir d’aquí, els altres àmbits són: “Els lectors i l’accés inicial a la lectura”, és a dir, com ens fem lectors, com l’escola ens fa lectors, també a les famílies, l’accés a la lectura d’una manera natural. El tercer àmbit: “Diversitat i accés a la lectura al llarg de la vida.” Hi ha gent que no accedeix a la lectura per diferents motius, siguin socials, econòmics, mèdics, de llengua… Per tant, que no ens deixem a ningú. El quart és “La creació”, el paper de la creació i els creadors dins l’univers de la lectura. Aquí la qüestió principal és la professionalització dels creadors (escriptors, traductors, il·lustradors). El cinquè àmbit és gros: “Els espais de lectura.”

Per què és gros?
—Els espais de lectura són les biblioteques, però no solament. Ens preguntem on llegim i on podríem llegir que no hi llegim. Com treballen les nostres biblioteques, quins programes tenen per a incentivar la lectura i més espais. I aquí haurem d’abordar la qüestió de les biblioteques escolars, que és molt complexa. I per això aquest àmbit el dividirem en dos.

Amb la covid, hi ha moltes escoles que tenien biblioteca escolar que l’han perduda.
—Ja es veu que no podem fer un Pla Nacional del Llibre la Lectura sense que hi hagi els departaments de Cultura i Educació i l’àmbit públic i privat. Hem de ser capaços de trobar algun model i que sigui sostenible.

Més àmbits de feina?
—Hi ha la mediació lectora. Pensar en els mediadors: famílies, escola, llibreries, biblioteques… S’han format bé? Necessiten més mediació? Com treballen? El setè és la indústria: ens hem d’assegurar que hi ha els recursos necessaris, els ajuts necessaris. La nostra indústria és molt madura, de manera que moltes de les coses necessàries ja les té diagnosticades i en procés de solució. Però n’hi ha que no. Anem a veure què falta perquè la indústria funcioni bé i donar resposta a aquestes necessitats.

Aquí entra el llibre de text? Hi ha molt a dir i a debatre.
—Sí, segurament caldrà tractar-lo en l’àmbit de la indústria. Una de les coses que hem de treballar és l’oferta i, per tant, hauran d’aparèixer les qüestions derivades del llibre de text. Però els llibres de text també hauran d’aparèixer en l’àmbit de l’accés a la lectura.

Les lectures recomanades en escoles i instituts també s’han qüestionat, històricament.
—Això no es tractaria a la indústria, però sí en aquest àmbit d’accés a la lectura.

L’àmbit educatiu serà un escull?
—L’oportunitat que tenim amb aquesta nova metodologia és que a Cultura no formulem les qüestions per després anar a Educació a preguntar o a l’inrevés, sinó que a les taules de treball, el dia que parlem de lectures recomanades o de llibres de text o de biblioteques escolars, hi serem tots. No tindrem la mateixa opinió, però haurem d’arribar a un consens. Ens haurem d’escoltar entre tots.

L’objectiu és obtenir consens.
—La gran oportunitat i la gran dificultat d’aquest pla nacional és que hem de crear consens al voltant de la lectura dos departaments, que no ens coneixem profundament. I, a més, no solament hem d’arribar a un consens entre nosaltres sinó també amb el sistema associatiu i privat. I això complica la cosa. Ara, si som capaços d’arribar-hi, la fortalesa d’allò que haurem decidit serà enorme! I la dificultat, perquè hem de posar-nos d’acord en afers sobre els quals no hem debatut conjuntament mai en profunditat. I aquesta és l’oportunitat que tenim. Ara, hem de posar a parlar a molta gent sobre moltes qüestions.

D’on partim?
—Partim de la constatació que les dades que tenim les hem qüestionar. Què comparem i amb què ho comparem. L’estudi d’hàbits de lectura del 2021 diu que el 68,9% de la població, de catorze anys o més llegeix almenys un llibre el trimestre. Però aquestes estatístiques no les podem comparar amb les europees, perquè són del 2013 i són sobre lectures anuals i no trimestrals. Si ho comparem, hi ha uns països que superen de llarg aquest percentatge: 90% a Suècia, 86% als Països Baixos, 82% a Dinamarca, 80% al Regne Unit… Per tant, no podem conformar-nos amb un 68,9%.

Aquesta dada que acabeu de donar no és gens bona. I l’altra cara d’aquesta dada encara és més dolorosa: el 31% de la població de catorze anys en amunt no llegeix cap llibre, no llegeix mai. Hi haurà prou pressupost per a afrontar aquest Pla Nacional del Llibre i la Lectura?
—Un cop fets els àmbits de treball veurem quins pressupostos vinculats hi ha. Per mi, hi ha una cosa fonamental: la feina que fem ara és per saber què ens falta, què necessitem i quants diners val allò que necessitem. No sé quant valdrà el pla nacional. Per això hi ha un compromís previ amb el departament per dotar-lo del pressupost necessari, no per a fer-ho tot, però sí per a fer aquelles coses que es diagnostiquin prioritàries. Ens trobem amb l’objectiu d’arribar al 2% del pressupost general de la Generalitat per a Cultura. Aquest 2% ens ha de poder servir per a aplicar el pla.

Segons que heu explicat ja fa mesos, de moment aquest projecte tan sols té un pressupost de 106.682 euros, del tot insuficient.
—És que això no és el pressupost del pla, sinó d’elaborar-lo. Ara, el compromís de la consellera de Cultura és dotar-lo de pressupost, perquè, si no, no el farem.

