Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Quan ja era evident que la covid-19 seria una pandèmia global, experts en salut pública van avisar sobre l’efecte devastador que podia tenir a l’Àfrica. Tanmateix, aquestes previsions catastròfiques no s’han complert i encara hi ha nombrosos científics que proven d’explicar per què.

‘No és que la gent cregui que no existeix el coronavirus, però parlen entre ells: “Tu coneixes ningú que l’hagi passat? Coneixes cap infectat?” i la resposta sempre és no’, explica a Efe Daniel Murkuru –nom fictici–, sobre la percepció d’aquesta pandèmia a la seva comunitat, Kibera, un dels principals suburbis de Nairobi.

A diferència d’Europa o Amèrica, on la propagació del coronavirus ha crescut o continua fora de control, els contagis sembla que s’alenteixen a l’Àfrica. D’ençà del principi de la pandèmia s’hi han detectat poc més d’1,4 milions de casos, menys del 5% del total mundial. A més, gairebé la meitat s’han identificat a Sud-àfrica. El continent africà té una població de 1.300 milions de persones.

Proves de detecció insuficients

A la primeria, aquestes xifres relativament baixes es va atribuir a la manca de proves de detecció, tenint en compte que només tres països –Sud-àfrica, el Marroc i Etiòpia– han fet més de mig milió de proves i només setze han superat la barrera de les 100.000.

Fins la setmana passada, a tot al continent s’havien fet 13,6 milions de proves, segons dades del Centre de Control i Prevenció de Malalties de l’Àfrica. ‘Les proves són la pedra angular de la resposta a aquesta pandèmia, sense les proves hi lluitaríem a cegues’, ha reconegut el director del centre, John Nkengasong.

‘Hem d’ampliar la xifra de proves i hem de millorar el temps de resposta per tal que puguem identificar, aïllar i tractar ràpidament els casos positius’, diu Nkengasong, que elogia les mesures precoces i dràstiques de confinament que els governs africans van dictar després de detectar-se el primer cas de covid-19 a Egipte, el 14 de febrer.

Al començament de la crisi sanitària, es va ressaltar també l’opacitat d’alguns executius, com ara el d’Eritrea i el de Tanzània –oficialment han reconegut 364 casos i 509 casos–, perquè són estats on la coerció de les llibertats i la manca d’informació impedeixen de saber amb exactitud les dades de l’evolució de la pandèmia.

‘El risc de contreure la covid-19 a Dar es-Salaam –la ciutat més poblada de Tanzània– és extremadament alt. Malgrat els limitats informes oficials, totes les proves apunten a un creixement exponencial de l’epidèmia’, va advertir l’ambaixada dels EUA en aquest país, que va denunciar que hi havia ‘hospitals saturats’. Tanmateix, a aquestes dues hipòtesis –manca de proves i opacitat informativa–, conjuntament amb el  trànsit aeri menor  que rep l’Àfrica en comparació amb Occident, s’hi han afegit noves teories científiques que intenten de donar una primera resposta sobre la causa que el coronavirus no hagi colpit amb més força el continent.

Possible ‘immunitat encreuada’

‘Sud-àfrica ho fa bé i, sens dubte, afortunadament per a nosaltres les projeccions dels modelistes no s’han acomplert’, diu Shabir Madhi, l’investigador principal de l’assaig del vaccí VIDA contra la covid-19 de la Universitat de Wits.

A parer seu, i com ja han apuntat investigacions anteriors –inclòs un estudi de la Universitat d’Oxford al juliol–, la menor incidència es podria explicar per una ‘immunitat encreuada’ d’un gran percentatge de la població que abans hagués estat exposada a soques estacionals més lleus de coronavirus que causen tos i refredats.

‘Això podria explicar per què, tot i que un percentatge relativament alt de la població s’ha infectat, no s’han col·lapsat les instal·lacions sanitàries ni s’han assolit les xifres de mortalitat previstes’, afegeix Madhi.

Una població més jove

D’acord amb estudis científics, hi ha cinc tipus de coronavirus que infecten regularment els humans. Si una persona ha estat infectada per algun d’aquests cinc–un fet més habitual en nuclis abarrotats i marcats per la pobresa–, és possible que el seu cos desenvolupi una certa immunitat enfront de la resta de coronavirus, cosa que fa que la infecció sigui menys greu.

El 15 de setembre, el Ministeri de Salut sud-africà va calcular, tot esperant els resultats complets dels estudis nacionals de seroprevalença, que la xifra real de contagis al país era d’uns 12 milions, és a dir el 20% de la població, tot i que les dades oficials indiquen que els contagis són 650.749.

Si es confirmen aquests càlculs, i malgrat que s’estima que també la xifra de morts real és almenys 2,5 vegades superior als 16.000 morts oficials, la pandèmia continuaria essent menys mortífera. A més, voldria dir que hi ha més casos asimptomàtics que no pas simptomàtics.

Així mateix, una esperança de vida més curta i una població molt més jove que la d’Europa o els Estats Units –l’edat mitjana al continent és d’uns 19 anys–, també pot haver condicionat la incidència del virus, segons experts en salut pública. Per això menys persones vulnerables han estat hospitalitzades o han mort arran de la covid-19.

‘Segons les meves previsions, crec que la segona onada serà menys severa que l’actual’, diu Madhi, i adverteix que molt probablement, com els altres coronavirus, aquest es quedarà entre nosaltres com ‘una molèstia estacional’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.