11.11.2025 - 21:40
The Washington Post · Shira Rubin i Lior Soroka
Tel-Aviv, Israel. La dimissió i posterior detenció de la fiscal militar en cap d’Israel, que filtrà un vídeo que presumptament mostrava uns soldats israelians abusant sexualment d’un detingut palestí, ha desfermat un intens debat a Israel sobre els límits de la legalitat, i sobre què és socialment acceptable en temps de guerra.
Arran d’aquest cas, un dels més polèmics de la història de l’exèrcit israelià, la general de divisió Yifat Tomer-Yerushalmi dimití el mes passat, després d’admetre que havia autoritzat la filtració d’imatges de càmeres de vigilància que mostraven part de l’agressió a un presumpte membre d’Hamàs detingut a Sde Teiman, el famós centre d’internament israelià al desert del Negev. A la seva carta de dimissió, Tomer-Yerushalmi deia que li preocupava que “el consens bàsic que aquesta mena d’actes no han de cometre’s, ni tan sols contra els detinguts més menyspreables, hagi deixat d’incloure a tothom”.
En una sèrie de piulets, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, acusà Tomer-Yerushalmi d’haver comès un libel de sang contra el seu país. Les paraules de Katz reberen el suport de polítics i influenciadors d’extrema dreta, que argumentaren que el cas representava una extralimitació de la justícia i que Israel hauria de renunciar als seus compromisos amb les normes internacionals de la guerra. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, acusà Tomer-Yerushalmi d’haver causat “un perjudici enorme a la imatge de les Forces de Defensa d’Israel”, i comparà la filtració del vídeo amb un atac terrorista.
Enmig de la polèmica, Tomer-Yerushalmi va ser detinguda la setmana passada sota acusacions d’obstrucció de la justícia, frau i abús de poder, tant per haver filtrat el vídeo a una cadena de televisió israeliana com per haver provat –presumptament– d’encobrir la filtració.
L’objecte de fons de la polèmica no rau tant en els fets de fons del cas com en la lluita més àmplia entre un sector com més va més gran d’israelians que sostenen que tots els seus soldats són herois –i que, com tals, han de tenir immunitat judicial– i aquells que reclamen l’aplicació implacable de la llei en els casos de conducta indeguda.
El cas és excepcional, en part, perquè representa una de les poques ocasions en el transcurs de la guerra de Gaza en què l’exèrcit israelià ha provat de dur els seus soldats davant la justícia per presumptes atrocitats. Durant el conflicte, els soldats israelians han publicat repetidament a internet fotografies i vídeos de si mateixos cometent actes que múltiples organitzacions de defensa dels drets humans han catalogat com a proves de crims de guerra o de violacions del dret internacional.
Alhora, segons que afirmen aquestes organitzacions, centenars d’assassinats i més actes de violència contra palestins han quedat impunes d’ençà del començament del conflicte, temps en què s’han multiplicat les crides a la venjança generalitzada contra els palestins a Israel. Tot i l’acumulació de presumptes casos d’abús contra presoners palestins, les FDI diuen que tan sols han encetat vuit investigacions penals per presumptes maltractaments a presos.
Yagil Levy, director de l’Institut per a l’Estudi de les Relacions Civils-Militars de la Universitat Oberta d’Israel, diu que el cas de Sde Teiman representa una “lluita per la identitat” i pels valors fonamentals de l’exèrcit i l’estat israelians.
Aquells qui s’oposen a les accions de Tomer-Yerushalmi, diu, “creuen que el 7 d’octubre canvià les normes del joc”. I afegeix: “Després del 7 d’octubre hem vist un nou exèrcit israelià, molt menys moderat.”
Els detalls del cas Sde Teiman són escabrosos. El 5 de juliol de 2024, un grup de reservistes conduí un detingut a una zona aïllada, li embenaren els ulls, l’emmanillaren els turmells i les mans i procediren a escorcollar-lo, segons que recull un comunicat de l’exèrcit israelià a començament d’enguany. Els soldats “agrediren el detingut amb violència extrema, i li clavaren un objecte punxant al recte”. A causa de l’agressió, l’home sofrí fractures a les costelles, perforacions en un pulmó i un esquinçament rectal intern, segons el comunicat.
El vídeo filtrat posteriorment per Tomer-Yerushalmi mostra soldats amb passamuntanyes emportant-se el detingut d’un grup de dues dotzenes de detinguts més que ja jeien boca terrosa. El vídeo també mostra un grup de soldats, incloent-hi una que reté un gos que borda, que proven de tapar la visió de les càmeres de seguretat mentre el detingut és envoltat pels soldats.
Quan transcendí que s’havia obert una investigació en relació amb l’incident, un grup de polítics i activistes d’extrema dreta irromperen a Sde Teiman i a una altra base de l’exèrcit israelià. El cap de l’oposició israeliana, Yair Lapid, escrigué a les xarxes socials que els assaltants havien “enviat un missatge a l’estat d’Israel: que ja en tenen prou de la democràcia, que ja en tenen prou de l’estat de dret”.
La defensa dels reservistes demana la retirada de tots els càrrecs, tot al·legant que no tenen base jurídica i que la investigació està viciada del punt de vista processal.
Enmig de l’onada d’indignació pública, Tomer-Yerushalmi dimití com a fiscal general militar a final del mes passat i desaparegué durant unes hores, havent deixat una nota de suïcidi als seus fills, abans de ser localitzada en una platja israeliana, on fou detinguda. La setmana passada participà en una audiència judicial de manera telemàtica, hi va donar entenent que no es trobava bé de salut, i diumenge passat fou ingressada en un hospital de Tel-Aviv després d’un intent aparent de suïcidi. El seu telèfon, considerat una prova crucial en el cas, també desaparegué; uns dies més tard, un nedador el trobà a la platja.
La dreta israeliana acusa la justícia del país d’actuar amb excés de zel, i limitar el marge de maniobra de l’exèrcit. La setmana passada, Katz digué que el nou fiscal general militar del país hauria de tenir com a màxima prioritat “la defensa dels soldats de les FDI que lluiten coratjosament, en condicions adverses i complexes, per la seguretat de l’estat d’Israel”.
Si bé l’establishment militar israelià reitera la importància de demostrar davant la comunitat internacional que Israel pot investigar-se a si mateix, la dreta israeliana assenyala l’acumulació de casos penals contra el país als tribunals internacionals, incloent-hi les ordres de detenció dictades pel Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal Penal Internacional contra Netanyahu i contra l’ex-ministre de Defensa Yoav Gallant per presumptes crims de guerra i crims contra la humanitat. Israel rebutja aquestes acusacions, tot al·legant que no reflecteixen la realitat sobre el terreny.
Però els analistes israelians que defensen la conducta de Tomer-Yerushalmi afirmen que és important que la investigació de Sde Teiman continuï.
Eran Shamir-Borer, que serví com a cap del departament de dret internacional de l’exèrcit israelià i ara és director del Centre per a la Seguretat i la Democràcia de l’Institut per a la Democràcia d’Israel, diu que la campanya de difamació contra Tomer-Yerushalmi és tot un cop per a l’exèrcit israelià, atès que deslegitima el sistema de justícia militar i en compromet la independència i eficàcia.
Els soldats israelians rarament són condemnats per crims comesos durant el servei. La darrera condemna de perfil alt es dictà el 2016, quan un tribunal militar israelià condemnà per homicidi involuntari un metge que havia estat enregistrat disparant a un palestí al cap. La víctima havia apunyalat un soldat israelià prèviament, però ja es trobava incapacitada quan rebé el tret.
Shamir-Borer diu que el desenllaç del cas Sde Teiman tindrà conseqüències profundes per a l’exèrcit i l’estat d’Israel. “Sense una institució jurídica que funcioni de manera creïble, Israel estarà posant els seus propis valors en risc”, afirma.
Els atacs de la dreta contra el sistema de justícia militar arriben en un moment en què hi ha uns altres elements del sistema judicial israelià en el punt de mira, segons els experts jurídics. La fiscal general israeliana Gali Baharav-Miara, per exemple, ha estat objecte d’una virulenta campanya de difamació de la dreta israeliana –motivada, en part, per la seva suposada connivència amb Tomer-Yerushalmi– i també ho han estat els jutges del Tribunal Suprem del país.
“No hi ha dubte que [la campanya contra Tomer-Yerushalmi] forma part d’una campanya més àmplia contra les institucions encarregades de fer complir la llei”, afirma Mordechai Kremnitzer, professor emèrit de dret de la Universitat Hebrea de Jerusalem i investigador de l’Institut per a la Democràcia d’Israel.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
