I si Pablo Llarena se’n va del Suprem en ple xàfec de Luxemburg?

Després de cinc anys de persecució de l'exili, és el candidat del "bloc conservador" més ben situat per a anar al Constitucional espanyol

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les pre-judicials de Pablo Llarena per les euroordres contra els exiliats podria coincidir amb el moment que el magistrat se’n va del Tribunal Suprem espanyol. Aquesta sentència, fonamental per al desenllaç del llarg litigi entre Llarena i els exiliats, arribarà probablement a final d’any o a començament de l’any vinent, i segurament coincidirà amb la renovació del Tribunal Constitucional espanyol, que d’ençà del mes de juny té quatre magistrats caducats. I Llarena pot ser el desllorigador perquè hi hagi aquesta renovació. Si el jutge instructor de la causa contra el procés va al TC, què passarà amb aquesta causa? Qui entomarà les conseqüències de la sentència del TJUE? Qui es farà responsable de mantenir o retirar les euroordres?

Llarena és, ara per ara, el preferit de l’anomenat sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que vol col·locar un magistrat de confiança en una de les places vacants del TC. Dels quatre jutges caducats, n’hi ha dos que ha de designar el govern espanyol, i dos més el CGPJ. D’aquests darrers, els vocals més afins al PSOE ja tenen un nom, el de José Manuel Bandrés, un magistrat de la sala del contenciós administratiu del Suprem. I resta pendent de saber quin és el nom que posa damunt la taula el sector majoritari del CGPJ, l’anomenat conservador, més afí al PP. Pablo Llarena és el nom de més consens dins aquest bloc, segons uns quants mitjans espanyols.

Tant Llarena com Manuel Marchena mateix van refusar al setembre les propostes que els van arribar per anar al Tribunal Constitucional. A Marchena li interessa de consolidar la seva posició de poder com a president de la totpoderosa sala segona del Suprem i acabar el seu mandat, a final del 2024. Llarena és un dels qui aspiren a substituir Marchena i aquest factor el podria frenar a l’hora d’anar al TC, on el mandat és de nou anys. Ara, Llarena ho podria fer en serveis especials, de manera que, passats nou anys, podria tornar a la sala segona del Suprem i continuar-hi fins a setanta-dos anys (actualment en té seixanta).

Si Llarena finalment ho accepta, molt probablement serà un dels quatre nous magistrats, en virtut del pacte de no-agressió entre els dos blocs dins el Consell General del Poder Judicial: cadascun tria el seu candidat dels dos que han de designar i no vetarien el de l’altre bloc. Amb la designació de Bandrés pel sector afí al PSOE, el bloc més conservador ha accelerat els contactes interns i s’ha donat poc més d’una setmana per trobar el seu candidat, fins a la reunió següent del CGPJ, prevista el 16 de novembre. Si fos així, en algun dels plens següents ja hi podria haver la designació dels nous magistrats. I això es pot escaure amb l’arribada de la sentència de Luxemburg.

La implicació en les causes sobre els exiliats

Perquè el president del TJUE, Koen Lenaerts, va pronosticar que la sentència s’emetria a final d’any. Caldrà veure si és així o si s’endarrereix fins a començament de l’any vinent, atès l’encès debat que la qüestió central d’aquesta causa suscita dins el tribunal, on l’advocat general, Richard de la Tour, fa costat a la tesi de Llarena contra la denegació de les euroordres per Bèlgica, però on també hi ha magistrats que obertament van manifestar-se en sentit contrari. La sentència, digui què digui, serà una bomba, i és probable que quan caigui Llarena sigui en un altre tribunal.

Aleshores, la resposta del TJUE a les pre-judicials de Llarena l’hauria d’entomar un altre jutge. Però dins la sala segona del Suprem no hi ha gaires opcions, perquè la majoria dels que hi ha estan contaminats (segons la terminologia jurídica) per haver estat implicats en alguna causa relacionada o bé amb els exiliats o bé amb els presoners polítics. Per exemple, cap dels magistrats que van formar part del tribunal que presidia Marchena en el judici contra el procés no podria substituir Llarena. Però tampoc cap altre magistrat que hagi rebut recursos, ni tampoc la magistrada Carmen Lamela, pel paper que va tenir com a jutgessa d’instrucció a l’Audiència espanyola quan va rebre la querella per sedició i rebel·lió i va enviar a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els consellers del govern Puigdemont que no es van exiliar.

De manera que el substitut de Llarena només pot sortir d’un dels tres darrers nomenaments de nous magistrats de la sala segona del Suprem: Ángel Hurtado, Javier Hernández i Leopoldo Puente. El primer, Hurtado, té un perfil més afí al PP i, de fet, com a magistrat a l’Audiència espanyola i president del tribunal del cas Gürtel, va fer un vot particular en la sentència tot dient que el PP no era pas responsable d’aquella trama corruptiva. Els altres dos tenen perfils més afins al PSOE: Javier Hernández, provinent del TSJC; i Leopoldo Puente, membre de Jutges per a la Democràcia i ex-magistrat del TSJ de Madrid.

Sigui qui sigui que es trobi al capdavant de la instrucció de la causa contra el procés, haurà de prendre decisions importants. Si el TJUE confirmés el punt de vista de l’advocat general sobre les pre-judicials, haurà de decidir si torna a emetre una euroordre a Bèlgica –que ja la va refusar en ferm– per extradir Lluís Puig. Si la resolució és favorable als exiliats, haurà de decidir com encara totes les euroordres que Llarena manté actives, i què fa de Marta Rovira, que roman exiliada a Suïssa en un marc jurídic diferent, però també sota l’amenaça encara de ser objecte d’una euroordre si trepitja territori de la Unió. I haurà d’esperar a saber què resol el Tribunal de Luxemburg en l’altra gran causa que afecta els exiliats, la que té a veure amb la seva immunitat com a eurodiputats, i sobre l’abast d’aquesta immunitat.

Però alhora Llarena, si fos designat magistrat del TC, haurà de tenir en compte que no es podrà pronunciar sobre cap recurs d’empara que provingui d’independentistes represaliats. Això implicaria un vot menys dins el bloc conservador a l’hora de dictar sentència sobre aquests recursos que, això sí que és clar, aniran arribant amb comptagotes durant molt de temps.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes