La UE vol que les Illes siguin independents energèticament el 2030

  • La Comissió Europea comença a implantar la iniciativa perquè les 2.400 illes de la Unió Europea abandonin l’ús de combustibles fòssils

VilaWeb
La generació microeòlica tindrà un paper en la generació renovable de les illes.
Marc Belzunces
09.12.2023 - 21:40
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Fa pocs dies, la Comissió Europea anunciava les illes i arxipèlags seleccionats per al programa Trenta Illes Renovables per al 2030, que s’emmarca dins la iniciativa d’energia neta per a les illes de la UE per a promoure la independència energètica als territoris insulars de la UE mitjançant l’adopció de fonts renovables. Entre les primeres trenta seleccionades, n’hi ha de deu estats membres, entre les quals, les Illes Balears. Una illa és un dels llocs on els beneficis de les energies renovables són més evidents. Actualment, depenen del tot de la importació de combustibles fòssils i generalment la generació elèctrica es fa a partir de dièsel, cosa que fa que hi hagi preus energètics molt més cars que al continent. L’objectiu de la UE és que, amb les energies renovables, les illes aconsegueixin independència energètica, o un valor de dependència exterior tan baix com sigui, i addicionalment fer que el rebut energètic davalli notablement. A més, a l’estat espanyol els sobrecosts energètics insulars els han d’assumir al seu rebut mensual els consumidors peninsulars, per la qual cosa també seran beneficiats de la iniciativa europea. Les Illes entren en un programa que ha de servir d’exemple de bones pràctiques que després es puguin expandir a la resta de territoris insulars europeus.

Els objectius de la UE

En conjunt, a la UE hi ha 2.400 illes habitades amb una població total d’uns vint milions de persones. Les institucions europees volen promoure una aproximació a les renovables en conjunt, però, alhora, que cada illa pugui decidir el seu propi camí cap a la neutralitat climàtica. La funció de la Comissió serà proporcionar ajuda, assessorar i assistir en els diferents aspectes de la transició de cada territori insular. La iniciativa d’energies netes per a les illes es va presentar el 2017, a partir de la qual els governs insulars van presentar projectes. Ara, la Comissió ha seleccionat aquelles illes amb els plans que poden ser “models pioners en la planificació i implantació de sistemes d’energia neta i en la gestió de sistemes elèctrics descentralitzats i descarbonitzats”, en paraules de la comissària d’Energia, Kadri Simson.

El 2020 les institucions europees van fer una diagnosi dels inconvenients i limitacions a què s’enfrontaven els territoris insulars en l’àmbit energètic. Principalment, que les illes encara depenen en gran manera de la importació de combustibles fòssils per a generar electricitat. També, que les connexions energètiques entre illes, o amb el continent, són limitades i, fins i tot, inexistents en alguns casos. El turisme, fonamental en l’economia de molts territoris insulars, també implica un augment estacional important de la demanda energètica i, per tant, que hagin de tenir infrastructures energètiques específiques per a cobrir aquests pics.

Tot plegat fa que el cost energètic de les illes sigui molt elevat i s’hagi de subvencionar, cosa que vol dir subvencionar directament l’ús de combustibles fòssils, una contradicció amb les polítiques verdes europees actuals. I que, a més, actua de barrera a l’extensió de les energies renovables, limita la lluita de les illes contra el canvi climàtic, en perpetua la dependència energètica de l’exterior i no descarbonitza la seva economia. A més, els governs es veuen obligats a dedicar-hi una part considerable del pressupost públic i disminuir els fons per a unes altres partides.

La Comissió Europea ha publicat les illes seleccionades per tirar endavant els plans d’independència energètica als territoris insulars de la Unió.

Així doncs, la UE reconeix que cal posar fi a les subvencions als combustibles fòssils. L’acció principal per a descarbonitzar les illes és estendre les energies renovables localment, que, a més, reduiran la dependència de l’exterior i aportaran flexibilitat al sistema energètic, cosa que farà atenuar l’impacte estacional del turisme i rebaixar els pics de demanda. També vol que les renovables ajudin a mitigar l’aïllament geogràfic de les illes i creïn llocs de feina qualificats locals. Tot plegat ha de contribuir a facilitar l’autosuficiència econòmica i reduir els impactes sobre la salut que causa la combustió de dièsel. Sense oblidar que les energies renovables contribueixen a la protecció dels ecosistemes i hàbitats únics de les illes, i que abaratiran el rebut energètic dels habitants, a més d’augmentar la seguretat de subministrament energètic, perquè no depenen tant del continent.

