Un informe destapa l’acarnissament de l’espionatge a Artur Mas: cinc anys d’intromissions i 32 infeccions

El laboratori Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto, ha publicat un informe que documenta l’espionatge sistemàtic contra el president Artur Mas amb el programari Pegasus. Segons aquest informe, avançat per RAC 1, Mas en fou la primera víctima a l’estat espanyol i la segona a tot el món, després de la periodista mexicana Carmen Aristegui.

L’anàlisi forense mostra que Mas va rebre trenta-dues infeccions diferents entre el juliol del 2015 i el maig del 2020, un període de cinc anys que inclou la seva etapa com a president i també anys posteriors, durant els quals va mantenir un paper destacat en el procés independentista. Segons aquest informe, el president és la víctima amb més atacs registrats entre tots els afectats per Pegasus.

El primer atac és del 14 de juliol de 2015, bo i coincidint amb l’acord entre Convergència i Esquerra per a configurar la candidatura de Junts pel Sí. El següent va ser el 3 d’agost, el mateix dia que es va anunciar oficialment la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. El mòbil de Mas fou novament infectat el dia de les eleccions.

Segons que explica Citizen Lab, totes les infeccions van tenir una motivació política i no pas de “seguretat nacional”, argument que fan servir els serveis d’intel·ligència per justificar aquesta mena d’intromissions. Així doncs, les infeccions a Mas sempre es feien quan tenia reunions o actes importants per al futur del procés d’independència.

L’informe també destaca atacs posteriors especialment significatius. El 4 de juliol de 2016, el mòbil fou infectat arran d’una reunió privada entre Mas i Carles Puigdemont, que ja l’havia substituït al capdavant del govern. En aquesta línia, el febrer del 2020, hi va haver una altra infecció relacionada amb una reunió amb Puigdemont a Waterloo.

L’informe confirma que el grau d’intrusió del programari Pegasus permetia de tenir accés absolut al dispositiu: de fotografies, missatges i historial de navegació fins a la possibilitat d’activar-ne el micròfon i la càmera en qualsevol moment.

Segons fonts citades per RAC 1, l’estat espanyol va adquirir Pegasus l’any 2015 i sembla que el va posar a disposició del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI), la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Tanmateix, aquestes fonts diuen que l’únic organisme amb capacitat tècnica i financera per a sostenir una operació tan perllongada hauria estat el CNI.

El 2022, arran del cas conegut com a Catalangate, el CNI va reconèixer haver espiat una vintena de dirigents independentistes amb Pegasus, però al·legava que ho havia fet amb autorització judicial del Tribunal Suprem espanyol. Entre els espiats hi havia els presidents Pere Aragonès i Quim Torra, però no pas Mas. L’espionatge en contra seu, doncs, sembla que es va fer sense autorització judicial i, per tant, de manera il·legal.

Aquestes revelacions s’han publicat el mateix dia que Soraya Sáenz de Santamaría, ex-vice-presidenta espanyola i màxima responsable del CNI, compareix a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya.