Interès creixent per l’enoturisme i els joves, assignatura pendent del vi català, segons el Baròmetre del Consum

Aquesta setmana, Joan Gené, director general de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), s’ha reunit amb la premsa especialitzada per valorar la verema d’enguany i també donar a conèixer els resultats del Baròmetre del Consum 2025 a Catalunya. Gené ha mostrat un esbós de les tendències, amb traces molt generals i sense proposar encara cap programa ni acció política que reforci les sis finestres d’oportunitat que es desprenen dels resultats del baròmetre.

Joan Gené fou nomenat director general de l’INCAVI el 8 d’octubre de 2024 pel govern de Salvador Illa, ara fa un any. De formació enginyer agrònom, el seu és un perfil tècnic i polític. Bona part de la seva trajectòria professional ha anat lligada al Departament d’Agricultura, on ha presidit organismes com ara PRODECA (de promoció exterior dels productes alimentaris catalans) i ha estat director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Coneix el sector agrari i els organismes que el conformen. Tanmateix, el seu pas per l’INCAVI ha començat molt contingut. “Prefereixo fer poc i fer-ho bé, que no estar a tot arreu”, ha dit.

Segons que es va desprendre de la trobada, Gené està molt interessat a aplegar dades i interpretar-les, per tenir una radiografia tan completa com sigui possible del sector. “Invertirem a analitzar les dades”, ha comentat. Per això l’INCAVI treballa amb empreses especialitzades, com ara Neilsen, que a partir d’enguany oferirà unes dades més completes de les que es donaven abans, amb dos lliuraments semestrals, i també recopila dades procedents d’unes altres entitats, com les de l’associació de botiguers, amb la qual l’INCAVI ha arribat a un acord. 

Una verema de transició

Quant a la verema d’enguany, tot i que encara no ha acabat en territoris com ara la Terra Alta i, sobretot, el Priorat, el director general de l’INCAVI l’ha descrita com una verema de transició. Ha parlat de recuperació de la producció, tot i que encara es troba per sota de la mitjana històrica (2013-2023). També ha destacat una sanitat impecable del raïm. Aquesta valoració ja era coneguda, com vam demostrar en aquesta secció fa unes quantes setmanes, amb el testimoni d’uns quants elaboradors de diferents zones vinícoles del país (“La verema 2025, un raïm molt sa que fa preveure uns vins de qualitat”).

Tanmateix, Gené ha aportat unes dades quantitatives més específiques, que reflecteixen com un mirall la diferència de pluviometria entre unes zones i unes altres. Al Penedès ha caigut més aigua que de mitjana en un bon any de pluges, i d’aquesta manera la DO Cava, concentrada sobretot en aquesta comarca, ha incrementat el volum de raïm entrant d’un 45% respecte del 2024 (198 milions de quilos de varietats blanques i 13,9 milions de negres). En canvi, al Priorat, tot i que han caigut 500 mil·límetres de pluja durant el primer semestre de l’any, els cops de calor i l’estrès hídric de l’estiu ha mantingut la disminució del raïm. 

Segons les dades facilitades per l’INCAVI, el conjunt de raïm entrat en celler a Catalunya ha augmentat d’un 38% en varietats blanques i d’un 19% en varietats negres respecte del 2024. Entre les blanques, destaca el xarel·lo (també dit pansa blanca i cartoixà), que ha incrementat d’un 60% respecte del 2024; el parellada, d’un 50%; i el chardonnay, d’un 36%. I quant a les varietats negres, no n’ha donat percentatges, però n’ha destacat el bon comportament del trepat, el merlot i el pinot noir.

Quan li preguntem sobre les polítiques que caldria posar en marxa per a fer front a l’emergència climàtica, Joan Gené ha recordat que el sector és molt amatent en la millora de la gestió de l’aigua i ha destacat els plans de gestió de l’aigua que es desenvolupen al Priorat, al Montsant, al Pla de Bages i a la Terra Alta. També ha destacat iniciatives al voltant del rec, impulsades per cellers, tot i que és conscient que trigaran a donar resultats i que encara cal molta recerca en aquest àmbit. A la pregunta de si estava preocupat per l’estrès hídric i el canvi climàtic ha assegurat: “El canvi climàtic és una incògnita, però a mi em fa patir.”

El preu del raïm

Joan Gené només s’ha referit al preu del raïm quan li hem requerit, tot i que al Penedès la pagesia s’ha tornat a queixar i manifestar pel baix preu del quilo de raïm pagat per algunes de les grans empreses, sobretot cavistes. 