Per això la Comissió Europea entra ara en una fase de promoure l’autosuficiència energètica de les illes i encoratja la reducció de la importació de combustibles fòssils. A partir d’ara, proporcionarà als governs insulars les solucions més bones i les pràctiques que han demostrat de ser eficients per accelerar la implantació d’energies renovables. No tot passa pels governs i grans centrals de generació. Així, la Comissió vol que es promogui la participació ciutadana en la transició energètica, s’estableixin comunitats energètiques dins cada illa, o es promogui la implantació de sistemes d’emmagatzematge d’energia i l’electrificació del transport, entre més accions.

La Comissió reconeix que cada illa té condicionants molt específics i que és important que comparteixin els casos d’èxit, també reguladors i tècnics, a fi que cadascuna pugui triar les accions més indicades per al seu cas particular. En resum, vol que les illes esdevinguis autosuficients energèticament a partir de renovables, que siguin les comunitats insulars les que defineixin les seves necessitats, amb un alt grau de participació ciutadana, donin feina a treballadors locals i tinguin una visió integral. Vol que hi hagi un concepte general a escala de cada illa tenint en compte la generació elèctrica, la climatització i generació de calor i fred, el transport per carretera dins l’illa i el transport en vaixell entre illes, i també el subministrament d’aigua, que en molts casos inclou l’ús de dessaladores, grans consumidores energètiques.

L’abocador de Milà, prop de Maó, contindrà una planta híbrida amb energia eòlica, solar, biogàs i bateries d’emmagatzematge, bo i aprofitant que ja és un terreny antropitzat.

Menorca, un exemple europeu

La Comissió Europea ha publicat el mapa on es mostren els trenta arxipèlags i illes seleccionats en aquesta primera fase. A cada illa s’enllacen els plans presentats pels governs. En el nostre cas, hi ha els de Menorca i Eivissa, presentats el 2020 pels consells insulars, i encara no n’hi ha cap per a Mallorca. El full de ruta per a Menorca, també disponible en català, és un bon exemple de les mesures que poden tirar endavant les illes europees, però, alhora, de les limitacions i entrebancs que es poden trobar. D’entrada, els plans menorquins estableixen per al 2030 els objectius específics de cobrir el 85% de la demanda elèctrica amb energia procedent de renovables, reduir d’un 50% del consum de combustibles fòssils en el transport terrestre, d’un 30% per a usos tèrmics en el sector serveis, residencial i industrial i d’un 10% en el cas del gasoil B en el sector primari (agricultura i ramaderia).

Uns objectius entre molt destacables i minsos, però que avancen en la bona direcció. Tanmateix, són lluny dels plans europeus d’assolir una independència energètica completa el 2030. I més, tenint en compte que tan sols manquen 6 anys. En tot cas, el document destaca 10 accions prioritàries que s’han de tirar endavant a Menorca, i que mostren quin tipus d’accions es poden dur a terme en unes altres illes. Com a primera acció, hi ha el projecte d’aprofitar l’abocador de Milà, a prop de Maó, per desenvolupar generació renovable mitjançant una planta que combini eòlica, solar i biogàs, amb una potència prevista entre 18 MW i 20. En aquest cas, es tracta d’aprofitar un terreny antropitzat per instal·lar-hi molins i plaques, a més de captar el metà que s’emet per la descomposició dels residus orgànics. El projecte va ser adjudicat fa pocs dies, amb modificacions. Ara incorpora bateries d’emmagatzematge, una de les darreres tendències dins el sector, i la seva potència podria pujar fins a 27 MW.

La segona acció prioritària menorquina proposada a les institucions europees ja funciona. És el parc fotovoltaic de Son Salomó, que té una potència de 50 MW. El Consell de Menorca argumenta que no és el model general que vol implantar, atès que prefereix instal·lacions més petites, però alhora mostra que aquesta mena d’instal·lacions de dimensions més grans són necessàries ocasionalment, puix tenen un gran impacte en l’augment de generació d’energia renovable. Son Salomó, per si sol, cobrirà el 15% de l’electricitat anual requerida a Menorca. Fins i tot, a les hores centrals del dia, pot arribar a cobrir el 70% de la demanda elèctrica de l’illa.

La planta solar de Son Salmó, de 50 MW, és fonamental per a assolir els objectius renovables de Menorca.

Un ús innovador de les bateries dels vehicles elèctrics

La tercera acció és la instal·lació de bateries d’emmagatzematge connectades a la xarxa elèctrica. El pla menorquí per al 2030 vol disposar de 400 MWh de capacitat d’emmagatzematge i una potència de 100 MW. Però, a més, ho fa de manera innovadora perquè considera tres menes diferents de bateries. Per una banda, bateries estacionàries de grans dimensions, que s’instal·laran a prop de les subestacions existents o dins les centrals, tal com hem vist en el cas de l’abocador de Milà. Tindran una capacitat combinada de 196 MWh i una potència de 49 MW.

