Incendis, ferides i conflictes reoberts: així comença el Consell el nou curs polític

El mes d’agost ha estat el banc de proves perfecte per al nou Consell de la Generalitat. La dreta i l’extrema dreta han aprofitat aquestes setmanes per activar els programes, els públics i els ocults, i per atiar la guerra cultural. La llengua, la cultura o l’ensenyament han estat els ases dels cops dels nous consellers tant del PP com de Vox, mentre Carlos Mazón els deixava fer, com pretenent que es desventassen, com una botella de gasosa, per a començar ara, prop de dos mesos després de la investidura, la legislatura. Així feia de bomber-piròman.

Ara comença el setembre amb les darreres fuetades de la gota freda que ha deixat pluja intensa, inundacions, platges malmeses i problemes ocasionats per una ventada intensa i persistent. No és cap anècdota: tots aquests daltabaixos els han haguts de gestionar els alts càrrecs del Botànic, perquè el govern que presideix Carlos Mazón ha estat incapaç de trobar-los substitut. La Conselleria de Justícia i Interior, de qui depenen, és en mans de Vox, que encara no disposa de recanvi. Dilluns mateix, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, acusava el Consell de mantenir segrestats els alts càrrecs cinquanta-cinc dies després de la investidura.

Contra la cultura i contra el català, sense complexos

A aquesta incapacitat de formar equips de treball als departaments s’hi han d’afegir els desgavells, incendis i provocacions fetes per consellers tant del PP com de Vox, com també per la presidenta de les Corts. La llengua, la cultura, la igualtat, la violència contra les dones, entre més àmbits, són les nafres on han posat el dit per a causar infeccions. El president Mazón s’ho ha mirat de lluny i de perfil. L’oposició, mentrestant, marca de prop el govern i es carrega de munició per a les futures compareixences, a petició pròpia, que els consellers faran en dies vinents, per a explicar les línies programàtiques dels seus departaments.

Incendi a la Conselleria d’Educació

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, també compareixerà d’ofici i a petició pròpia, i no responent a la petició que li han fet PSPV i Compromís perquè explique el caos en l’adjudicació de places de professor. Ja fa prop d’una setmana que els docents s’han incorporat al lloc de faena i encara no s’han resolt totes les deficiències que han hagut de suportar. Són més de vint mil persones que a començament d’agost esperaven saber la destinació per al curs que és a punt de començar i que van veure com els dies passaven sense saber-ne res. Quan finalment les places es van adjudicar, hi hagué un seguit d’errors que feia inviable un començament de curs normal. Rovira va provar de culpar l’equip anterior amb tot d’excuses que anaven d’una mala planificació a un sistema informàtic obsolet o, fins i tot, a l’abandonament del lloc de treball d’una colla de professors en comissió de serveis. En cap moment no va reconèixer que, com va destapar elDiario.es, Sonia Sancho, la directora general de Personal Docent, que havia d’encapçalar el procés d’adjudicació de places, va ser nomenada el 28 de juliol i fins al 10 d’agost no es va incorporar al seu lloc.

La darrera sorpresa amb què es van trobar els professors de secundària fou la modificació dels horaris lectius notificada la setmana passada, poques hores abans de la incorporació als centres.

En una conferència de premsa caòtica i incendiària, Rovira va aprofitar-ho per a atiar la flama contra el català. En una sola frase va incentivar les conselleries a no complir l’estatut, va posar en dubte l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i va fer al costat als secessionistes. Tot això arran d’una piulada escrita des de la Conselleria d’Agricultura amb una llengua i una gramàtica inintel·ligibles.

En aquest cas, el president de la Generalitat ja no va poder esquivar la flamarada i va desautoritzar el conseller Rovira, del PP. Per a mirar de calmar els ànims va dir que sí, que l’AVL és l’autoritat en matèria de català al País Valencià i va demanar de reunir-se amb la presidenta de la institució creada pel seu mentor, Eduardo Zaplana. Però, al mateix temps, el president demanava una mena de mànega ampla, comprensió, en va dir ell, a l’hora de fixar les normes.

Bous i vets a falta d’una agenda pròpia

D’aquesta manera, el Consell ha posat al centre de l’agenda, en lletres ben grosses, aquella expressió de la batalla cultural amb què es va presentar, en una sola declaració la nova secretària de cultura, Paula Añó. Ja ho havien fet, abans de la constitució de les Corts i de la investidura de Mazón, uns quants batlles i regidors assenyalant músics, cantants i revistes en català.

La batllessa de València del PP, María José Catalá, i el conseller de cultura, el torero Vicente Barrera, de Vox, s’han posat d’acord en una cosa: la promoció dels espectacles taurins. Tant si són corregudes i escoles de tauromàquia, com si són festes de bous embolats com la que l’ajuntament de la ciutat ha tornat a autoritzar en unes quantes pedanies.

Les llargues vacances del Consell

El darrer ple de les Corts es va fer el 27 de juliol. A final d’agost es va reunir la junta de síndics per a ordenar el calendari parlamentari i per a validar els decrets que van prorrogar la reducció del 50% del preu dels abonaments de transport públic i la gratuïtat per als menors de trenta-un anys.

Tot i que alguns consellers diuen en públic que els seus departaments treballen a ple rendiment i que l’estiu ha estat molt intens, l’oposició els acusa de deixadesa i de viure de les rendes dels projectes activats pel govern del Botànic

El Consell va fer l’ofès quan al congrés espanyol es va arribar a un acord perquè els diputats poguessen expressar-se en català, basc o gallec. Llavors va eixir de la letargia per a escenificar una defensa a ultrança d’allò que anomenen les senyes d’identitat i la llengua pròpia: el “valencià”.

Judicis pendents

L’estiu ha donat una mena de treva a l’agenda judicial del Partit Popular, però amb el nou curs polític tornaran a l’actualitat tot de judicis i sentències encara pendents per presumptes delictes comesos en l’anterior etapa dels governs del PP, fa més de vuit anys. El primer que s’ha de reprendre és el que es fa a l’Audiència espanyola contra Francisco Camps en una peça de la trama Gürtel.

Alfonso Rus, ex-president de la Diputació de València, espera dues sentències. Una per la contractació de treballadors zombis que cobraven de la institució sense anar a treballar, i una altra per haver arreglat un contracte d’un servei d’atenció telefònica.

I el mes de gener es farà el judici contra un altre ex-president, Eduardo Zaplana, pel cas Erial, amb una petició fiscal de dinou anys de presó. Més noms que retornaran del passat són els d’Alfonso Grau –vice-batlle amb Rita Barberà– i el de l’ex-regidora Mari Carmen García Fuster, que han de ser jutjats en una peça del cas Imelsa conegut com el del “barrufeig”.

El tancament de Canal 9

Aquesta tardor hi haurà una altra data del passat que caurà damunt el Consell. El mes de novembre farà deu anys que el Consell presidit per Alberto Fabra va signar el decret de tancament de Canal 9, la radiotelevisió pública valenciana. Les Corts, amb l’amplíssima majoria que tenia el PP, van ratificar aquella acció. Fabra ara és una de les persones de confiança de Carlos Mazón. La legislatura passada va ser senador per designació de les Corts, però en l’actual va encapçalar la llista per Castelló en les eleccions del 28 de maig, i en les espanyoles del 23 de juliol va ser el cap de llista al congrés també per Castelló.