“És la gota que fa vessar el got”: indignació pel tractament de l’aranès en la nova llei del català

Experts i personalitats del món educatiu, polític i de defensa de la llengua a la Vall d'Aran critiquen el fet que l'aranès no aparegui com a vehicular en la nova llei del català a l'escola

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
16.07.2022 - 21:30
Actualització: 17.07.2022 - 11:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Preocupació i indignació a la Vall d’Aran pel fet que l’aranès no aparegui com a llengua vehicular en la nova llei del català. Diversos experts i personalitats del món educatiu, polític i de defensa de la llengua ho lamenten i es mostren preocupats per les conseqüències que això pugui tenir a les aules. El govern ha assegurat que l’aprovació d’aquesta llei no modifica l’estatus de l’aranès en l’educació perquè queda protegit per unes altres normatives, però això no ha esvaït la preocupació de la comunitat educativa ni del Consell General, que presentarà una iniciativa legislativa al parlament per a exigir la modificació del text.

Indignació per l’oblit de l’aranès

Marçal Girbau, filòleg i occitanista, va avisar, quan la llei encara no era aprovada, del fet que l’aranès no hi aparegués com a vehicular a la Vall d’Aran. “Vaig alertar dirigents d’ERC que eren a punt de cometre un error i no em van fer cas”, assegura. Assenyala també que s’ha perdut una oportunitat: “La gràcia de fer oficial l’occità era tractar la llengua d’una minoria lingüística del nostre territori amb el respecte que hauríem volgut que Espanya tractés la nostra, elevant-la a la màxima categoria, a llengua d’estat. Amb una oficialitat com cal de l’occità, eliminem la concepció de país bilingüe que ens ha portat a un carreró sense sortida quant a la protecció del català.”

Mireia Boya, ex-diputada de la CUP, coincideix en aquesta mirada crítica: “Això és un oblit –no sé si intencionat o no– imperdonable per part d’aquests quatre grups parlamentaris que van consensuar la llei. Hi ha una oficina de relacions institucionals amb la Vall d’Aran, tant a vice-presidència com al parlament, que no ha fet la feina. El govern i el parlament perden legitimitat a l’hora de reclamar a Espanya allò que són incapaços de fer amb una llengua pròpia. Com has de reclamar res si tu menystens i oblides una llengua oficial a tot Catalunya?”

Anna Geli, ex-diputada de JxCat al parlament, també assenyala el fet que ningú del territori i amb sensibilitat envers l’occità hagi estat a sobre de la redacció de la llei. “L’Aran, des de Catalunya, es veu com una cosa molt minoritària. Ara mateix no hi ha cap diputat aranès. Hi ha un delegat del govern de l’Alt Pirineu i Aran que hauria pogut estar-hi a sobre i no hi ha estat.”

El malestar és especialment fort entre la comunitat educativa. Maite Bayo, directora de l’Escola Garona de Vielha, explica que no és la primera vegada que es publica un document relacionat amb l’ensenyament que no té en compte l’aranès. “En els currículums tampoc no va sortir i vam haver de reclamar. Al decret dels projectes lingüístics, tampoc; als diferents aplicatius, tampoc… Això és la gota que fa vessar el got.”

La vehicularitat, en perill?

En una carta enviada a la síndica Maria Vergés, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, assegurava que l’aranès manté el caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament, tal com preveuen expressament la llei d’educació de Catalunya, la llei de l’occità, aranès a l’Aran, i el decret llei 6/2022, de 30 de maig. És a dir, que la nova llei del català no en pot modificar l’estatus. És una resposta que no ha satisfet el Consell General de l’Aran, perquè considera que la qüestió queda en mans de les interpretacions jurídiques que en un moment o un altre es puguin fer.

