03.09.2025 - 21:40
El nou curs escolar és a tocar i la comunitat educativa del País Valencià està enfadada, crispada i indignada. Tot i que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va assegurar que el 99,67% dels alumnes d’infantil i primària estudiaria aquest curs en la llengua base que havien triat les famílies en la polèmica consulta, aquest percentatge no s’ajusta a la realitat de les aules. A moltes famílies no els han respectat l’elecció sobre la llengua base i han hagut de matricular els fills en castellà. O, fins i tot, han hagut de canviar de centre.
El fill de Javier Milara enguany comença el curs de quart de primària al CEIP Mestalla de València, i ha acabat fora de la línia en català. La ràtio que estableix la conselleria és de vint-i-cinc alumnes per aula, i com que van fer l’elecció per la lletra del cognom, va ser el vint-i-sisè i haurà d’anar a l’aula de castellà. “No hi ha cap alternativa. Vam posar un recurs d’alçada que va ser desestimat. Vam al·legar que no era la nostra elecció i que el fet que ens oferiren un altre col·legi no era una opció per a nosaltres perquè el xiquet ja està integrat i hi té els amics. La Generalitat va considerar que no procedia. Ja està”, lamenta.
Ell i la seua dona són castellanoparlants, però saben de la importància de la llengua pròpia del País Valencià. “Es té molt de recorregut fet si es té un bon nivell de valencià per a qualsevol cosa que tinga a veure amb l’administració pública”, diu. L’altra filla, que comença l’escolarització a primer d’infantil, han optat per portar-la directament a un altre centre perquè no tenien cap garantia en el del germà. Milara argumenta que, amb aquesta normativa, els alumnes no podran canviar mai de classe. La llei no permet de reorganitzar les aules segons criteris pedagògics, sinó que tot es regeix per l’elecció de la llengua. Ara, amb un xiquet a cada escola, han de dividir-s’ho tot i han hagut de contractar una persona que els ajude.
Les famílies, decidides a lluitar
A Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), fa mesos que un grup d’onze famílies lluita per aconseguir que s’òbriga una línia en català en el curs de tercer d’infantil del CEIP l’Almàssera. Tot i haver tret un 25% dels vots –que és el percentatge mínim que marca la llei per a obrir una línia–, la conselleria ha decidit que no els la hi posarà. De fet, és l’únic curs en tot el col·legi que no tindrà cap línia en català. Van posar un recurs d’alçada, però també els el van desestimar.
Mara Guirado, que té el fill en aquest curs –i una altra filla a segon de primària, que sí que tindrà línia en català–, explica que van enviar un correu electrònic a la inspectora per demanar-li de reunir-se, i els va denegar la petició. “Diu que ja hem estat contestats pel recurs d’alçada i que no es reuneix amb nosaltres perquè ja ens han sentit pels altres canals. I que si volem una altra cosa, que ens n’anem a un altre col·legi, que tenen places lliures de valencià. Ens conviden a anar-nos-en del col·legi”, lamenta. Se senten molt enfadats i diuen que anar-se’n de l’escola no és una opció per a cap de les famílies, car també tenen germans escolaritzats en aquest centre.
Amb tot, han decidit continuar lluitant per la via judicial amb Escola Valenciana. Posaran un recurs administratiu a la resposta de la Generalitat, però el procés pot ser llarg. “Seran dos anys, com a mínim. Però ja no podem fer més. Començarem el curs sense línia i res a fer. Fins a la secundària, que es tornarà a votar. Però no sé què arribarà abans, si la via judicial o votar a la secundària”, lamenta. També destaca que a la classe de la filla, en català, són al màxim de ràtio, amb vint-i-cinc alumnes, mentre que les altres dues aules en castellà en tenen quinze. “Hi ha deu nens de diferència per a aprendre. És molt. No tenen sentit aquestes ràtios diferents, que no hi haja aules, un fill a cada idioma, que me’n vaja amb el fill a un altre col·legi… Estem molt emprenyats”, insisteix.
En aquesta guerra del Consell contra la llengua, moltes famílies s’han plantat i han engegat tots els mecanismes possibles per a revertir la situació. La major part no han estat escoltades per l’administració, però també hi ha alguna victòria. És el cas de la filla de Sílvia Peset, que ara comença tercer d’infantil en un col·legi concertat de Vila-real (Plana Baixa). Hi havia tres xiquets que havien acabat fora de la línia en català i, per sorteig, li va tocar a ella.
El centre li va dir que no podien fer res. “Els vaig dir que reclamaria, que no sabia de quina manera, però que m’ho faria. I em van dir que ho entenien, que férem el que haguérem de fer”, diu. Llavors, va posar una reclamació formal a Educació, i també la va enviar al centre escolar, a l’ajuntament i a Inspecció Educativa. Va cercar informació i va trobar una escletxa. Com que a Vila-real tenen una ràtio reduïda de vint-i-tres alumnes per aula i la conselleria, legalment, l’establia en vint-i-cinc, va estirar el fil per ací. Així, va demanar que s’ampliàs la ràtio per poder mantenir la seua voluntat d’elecció. El centre mateix es va posar en contacte amb Inspecció, que hi va donar el vist-i-plau, i la seua filla podrà estudiar en la línia en català.
