18.10.2023 - 21:40
El juny de l’any passat, quan encara era primer ministra escocesa, Nicola Sturgeon va fer un anunci que havia de ser un abans i un després en la política escocesa. Hi hauria un nou referèndum d’independència, encara que no tingués l’aval del govern britànic, i es faria el 19 d’octubre de 2023.
El primer pas va ser portar la qüestió a la justícia. Però la Cort Suprema britànica va dictaminar que el parlament escocès no tenia capacitat de convocar un referèndum sobre la independència sense el consentiment del govern britànic, encara que fos consultiu. De manera que Sturgeon va obrir el pla B, és a dir, convertir les eleccions britàniques a Escòcia en un referèndum de facto, en un moment en el qual el suport a l’estat independent era clarament majoritari en els sondatges.
En aquesta línia, es va convocar una conferència sobre la independència per a deliberar sobre els detalls de l’estratègia. Però la dimissió de la primera ministra el mes de febrer va aturar el torcebraç amb les autoritats britàniques.
El nou primer ministre escocès i cap de l’SNP, Humza Yousaf, elegit en primàries el mes de març, va fer un viratge en l’estratègia. Va anul·lar la conferència sobre com preparar el referèndum de facto i no va posar terminis ni noves fites. Tot i això, aquest cap de setmana s’ha fet la primera conferència anual de l’SNP d’ençà de la dimissió de Sturgeon, en la qual s’ha establert el nou full de ruta per a la independència.
Un mandat per a la independència
En la campanya de les primàries, Humza Yousaf ja va comunicar que volia transitar per una via legalment segura i que calia tornar als principis bàsics i recordar a la gent per què era necessària la independència. Això hauria de portar a una majoria que fes indiscutible quina és la voluntat del poble escocès: “Com a dirigent de l’SNP i primer ministre, portaré el suport a la independència a nous nivells, on la voluntat del poble escocès ja no es pugui negar”, declarava. I va admetre que aquest procés podia durar anys.
En aquesta línia, Yousaf va crear un ministeri per la independència i, ara, en la conferència del partit feta a Aberdeen, s’han posat les bases d’una nova estratègia, en un moment en el qual les bases demanaven d’avançar cap a un estat independent. De fet, aquest mateix cap de setmana es va fer una cadena humana per la independència, que va comptar amb la participació de cinquanta mil persones, amb l’objectiu de reactivar el procés.
El primer pas per a reactivar la qüestió és començar a final d’any una nova campanya sobre la independència. Volen comptar amb la col·laboració de grups com l’organització transversal Yes i promoure veus independentistes de tots els sectors de la societat escocesa.
El següent pas arribaria amb les eleccions britàniques, que s’han de fer abans no acabi el gener del 2025. La conferència de l’SNP ha aprovat que si l’independentisme obté una majoria absoluta dels escons que hi ha en joc a Escòcia, ho consideraran com un mandat per a començar immediatament les negociacions amb les autoritats britàniques. És a dir, provaran de redoblar la pressió per a aconseguir una consulta. Això significa que les eleccions en si no esdevindran un referèndum de facto, com havia proposat fa menys d’un any Nicola Sturgeon.
L’obertura d’una negociació sembla complicada, ja que tres primers ministres conservadors (Theresa May, Boris Johnson i Rishi Sunak) s’han negat a concedir al parlament escocès la competència per a fer un altre referèndum d’independència, i el candidat laborista, Keir Starmer, ha deixat clar que ell també s’hi oposa.
Tot i això, sempre pot passar que canviïn les circumstàncies i hi hagi un parlament britànic dividit, en el qual l’SNP tingui la clau de la governabilitat i, per tant, més capacitat de fer que les seves demandes siguin escoltades. Les possibilitats d’obtenir una majoria d’escons a Escòcia són molt altes i, de fet, no aconseguir-ho seria una forta patacada electoral. En les darreres eleccions, de l’any 2019, el partit independentista va guanyar 48 diputats de 59 i, ara, per aconseguir aquest objectiu, en tindria prou amb 29 escons.
I si el govern britànic no vol negociar?
En aquesta estratègia, la previsió és que el govern britànic, d’entrada, s’oposi a negociar un nou referèndum d’autodeterminació. De manera que el pas següent seria fer una convenció constitucional constituïda per diputats escocesos elegits a Westminster, diputats del parlament escocès i representants de la societat civil.
Els objectius serien avançar cap a la independència, amb uns quants preparatius. Concretament, establirien els termes detallats que se cercarien en les converses amb el govern britànic, que inclouria una proposta de projecte legislatiu sobre la transferència de poders de Westminster al parlament escocès; també es faria un procés participatiu sobre un projecte de constitució provisional, que seria el document fundacional d’una Escòcia independent, i que hauria de servir per a ampliar la base i vincular l’independentisme a millores socials. Finalment, s’establiria una xarxa de representants en fòrums supranacionals per a preparar el terreny perquè Escòcia s’integrés a la comunitat internacional i esdevingués un estat membre de la Unió Europea.
La conferència d’Aberdeen d’aquest cap de setmana també ha acordat que en el programa del partit s’exigeixi la transferència permanent del poder legal per a convocar referèndums, a més d’altres poders per a abordar la crisi del cost de vida i del canvi climàtic. Entre aquests poders, hi hauria el d’establir un salari mínim i imposts extraordinaris a empreses, regular les fonts d’energia o decidir sobre els visats de treball per a estrangers.
Si el procés no avança, i Westminster continua negant-se a acceptar les demandes de convocar un referèndum o transferir poders a Holyrood per a organitzar-ne un, el partit hauria de considerar d’utilitzar les eleccions al parlament escocès del 2026 com un referèndum de facto, segons una esmena que es va aprovar en la conferència.
D’aquesta manera, obtenir una majoria es consideraria un mandat per a la independència. No obstant això, el document no detalla com s’hauria de procedir ni si això legitimaria una declaració d’independència o què es faria diferent respecte del que s’hagués fet fins llavors. Per tant, aquest recorregut arribaria al mateix carreró que la proposta de Sturgeon, la qual, tot i proposar el referèndum de facto, no va revelar com aplicarien el resultat si hi hagués una majoria de vots a formacions independentistes ni com cercarien el reconeixement de les autoritats britàniques i de la comunitat internacional.