“Qualsevol cosa que no estigui escrita en un text legal, que és en el que es basarà un tribunal per a decidir sobre qüestions de llengua, posa en perill l’aranès”, defensa Boya. “El tribunal es fixa ara en aquesta llei, si no hi és explícit, hi ha el risc que no ho tingui en compte.” Rosa Salgueiro, regidora de Convergència Aranesa i presidenta de la Fondacion Musèu Etnologic –que té la secció Lengua Viua– comparteix aquest neguit. “Una cosa que no està escrita, no sabem on ens pot portar més endavant, si pot sortir algun moviment que reclami, com ha passat amb el català.”

Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesos, manifesta també preocupació, però l’entitat vol dipositar confiança en l’entesa entre governs. “Estem segurs que això s’arreglarà ràpidament i, si cal matisar alguna cosa dins la mateixa llei, ho faran.”

Bayo explica que la comunitat educativa té claríssim que continuarà treballant com fins ara. “Fa trenta-vuit anys que lluitem perquè l’aranès sigui oficial i vehicular a les escoles. I també tenim el suport de la LEC i de la llei d’Aran.” Tanmateix, reconeix que a més de la indignació hi ha cert neguit per què pugui passar.

També sobre l’ensenyament, el Centre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) alerta que els efectes ja han començat a notar-se, atès que en les darreres instruccions trameses pel Departament d’Educació no s’esmenta l’occità per a l’Aran, com si hagués perdut la condició de llengua vehicular.

Neus Canals, regidora d’Aran Amassa, creu que les institucions han de treballar perquè la responsabilitat no arribi mai als centres educatius. “Com a llengua oficial que és, creiem que s’hauria d’haver fet constar explícitament com a llengua vehicular.”

Girbau considera que la discussió important no és si la vehicularitat queda jurídicament coberta, sinó el pes polític, social i simbòlic que implica aquest redactat. “Vilagrà reconeix que la llei conté silencis envers l’occità. A què es deuen, aquests silencis? Per què han fet una llei que no equipara l’occità i el català als seus territoris?”

Crítiques també a la síndica

Ara bé, les crítiques no s’han centrat tan sols en el govern català. El Consell General d’Aran és governat actualment per Unitat d’Aran, que és la formació filial del PSC a la Vall d’Aran. Això ha generat també crítiques cap a la síndica, Maria Vergés, d’Unitat d’Aran. El PSC és un dels quatre partits que han elaborat la nova llei del català i, segons que van explicar a l’ACN fonts coneixedores de la negociació, va ser aquest partit qui va considerar que no s’havia d’incloure l’aranès com a llengua vehicular.

“Els partits catalans han comès un error colossal amb aquesta llei, però Unitat d’Aran i Maria Vergés fan un ús del tot manipulador, cínic i partidista d’aquesta polèmica. Unitat d’Aran, al Consell General i als municipis que governen, sovint obliden l’occità a les comunicacions. Però una cosa és el seu cinisme, una altra que com a país ens fotem un tret al peu”, comenta Girbau.

Boya també parla de “l’anticatalanisme d’Unitat d’Aran” i com la seva política envers la llengua “ha estat blaverista”. “Fan servir la llengua per guanyar les eleccions de l’any vinent.”

“Quan els convé es posen el barret d’aranesos, quan els convé d’espanyols, mai de catalans”, critica Geli. Li sembla “molt estrany” que el Consell General d’Aran no estigués assabentat sobre què deia la llei, per les vinculacions amb el PSC. La síndica va explicar, en una entrevista a VilaWeb, que va estar informada per part del govern català fins a la publicació del decret del 30 de maig que regulava els criteris dels projectes lingüístics, que sí que tenia en compte l’aranès com a vehicular. Tanmateix, diu que després no la van informar del contingut de la llei en referència a l’aranès. De la interacció entre els partits no en parla, com a síndica, però defensa que era el govern qui tenia l’obligació d’informar el Consell, i no pas els partits.

