La incomoditat de qui va acollir els reis espanyols a Montserrat quan rep el premi Canigó

Universitat Catalana d’Estiu, Prada. La rebuda amb tots els honors dels reis espanyols a l’Abadia de Montserrat ara fa tot just dos mesos no ha estat de franc per a l’abat Manel Gasch. Coincidint amb el mil·lenari, el monestir ha estat guardonat amb el premi Canigó, el reconeixement que la Universitat Catalana d’Estiu lliura cada any a una persona o entitat distingida. La ferida encara és oberta i el greuge planava sobre tot l’acte. Incòmode, Gasch ha fet un discurs d’agraïment breu, molt més centrat a parlar de la importància de la Universitat Catalana d’Estiu per a la nació, del pes històric de Prada, i del Canigó, que no pas de Montserrat mateix. Abans, tan bon punt ha pres la paraula, ha hagut de veure com uns pocs assistents se n’anaven de l’auditori i com al públic s’alçaven cartells amb el lema “Catalunya no té rei”.

“La identificació de Montserrat amb el nostre país es produí de manera més intensa durant la Renaixença, però la devoció al santuari i la Moreneta venia de molt abans”, ha dit Gasch, que s’ha limitat a relacionar el temple amb el catalanisme amb una mirada més cultural que política. “Montserrat ha estat sempre compromesa amb la llengua catalana”, ha dit, i l’ha definida com “una casa segura del català” que ha promogut la cultura a partir de la llengua emprada en les seves publicacions i la litúrgia, com en la música i les obres d’art que atresoren al seu museu. Ha parlat de la història com a “compromís i font de reflexió” i, potser recordant les crítiques rebudes, potser com una reflexió genèrica, ha reivindicat la necessitat de fer “allò que feu a la Universitat Catalana d’Estiu”: discutir, debatre i confrontar idees. “Rebre el premi Canigó ens associa a aquesta dinàmica de la universitat i ens en sentim orgullosos”, ha dit.

Les paraules de l’abat Gasch han anat precedides per la glossa civil del president del parlament, Josep Rull, i la litúrgica de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que sí que han reivindicat una vegada i una altra la catalanitat històrica de Montserrat i les obligacions perennes que això representa. “El monestir i santuari ha estat un refugi espiritual i un centre de resistència cultural, defensant la llengua, la cultura i els valors cristians que ens defineixen com a poble. Demanem que Montserrat continuï fent aquest paper”, ha esperonat Planellas. Un encàrrec, el de “mantenir aquesta flama encesa”, que ha fet extensiu a tots els bisbes de Catalunya.

L’arquebisbe ha parlat de Montserrat com “un símbol col·lectiu” que desborda el marc religiós “per entrar en la vida profunda del poble català”, i ha rememorat la història cristiana del país i la reconquesta contra els musulmans. “Permeteu-me la gosadia de dir que Europa ha estat cristiana, però Catalunya més, atès que aquesta terra ha estat cristiana abans –fins i tot– que catalana”, ha dit. I després d’haver lloat els pelegrinatges a Montserrat i l’espiritualitat montserratina –una “espiritualitat inculturada, fidel a la tradició benedictina i, alhora, profundament inserida en la vida del país”– ha lloat un reguitzell d’homes cabdals en la història del monestir: Sant Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Bernat Oliver, Sant Ignasi de Loiola, mossèn Cinto Verdaguer, Josep Torras i Bages, Ricard Permanyer, Sant Enric d’Ossó i Cervelló, Sant Antoni Maria Claret, Sant Joan Pau II i Aureli M. Escarré, l’abat de Montserrat en època franquista que podria fer enrogir Gasch per la diferència de tarannà a l’hora de solidificar Montserrat en la catalanitat.

“Montserrat és una munió de noms propis”, ha continuat l’arquebisbe Planellas, “però també és escola d’identitat col·lectiva perquè no ha viscut mai aïllada de la realitat nacional”. I ho ha explicat: “Ben a l’inrevés, a Montserrat s’ha ajudat a construir una identitat col·lectiva de marcat caràcter espiritual, comunitari, creient que integra la llengua, el compromís social i nacional que neix del compromís evangèlic. Montserrat parla i prega en català, escolta el món i s’enriqueix de la seva mateixa vida.” Per això, i amb la perspectiva de deixar enrere mil anys d’història per a mirar l’avenir, ha dit que Montserrat havia de continuar essent una casa comuna per als Països Catalans.

Rull: “Montserrat transcendeix la religiositat”

El president del parlament ha fet un discurs entusiasta que també ha lligat repetidament el sentit de Montserrat a la catalanitat. “Qualsevol nació del món necessita referents que inspirin confiança i admiració, capaços de reafirmar el ‘nosaltres’ que ens defineix i distingeix, sempre des del respecte i consideració cap als altres”, ha defensat, i ha remarcat que si Montserrat era “part indestriable de la nació catalana” era perquè així ho havia volgut el poble català. “Ja no pertany a la comunitat benedictina de Montserrat, sinó al conjunt de la nació. Aquesta és la força.”

Abans de l’acte, Rull ha dit obertament a la premsa que la rebuda als reis espanyols no li havia agradat i que així ho havia fet saber a l’abat Gasch, i ja en la glossa n’ha fet referència quan ha enumerat les “dificultats i contradiccions” durant els mil anys de Montserrat. Com ara les “contradiccions que hi pot haver en les relacions amb les institucions de l’estat [espanyol]”. Tot i això, ha remarcat l’esforç de Montserrat per obrir-se a la societat i el món sencer, i ha dit que transcendia la dimensió religiosa per a representar també el sentit de catalanitat. Com a mostra, ha recordat la visita de l’ex-president dels EUA Barack Obama al temple l’any 2023.

Tot plegat, ha dit Rull, ho devem “a la figura magna d’abat Oliba”, que no solament fou el fundador del monestir de Montserrat, sinó també de les assemblees de Pau i Treva de Déu, el 1027 a Toluges (Rosselló), el precedent més antic del parlamentarisme català. Una paternitat compartida amb Montserrat que l’abat Gasch ha reconegut que desconeixia. “Aquella trobada, amb l’autoritat moral de l’abat Oliba, és capaç de donar uns fruits extraordinaris i que la major part del país respecti allò que el mateix país, a través dels seus estaments, acorda”, ha destacat Rull. Arran d’això, ha anunciat que el 2027 el Parlament de Catalunya celebraria el mil·lenari de la seva gènesi, la més antiga d’Europa i solament superada pel parlament islandès. “Tenim una nació mil·lenària. Quantes poden reivindicar el que nosaltres reivindicarem?”, ha demanat.