04.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2025 - 00:23
Es diuen Marc Crespo Torres i Marina Larregola i són la quarta i cinquena generacions de dues famílies de paradistes ben arrelades al mercat de Sant Antoni de Barcelona. La d’en Marc, despatxant olives d’ençà del 1933, a la parada 145, “Olives Torres”. La de la Marina, la 113, “Fruites i verdures Giró”, és oberta del 1886 ençà.
En Marc, darrere un taulell amb infinitat d’olives de tota mena, i la Marina, davant caixes i caixes d’una varietat enorme de fruita i verdura, fan cada dia un llarg jornal a la parada familiar, en aquest comerç de proximitat que atreu veïns pel producte de qualitat que venen i coneixen de tants anys de tractar-hi tan bé com saben. Però el caliu que es desprèn d’una manera d’atendre la clientela com havien fet totes les generacions anteriors és l’altre gran reclam en aquestes parades. Coneixen els clients habituals pel nom. Molts són fills i néts de gent que hi havia anat sempre a comprar.
“Quan els veus venir, a alguns clients ja els comences a preparar la comanda, perquè saps què et demanaran”, diu en Marc.
Ara, tant en Marc com la Marina, a més d’atendre els clients al mercat, pel seu compte han obert una parada particular a Instagram. Ell confessa que ni l’atreien ni l’atreuen les xarxes. “No m’agraden. A mi el públic que m’interessa és el del barri, però m’he vist obligat a entrar a Instagram.” I explica com hi va anar a parar: “Una coneguda em va dir que podria fer vídeos explicant tot allò que cada dia explico als clients que em pregunten coses sobre el producte que venem. Jo li vaig dir: mira, si te n’ocupes tu, de gravar-ho i penjar-ho, endavant.” I fa un any que enregistren a la parada, un dia en concret, uns quants vídeos per anar penjant a les xarxes. “Ahir en vam gravar vuit i ja en tenim per als dos mesos vinents”, diu.
Com preparar els seitons amb vinagre, com pelar les anxoves, i tot això explicant que ambdues coses venen del mateix peix, és, per exemple, un dels continguts que en Marc ha compartit al seu Instagram. La parada d’Olives Torres dóna molt de joc per a conèixer tipus d’olives, moltes de les quals –diu– procedeixen de la Franja de Ponent i del sud del País Valencià, perquè a Catalunya hi ha més tradició d’oli que d’oliva de taula… Tot el saber que ha anat recollint de l’expertesa familiar en el món de l’oliva li serveix per a fer tants vídeos com vulgui.
View this post on Instagram
La Marina és un cas diferent. Ho viu a plaer i convençuda del benefici d’haver entrat a les xarxes. Això sí, explica encuriosida en el fenomen que ja ha experimentat “d’haver penjat un vídeo que ha arribat a 40.000 visualitzacions i, en canvi, el producte de què parlava, aquella setmana potser es va vendre poquíssim. En canvi, potser el vídeo d’una altra fruita o verdura que només ha tingut 2.000 visualitzacions ha disparat molt la venda del producte. Això va com va”.
A ella li agrada molt fer-ho. Va començar la seva mare, que posava fotos molt bàsiques a Instagram. Però ella, d’ençà del febrer passat, hi posa vídeos amb receptes sobre com preparar verdures tan estranyes com les fulles del cactus de les figues de moro. “De petita ja editava vídeos com a youtuber, i ara m’agrada fer això, també perquè se’m fa fàcil.” Ella sí que explica que els vídeos –a Girofruiteria– han tingut molt bona rebuda. “Ha vingut gent de tot el país. Bé, quan vénen a Barcelona, dins el recorregut, passen per la parada i ens diuen que ens han descobert per Instagram. Però també molta gent del barri ens diu que ens segueix.”
View this post on Instagram
Dos ferms venedors
En Marc és enginyer. Va fer la carrera i el màster. Amb tot d’oportunitats al davant per treballar en grans empreses, “preferia una economia més petita, i vaig decidir continuar el negoci de casa”. A vuit anys o nou, “ja despatxava olives una mica decentment”, diu. Abans –afegeix–, a quatre o cinc anys, ja donava un petit cop de mà. “Hi va haver un temps que tenia clar que no em quedaria despatxant olives, però a poc a poc hi vaig anar agafant el gust, a venir a mercat.” És un gran defensor de la compra a les botigues i als mercats de prop. “Jo defenso molt que la gent pugui consumir d’una manera tan responsable com pugui. Per a mi és important que vagin a les botigues.” D’aquí ve que la seva irrupció a les xarxes no la visqui amb gaire efusió. “Tampoc no he vist que gràcies als vídeos hagi vingut gaire més gent a la parada”, diu. Però sí que, tal com explica, ha trobat gent fora de Barcelona que l’ha reconegut dels vídeos. “L’altre dia, fent de voluntari a la cursa Matagalls-Montserrat, va venir un noi a saludar-me i li vaig dir que no el coneixia, i és perquè no ha vingut mai a la parada. En canvi, clients que sí que vénen, jo els vaig reconèixer en aquella mateixa trobada.” La seva dèria és més fora de les xarxes: “Jo, en realitat, vull que els veïns de Gràcia comprin als mercats de Gràcia, i igualment els de Sants. És important que funcionin tots els mercats, i no atreure tothom a un de concret, perquè després és més un espectacle.”
La Marina ja a tres anys passava les tardes fent deures al costat de la seva mare a la parada, i jugant pel mercat, que antigament, més fosc, reservava alguns racons fins i tot per al joc de la pilota. De ben petita, ajudava la mare pelant coses. I quan estudiava ESO, el divendres i el dissabte ja hi anava a despatxar. A divuit anys hi va començar a anar més dies perquè amb el sou que la seva mare li donava es pagava el pis on es va independitzar. Després de passar un any sabàtic a les Canàries, va fer aquesta reflexió: per què treballar per a altri si podia treballar al seu negoci? “Hi haurà dies que faré dotze hores, perquè la parada requereix molta dedicació, però la botiga és nostra i els beneficis també, de la meva mare i meus.” En saber que s’havia de construir un mercat al barri, la rebesàvia de la Marina va comprar “un número”, que equivalia a la parada que va ser seva un cop aixecat el mercat. “Tenien diners i ella va pensar que si comprava aquella parcel·la, amb el negoci que hi posaria, la família no passaria mai gana.” Una foto enorme en blanc i negre en una parada al costat de la fruiteria mostra com era aquell primer mercat de Sant Antoni. “Al principi, en temps de la besàvia, eren parades de drapaires i intercanviaven andròmines. L’àvia ja hi va posar fruita i verdura, tot i que al principi només venia cebes i patates i fruita de temporada”, explica. La mare de la Marina, la Carme, hi va introduir la fruita tropical. “Ens diferencia que venem producte ecològic, de proximitat i exòtic”, puntualitza la Marina, que també penja els vídeos a TikTok (@girofruiteria).
En Marc i la Marina aprofiten les eines modernes per fer bandera de la tradició de comprar al mercat, i ho fan tots dos amb una naturalitat increïble. “Jo faig exactament igual als vídeos que quan atenc una clienta, com una compra normal”, precisa en Marc, que en un dels seus vídeos explica com preparar un bon vermut gastant menys de deu euros. La Marina ha dissenyat una samarreta on es llegeix “La més fresca del mercat, amb unes cireres”, que es pot comprar a la parada.