Bayo, en canvi, valora molt positivament el paper de la síndica quant a la relació amb la comunitat educativa. “Tant la síndica com la consellera d’Educació són sempre al damunt. Inspecció de Lleida també ens ha donat suport en totes les actuacions i han col·laborat amb nosaltres amb unes quantes reclamacions.”

Un menysteniment que ve de lluny

La sensació de ser menystinguts i oblidats quant a la llengua no és nova a la Vall d’Aran. Segons Girbau, la causa és una concepció equivocada per part de molts dirigents polítics. “La majoria no tenen un coneixement mínim de la realitat nacional occitana. No hi ha la concepció que Catalunya és un país binacional. La Vall d’Aran forma part d’un conjunt cultural i lingüístic molt gran, Occitània, per més petita que sigui”, afegeix.

Boya considera que no es destinen prou esforços a salvar la llengua. “Essent oficial a tot Catalunya, és responsabilitat del govern i del parlament fer-hi alguna cosa”. Bayo també ho recalca: “Volem que, d’una vegada per totes, sempre consti l’aranès i no calgui anar darrere demanant si us plau que se’n recordin que és llengua oficial.”

Jèp de Montoya considera que cal ser vindicatius i que sempre s’hi pot fer més, perquè “l’aranès és el petit en la història”, però valora també el paper que hi ha tingut el govern català. “El miracle que es produeix –sobretot en l’estatut del 2006–, que la llengua occitana, amb 10.000 persones que vivim a la Vall d’Aran, hagi transcendit a ser una llengua pròpia de Catalunya, això difícilment s’hauria donat en un altre lloc de l’estat espanyol, d’Europa i potser del món.”

Com es pot protegir la llengua?

Per a protegir l’aranès, Salgueiro demana, per exemple, que moltes de les coses que es fan en català es puguin fer també en occità. “El programa de deu minuts del divendres a TV3 a l’estiu ja no el tenim, i ens agradaria que es mantingués. O que hi hagués algun programa per als nens.”

Entitats com ara la CAOC lamenten que han patit una continuada reducció de la subvenció destinada a la promoció de l’occità, arribant a una reducció de més d’un 20% en la darrera convocatòria. “Des de Política Lingüística ens han insinuat que probablement en les properes convocatòries la reducció seria encara més important, per una raó política, que és el que més ens amoïna: la consigna que es prioritzaran els projectes en clau aranesa, en lloc dels projectes en clau panoccitana”, han denunciat en un comunicat. Diuen que hi ha “una clara tendència” a atorgar els diners a aquells projectes relacionats estrictament amb l’Aran, mentre que els que inclouen una òptica que té en compte tots els territoris de llengua occitana veuen retallada o desapareguda la presència en la distribució.

Girbau considera que el govern no hauria de fer passes enrere en les polítiques panoccitanistes: “El Consell pressiona el govern català perquè faci servir només el terme ‘aranès’ i no ‘occità’. No m’amoïna el terme ‘aranès’, sinó la negació de la unitat de la llengua. El Consell General, a canvi de no fer renou, ha demanat al govern d’abandonar les polítiques panoccitanistes, però la varietat aranesa de l’occità només sobreviurà en el context global de la llengua i, per tant, com diu la llei, s’han de promoure iniciatives amb la resta de territoris occitans. El Consell General ha demanat que aturi això, però la unitat de la llengua no pot ser moneda de canvi per a tenir la pau institucional amb el Consell General.”

Geli també critica el paper del Consell aquests anys. “El 2010 el TC va declarar inconstitucional la preferència de l’aranès. Aquesta llei va ser recorreguda pel govern socialista de Zapatero. Llavors no hi va haver cap revolta, es va dir que no hi havia cap conflicte lingüístic.”

Avui dia s’ha arribat a una situació en què cal prendre mesures urgents. “Com a llengua d’ús habitual només té vora 1.200 parlants. Experimenta un procés de minorització no tan sols pel castellà, també pel català”, recorda Boya, i afegeix: “Als aranesos els diria que l’única manera que una llengua no mori és parlant-la.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes