08.02.2017 - 12:04
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El diputat del PDeCAT al Congrés, que era conseller de Presidència de la Generalitat en la consulta del 9N, Francesc Homs, ha explicat aquest dimecres en el judici del 9N que el Govern català va decidir mantenir el procés participatiu, convençut de no incórrer en il·legalitat, després del veto del Tribunal Constitucional del 4 de novembre.
En intervenir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a testimoni en el judici a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, Homs ha recordat que el Consell Executiu de la Generalitat del 4 de novembre va abordar la suspensió i després ell va informar públicament en nom del Govern que mantenien el procés participatiu: “Ho dic per les afirmacions que actuem amb falta de transparència”.
Aquesta ha estat una al·lusió velada a la postura de la Fiscalia, que considera que el Govern català va incomplir la providència del TC simulant que ho deixava en mans dels voluntaris quan en realitat seguien organitzant la consulta.
Homs ha dit que ell era el màxim responsable del Gabinet Jurídic de la Generalitat i qui configurava la decisió final dels serveis jurídics: Després de tenir coneixement de la providència del TC que suspenia la consulta, va informar el Govern català que no estaven cometent “cap irregularitat, il·legalitat, i cap acció tipificada penalment”.
“Vaig donar fe que no només estàvem fent el que legalment teníem la possibilitat de fer i l’obligació de fer; vaig donar compte en el Govern que, a més de no incomplir cap llei, no estàvem en la possibilitat d’incórrer en un tipus penal”, ha argumentat.
Així, ha afirmat que va ser ell qui va prendre la decisió que els serveis jurídics interposessin un recurs de súplica davant el TC amb un altressí demanant un aclariment de la providència sobre com havien d’actuar.
Ha criticat que el Govern central presentés el 31 d’octubre una impugnació de disposicions autonòmiques i, subsidiàriament, un conflicte positiu de competència contra els actes preparatius de la consulta, perquè obligava el TC a adoptar una mesura cautelar.
Per això, la Generalitat també va interposar una demanda davant el Tribunal Suprem per defensar l’exercici de drets fonamentals, llibertat d’expressió, participació política i llibertat ideològica contra el Govern central “per utilitzar un vehicle processal singular que generava al TC l’obligació d’atendre una mesura cautelar”.