El Departament d’Agricultura, abans de la verema, havia presentat l’estudi de cost de les varietats tradicionals del cava, que donava un cost mitjà per hectàrea de 3.669 € i situava el cost de producció estimat d’un quilo de raïm entre 0,49 € i 0,58 € (0,53 €/kg la varietat macabeu; 0,58 €/kg el xarel·lo; i 0,49 €/kg el parellada). Gené s’ha limitat a dir que no es pot intervenir en el preu del raïm que paguen els cellers, però que considera que totes les parts de l’ecosistema vinícola s’han de guanyar dignament la vida i que l’INCAVI procura que totes les parts s’entenguin.

Les sis oportunitats que mostra el Baròmetre del Consum 2025

A més de valorar la verema, Joan Gené també ha presentat un resum de la informació extreta del Baròmetre del Consum 2025 i ha exposat sis elements que es mostren com una oportunitat. El Baròmetre del Consum aporta dades qualitatives que s’extreuen d’una enquesta a mil persones sobre hàbits de consum de vi. El marge d’error és d’un 3,5%. 

D’entrada, ha explicat que tot i que en general el consum de vi continua a la baixa, el ritme de caiguda a Catalunya s’ha desaccelerat. I ha donat com a dada que el consum setmanal de vi ha passat del 21% (el 2023) al 19% (el 2025). El consum setmanal s’estima groso modo comptabilitzant els consumidors que, com a mínim un cop la setmana, beuen una copa de vi o més, sense tenir en compte que sigui vi català.

I entre les sis escletxes d’oportunitat que ha exposat el director general, en destaquen dues: la positiva gira entorn de potenciar l’enoturisme. La dada és impressionant: el 72% dels enquestats demostra interès per activitats d’enoturisme, i el 42% ja n’ha fet alguna. 

L’altra de les conclusions aportades, tot i no ser positiva, també s’entén com una oportunitat i té a veure amb els joves, la gran assignatura pendent en el món del vi. Segons el resultat del baròmetre: “Els joves continuen essent el segment més distant amb el vi. De fet, un de cada quatre beuria més vi si tingués menys graduació, i un 40% dels joves mostra interès clar per opcions com ara formats més petits, còctels amb vi o opcions amb menys graduació.” El baròmetre també detecta que a molts joves els resulta complicat de triar un vi, per això s’apunta cap a prescriptors digitals, apps i recomanacions visuals senzilles. 

I encara lligat als joves, el baròmetre considera que “el gran repte és connectar amb els canals on es troben les generacions noves. Instagram i TikTok emergeixen com a espais clau per a comunicar de manera més visual, propera i experiencial, allunyant-se del to solemne i tècnic”.

Més escletxes d’oportunitat que es destaquen són valors com ara la sostenibilitat i la proximitat, ja que “el 40% dels consumidors valora la producció sostenible i tres de cada quatre volen envasos reciclables o retornables”. També s’apunta a normalitzar el vi fora de les celebracions, perquè el vi encara s’associa a ocasions especials, però sis enquestats de cada deu consideren atractiu de prendre’n amb tapes o aperitius, una opció per a nous hàbits de consum quotidians. 

El baròmetre conclou que l’escletxa no és tan sols de consum, sinó també de percepció i narrativa.

Una mirada pròpia sobre el vi natural i sobre Corpinnat

Entre les declaracions que va deixar Joan Gené al voltant del món del vi, en destaquem dues. La primera, referida al vi natural, un àmbit vinícola sempre difícil per a l’INCAVI. Gené va explicar que hi havia dues línies de recerca obertes, perquè, a parer seu, falten estudis científics entorn del vi natural. I va parlar de la necessitat de dotar d’un relat científic, a més de poètic, aquests vins. També va comentar que la DO Penedès treballava en la incorporació de la categoria “Vins de baixa intervenció”. I el director general va reblar: “Hem de ser oberts de ment, però seriosos. No val tot.” Però tot i semblar més obert amb relació a alguns dels seus predecessors, no s’ha reunit encara amb el Gremi de Vinyataires lliures, tot i que diu que no està tancat a fer-ho. Cal recordar que l’INCAVI va exigir als Vinyataires lliures que es constituïssin com a entitat per a acceptar-los com a interlocutors.

L’altra qüestió difícil fins ara per a l’INCAVI, plena d’equilibris, havia estat l’escissió i creació de Corpinnat per part d’algunes de les marques cavistes més prestigioses del Penedès. La impressió que van fer les paraules de Joan Gené van ser que, tot i el prestigi d’aquests cellers, no faria cap excepció amb ells: “Nosaltres apliquem la normativa. Si no formen part de cap Denominació d’Origen, no poden tenir accés als ajuts. És la llei.” Però tot seguit, misteriós, va afegir: “Ara, tot està ple de sorpreses. Tot pot evolucionar.”