Iolanda Segura: “És trist que, si la immersió lingüística queda enterrada, sigui per culpa del Departament”

Dissabte uns quants sindicats han convocat una manifestació a Barcelona contra el pacte de política lingüística d’ERC, Junts, PSC i comuns. Consideren que la proposta per a modificar la llei de política lingüística és el punt final del model d’immersió i a la protesta volen reclamar una escola plenament en català. Un dels sindicats convocants és USTEC-STEs, que alhora és un dels convocants de la vaga de cinc dies a les escoles que reclama, per exemple, de revertir les retallades, reduir el nombre d’alumnes per grup i no avançar el calendari escolar sense tenir les condicions necessàries. Parlem amb la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, sobre totes aquestes qüestions.

—Quan es va anunciar el nou pacte de política lingüística vau dir: “Pensàvem que acatarien el 25% per la porta del darrere i ho han fet per la del davant.” Us va sorprendre molt?
—És una proposta que ens indigna, però ja ens l’esperàvem, per l’actuació del departament i per les declaracions de Gonzàlez-Cambray, que ja apuntaven cap a aquesta línia. Que públicament no hagi defensat mai de situar el català com a única llengua vehicular ja demostrava que evitava de parlar-ne en aquests termes. Que, a més, digués que es responsabilitzava de l’aplicació de la sentència, però traslladés la responsabilitat de l’elaboració dels projectes lingüístics a cada centre era una mostra que aplicarien la sentència per la porta del darrere. Quan deixes aquest marge de maniobra ja no protegeixes la immersió en tots els centres, sinó que dius que cal aplicar allò que cada centre cregui convenient segons –i aquesta és l’excusa– la realitat sociolingüística. Això vol dir que, si en algun centre no s’aplica la immersió, és decisió seva. D’una altra banda, deixes desprotegits els centres que l’apliquen. L’ofensiva judicial pot anar a parar als centres. Si no et responsabilitzes de la no-aplicació de la sentència regulant la immersió i dones unes instruccions comunes, generes això.

—Gonzàlez-Cambray ha insistit que la responsabilitat no recaurà en les direccions, que no en patiran conseqüències judicials. 
—Podria passar que es denunciés el departament perquè no ha dit com s’ha d’aplicar la sentència. Però és clar que a sobre aniran contra els centres que tinguin un projecte lingüístic que no tingui un 25%. O acates la sentència i enterres la immersió, cosa que no acceptem, o no l’acates, regules, i situes el català com a única llengua vehicular. D’aquesta manera sí que et responsabilitzes de no haver acatat. Hi ha d’haver desobediència, perquè no entenem una sentència que no respon a criteris pedagògics, sinó que és una ofensiva política. No podem perjudicar el nostre model d’escola, que ha aconseguit consens i dóna les mateixes oportunitats a tot l’alumnat. Crearem una segregació per raó de llengua, i ja tenim el sistema prou segregat.

—Temeu que això pugui anar contra l’escola pública, que alguns pares prioritzin centres privats o concertats on s’assegurin que el model serà la immersió?
—Pot passar. Si afavoreixes projectes lingüístics diferents, també fas que les famílies triïn segons aquests projectes. De la mateixa manera que es crea segregació segons la metodologia que s’aplica a les escoles. Hi ha escoles més demanades per una classe de població més benestant perquè s’hi aplica una metodologia que es posa de moda. De la mateixa manera que és segregador que hi hagi una doble xarxa educativa –concertada i privada per una banda i pública per una altra. Només poden triar les famílies que tenen un poder adquisitiu favorable. Tota l’escola hauria de ser pública. Quant a la llengua, no pot ser mai un conflicte. Acatar la sentència introdueix un conflicte per raó de llengua que no hi hauria de ser. Hi ha d’haver una responsabilitat, no tan sols del departament, sinó del govern.

—Què havia d’haver fet el govern?
—Primer, no haver fet el desentès des de fa anys i haver entomat els problemes que teníem, aquesta minorització evident del català. Ja ho sabien i van fer el desentès. Ara, amb aquesta campanya de màrqueting, volien posar-hi solució. Però la solució implicava obligar a tenir la titulació del C2 al personal dels centres. Com si el fet que el personal millorés les seves competències de coneixement del català millorés l’ús del català. L’ús del català millora quan el fas servir. La llei no diu que la immersió lingüística sigui el model d’escola catalana; fins i tot l’última normativa del 2017 parlava de plurilingüisme. La immersió és un apartat que diu que, allà on es consideri necessari, es podria aplicar. Però no l’adoptava com el model d’escola que s’havia d’aplicar. Si no dius que el català no ha de ser l’única llengua vehicular, si només dius que ha de ser-ho normalment o habitualment, ja deixes que les altres llengües puguin ser vehiculars i fas perillar la llengua minoritzada, el català.

—Però tens a sobre la sentència.
—Sí, però és trist que, si la immersió lingüística queda enterrada, sigui per culpa del departament. Si més no, que no sigui dit que és perquè el departament no ha fet els deures. I som en aquesta situació, el govern no ha fet els deures pel que fa a la llengua. Ni en educació ni en l’audiovisual ni en molts altres àmbits. Ha estat una política de deixadesa que ha desprotegit la llengua de manera molt evident, i per això estem com estem. Al final aconseguirem que sigui una llengua molt reduïda i l’anirem perdent de mica en mica, tal com pretenen partits polítics i entitats que han arribat a judicialitzar la llengua, que alhora és una judicialització de les idees, la cultura i tot allò que considerin que és catalanisme.

—Heu pogut dialogar amb el departament sobre tot això?
—No, amb nosaltres no hi ha hagut gens de relació. No ens escolten, no hi ha cap mena de diàleg i prenen decisions unilaterals. Ells tiren alguna cosa a la premsa i nosaltres responem per la mateixa via. No tenen ganes de parlar. Aquesta mediació que han fet aquests dies ha estat un autèntica enganyifa, una autèntica pèrdua de temps, perquè en cap cas no hi havia cap mena de voluntat de fer cap millora ni cap proposta de revertir cap retallada. I mentre fèiem la mediació han tirat pel dret amb l’aplicació de les seves propostes.

—Quines en concret?
—La referent a la llengua n’és una. També han tirat la normativa de les adjudicacions sense haver passat per la mesa. Ells diran que no hi vam anar, però és perquè ja érem en un context de conflicte i, per tant, amb qui s’havia de negociar era amb el comitè de vaga. I, per a no negociar res, no anirem a les meses. Per molt que hi anem continuen tirant pel dret amb les seves propostes de manera unilateral. És absurd anar a perdre el temps. També hi ha l’aplicació del calendari. Malgrat que té tota la comunitat educativa en contra i malgrat que el Consell Escolar de Catalunya demana pel cap baix una moratòria d’un any, ni la preveuen, aquesta possibilitat.

—La darrera proposta d’Educació recollia noves dotacions de docents i disminució d’alumnes per grup. Com han anat les últimes negociacions?
—La disminució de ràtios la situen a P3 i van parlar de ràtios a l’ESO, però això d’aquí a uns quants anys, més enllà de la seva legislatura. No pots proposar demandes que van més enllà de la teva legislatura. Això és com dir que no ens dónes res. Si això no millora per al curs que ve, no podem signar res. No hi ha cap avenç ni res de res, fins al punt que la mediació va considerar que no calia continuar perquè no s’havien acostat posicions. Aquests dies de mediació, tot allò en què semblava que ens acostàvem, l’endemà, quan ens presentaven les coses per escrit, allò no hi era, o fins i tot hi havia alguna nova retallada. No hi ha gens de voluntat d’avançar en res.