Posar l’horitzó al 2030 vol dir que aquest pla ha de superar dues legislatures. Us preocupa?
—Sóc optimista de mena. Ara treballem amb dos calendaris: 2025 i 2030. El 2025 és el final de la legislatura. Si les coses van com han d’anar, no em preocupa, tot i que no tinc cap bola de vidre. Ara, la pregunta és què passa amb els possibles canvis de govern, de consellers, etc. Però jo sóc del parer que si un sector sencer i dues conselleries de tanta importància com Cultura i Educació han pactat unes accions, és molt difícil o més difícil no dur-les a la pràctica. Ha de ser un pla que a llarg termini superi les decisions d’un govern o d’un partit. Perquè, al final ens diem què necessitem tots. Si ho fem bé, és molt sòlid perquè la gent el faci seu més enllà de les polítiques concretes de cada govern. Però el moll de l’os no hauria de ser qüestionable.

La resta de formacions polítiques hi són representades a fi que ho puguin entendre així també?
—En aquestes comissions no hi ha representants dels partits, perquè treballem amb una lògica purament professional. Ignoro, i no vull saber, la tendència ideològica dels qui formaran part de les comissions. Perquè no té importància per al que fem. I si arribem als consensos, crec que el moll de l’os del que volem fer ha de poder transcendir un canvi de govern. El pla ha de tenir prou solidesa per a transcendir un canvi de govern. La nostra responsabilitat és fer sòlid el pla i defensar-lo, no només des de les institucions, sinó de tot el sector.

Aquest pla, que vol ser plural i participatiu, és nascut per primera vegada conjuntament de les conselleries de Cultura i Educació, fet llargament reivindicat per les entitats. I a més és impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes. Que el punt de vista del Pla Nacional del Llibre i la Lectura es tingui des de l’àmbit de la Institució de les Lletres Catalanes, que vol dir els creadors, és important. Com marca aquest punt de vista el Pla?
—En alguns altres plans nacionals del llibre i la lectura potser la creació no hi ha tingut prou pes. Però el fet que això ho impulsi la Institució fa que els creadors hi tinguin importància i alhora es garanteix que l’hàbit de lectura sigui en català. El pes de la llengua és important. És diferent que el Pla el faci la Institució que l’ICEC. Sovint quan s’han fet plans nacionals s’ha posat el focus en la indústria i els creadors han estat secundaris. La Institució no sols garanteix que els creadors hi siguin, sinó que garanteix que els altres àmbits, com ara indústria, també hi siguin. Però ni creadors ni indústria no es troben al centre del Pla, perquè al centre hi ha la lectura.

Falten tres àmbits de treball per comentar.
—Sí: un és la promoció del llibre i la lectura; un altre és el reconeixement i prestigi de la lectura; i el darrer, la visibilitat del llibre, mitjans de comunicació i xarxes. En tots tres el creador és fonamental.

Fa l’efecte que el sector us fa confiança aquesta vegada. Potser perquè també els demaneu molt, tal com dèieu abans.
—Jo crec que el sector ha fet dos vots de confiança. El primer, i els l’agraeixo molt, als qui som al davant, ens fan confiança des de bon començament. Després hi ha un vot de confiança en el procediment, la metodologia. Això vol dir que ens diuen: “Anem bé.” Estem contentes, però no podem oblidar que ens queda tota la feina per fer. I la feina no es fa mai sola.

És un pla de foment de la lectura per a tothom. El fet que hi hagi implicat el Departament d’Educació posa èmfasi en l’hàbit lector dels infants, adolescents i joves. Però, com s’encara el foment de la lectura en els potencials lectors que ja han deixat enrere l’etapa acadèmica?
—És fonamental. Per això hi ha un àmbit de treball sobre l’accés a la lectura durant tota la vida, per als col·lectius que ja no són escolaritzats i han quedat fora de la lectura. Si volem fer créixer els índexs de lectura no podem deixar de banda aquests objectius. Per això ens hem de demanar: qui no llegeix, per què no llegeix? Podem fer res perquè llegeixi?

Parlar de grups marginats és necessari, però l’àmbit no hauria de ser general, tenint en compte que llegir un llibre el trimestre és una xifra pobríssima també?
—Sí, sí. Hi ha col·lectius de naturalesa molt diversa: de tipus socioeconòmics, de llengua, per dificultats físiques… Però també hi ha gent que no llegeix i no sabem per què. Potser perquè no en té l’hàbit o perquè li fa respecte entrar en una llibreria… Amb el pla nacional ho hem de posar damunt la taula, diagnosticar-ho i començar a veure què podem fer per resoldre-ho. Segurament hi haurà molts fils dels quals caldrà estirar molt més. Quan s’acabi el pla veurem quins temes requereixen més profunditat.

Hi ha aspectes socials globalitzats que ultrapassen el sector del llibre i Educació, com ara la transformació d’hàbits en l’era digital. D’aquest punt de vista, heu pensat d’incloure en les comissions persones de l’àmbit de la filosofia, per exemple?
—En els grups de treball hi ha dues menes de perfils: perfils operatius i en alguns casos també assessors o experts. Però la lectura travessa tots els àmbits de la vida. De manera que hem de ser ambiciosos i delimitar els temes alhora, per ser resolutius. Obrirem el focus tant com puguem mentre no ens impedeixi de ser pràctics. Perquè això no sols és una reflexió sobre la lectura, això és un pla que pretén canviar coses.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes