24.03.2026 - 09:49
|
Actualització: 24.03.2026 - 10:33
Irídia ha decidit de portar al Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides el cas dels germans Ferrándiz arran del blocatge judicial a l’estat espanyol i del tancament de la via europea. L’entitat fa el pas en la lluita contra la impunitat de les tortures del franquisme, que considera crims de lesa humanitat.
És la primera demanda presentada a aquest organisme internacional sobre les tortures del franquisme després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica del 2022, que obliga a investigar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i estableix que no prescriuen ni poden ser amnistiats.
Malgrat aquest marc legal, el jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona va refusar el novembre del 2023 la querella presentada per Irídia en nom dels germans Ferrándiz sense haver practicat cap diligència. El tribunal va adduir els arguments habituals: la prescripció del delicte, el principi de legalitat i la llei d’amnistia del 1977. La secció segona de l’Audiència de Barcelona va confirmar la decisió i el Tribunal Constitucional espanyol va acabar no admetent el recurs d’empara.
La comunicació presentada al Comitè contra la Tortura denuncia la vulneració dels articles 12, 13 i 14 –en relació amb l’article 1– de la Convenció contra la Tortura, per no haver garantit una investigació efectiva ni el dret d’un recurs i d’una reparació. Segons el text, la negativa dels tribunals espanyols a investigar aquests fets implica un incompliment flagrant de les obligacions internacionals de l’estat.
Maribel i Josep Ferrándiz van ser detinguts a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona durant trenta-dos dies, quan tenien disset anys. Van estar incomunicats i van ser sotmesos a tortures físiques i psicològiques per la militància política i, en el cas de la Maribel, també per motius de gènere. Tot i haver estat reconeguts oficialment com a defensors dels valors democràtics, no han obtingut mai ni veritat, ni justícia ni reparació.
Irídia fa el pas perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans no va admetre –sense entrar en el fons– la demanda presentada en nom de Carles Vallejo per les tortures que va sofrir també a la Via Laietana. Arran d’aquesta decisió, l’entitat considera exhaurida la via europea i opta per recórrer a les Nacions Unides. En paral·lel, estudia més vies internacionals per al cas de Vallejo.
Amb la demanda, Irídia ha presentat també una carta signada per més d’un centenar de supervivents de les tortures del franquisme que demanen justícia. I també 6.841 signatures i el suport de 181 entitats a la campanya “Mai no és tard per a fer justícia, però ha de ser ara”.
L’advocada dels demandants, Laura Medina, denuncia que aquests casos evidencien un patró d’impunitat de l’estat espanyol en relació amb els crims del franquisme. Segons que explica, les querelles es van presentar després de la nova llei amb l’expectativa d’obrir una via real de justícia, però han tornat a topar amb els mateixos obstacles judicials, cosa que vulnera el dret de la veritat, la justícia i la reparació reconegut pel dret internacional.
Entre les peticions formulades al Comitè contra la Tortura hi ha la que insti l’estat espanyol a investigar els fets, a reparar les víctimes i a adoptar mesures per a evitar la repetició de les vulneracions. Aquestes mesures inclouen reformes legals, l’obertura dels arxius de la repressió franquista i la transformació de la prefectura de la Via Laietana en un espai de memòria.