La segona mena de bateries són aquelles associades a les petites plantes de generació fotovoltaica en zones urbanes o semiurbanes, generalment a les teulades. Són les bateries residencials que les famílies s’instal·len a casa (també els negocis i les indústries), i que es volen emprar com una central virtual per a tota l’illa. El 2030 haurien de tenir 160 MWh de capacitat d’emmagatzematge i 25 MW de potència. Finalment, també es considera d’usar les bateries dels vehicles elèctrics connectades a la xarxa elèctrica i gestionades remotament, d’acord amb les necessitats de l’illa. L’objectiu per al 2030 és que hi hagi 80 MWh disponibles, amb una potència de 20 MW. En aquest cas, segurament seria un dels primers llocs del món on les bateries dels cotxes serien usades per gestionar la xarxa elèctrica.

La quarta acció prioritària és potenciar l’autogeneració, l’autoconsum, als edificis. D’aquesta manera es genera electricitat allà on es consumeix, directament, sense necessitar recórrer a la xarxa elèctrica general. Així també s’implica la població en l’expansió de les energies renovables. L’objectiu és que hi hagi 30 MW d’energia fotovoltaica i microeòlica en entorns urbans. Això inclou tant el sector residencial (teulades de les cases i edificis), com el sector turístic (teulades d’hotels) com l’administració pública i el sector industrial. La cinquena acció hi va relacionada. Es tracta d’instal·lar plaques fotovoltaiques en les zones d’aparcament públic urbà, i aprofitar així un espai sense cap més ús i evitar d’hipotecar superfícies noves. No s’exclou tampoc la instal·lació de plaques en marquesines, rotondes o parcel·les de polígons industrials.

L’eficiència energètica, la mobilitat i les xarxes també són importants

No tot és generació, també cal considerar l’eficiència energètica. La sisena mesura prioritària és proporcionar finançament a propietaris de locals, cases i edificis perquè facin reformes i rehabilitacions encaminades a millorar els aïllaments i així augmentar-ne l’eficiència energètica. És prevista una inversió de 68 milions d’euros en aquesta àrea. La setena mesura va adreçada a la mobilitat elèctrica. Una acció que les institucions menorquines consideren vital i per a la qual és indispensable disposar d’una bona infrastructura de recàrrega. El 2020 a Menorca hi havia 74.000 vehicles, dels quals tan sols 100 eren elèctrics. Per a assolir un 50% d’electrificació el 2030, s’haurien d’electrificar uns 4.000 vehicles anualment. Entre les mesures a tirar endavant hi ha que el 50% dels vehicles de lloguer siguin elèctrics el 2030, que el transport públic (incloent-hi taxis i VTC) sigui 100% elèctric en aquella data, i que el 70% dels vehicles de l’administració pública s’hagin electrificat, a més de promoure sistemes de vehicle compartit elèctric. També es preveuen incentius fiscals, com ara la rebaixa de l’impost de circulació o bonificacions en aparcaments.

La vuitena acció fa referència a la xarxa elèctrica, que s’ha de transformar en una xarxa intel·ligent. Per a permetre una elevada generació renovable és indispensable que la gestió del sistema elèctric es faci de manera pràcticament automàtica, que gestioni la producció, la demanda i la càrrega i descàrrega de les bateries d’emmagatzematge. La novena acció a desenvolupar a Menorca va directament relacionada amb l’anterior. Es tracta d’establir mercats locals d’energia, on s’implantarien noves figures reguladores ara inexistents. Amb un sistema renovable es deixa enrere el sistema fòssil centralitzat en grans centrals. Amb el nou paradigma, tothom pot generar i vendre l’electricitat que generen les seves plaques solars i que és emmagatzemada a les seves bateries. Famílies, comerços, empreses, hotels, administració, etc. Calen figures noves com la del comercialitzador, el gestor de transaccions a curt termini (normalment, un dia) i el gestor de serveis complementaris. La seva funció és determinar quan és millor consumir electricitat i quan és millor vendre’n, d’acord amb les necessitats de la xarxa de l’illa.

Finalment, la desena acció i última, i no per això la menys important, és l’establiment de l’Oficina de l’Energia Menorca 2030. És un agent facilitador que ha d’integrar els actors principals, promoure la participació i formació ciutadana, i finançar i executar projectes pilots. També fer un seguiment del full de ruta, fer de mitjancer i dur a terme accions de difusió i conscienciació. Un dels inconvenients principals detectats per les institucions europees és que manca molta informació entre la ciutadania i les empreses, i calen oficines on es pugui obtenir fàcilment. Quina solució va més bé per a cada perfil, quines empreses poden fer la instal·lació o on carregar el vehicle elèctric.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any