Una miliciana republicana s'entrena per a la batalla amb la pistola (fotografia: Gerda Taro).
Coberta de la primera edició de ‘Homenatge a Catalunya’, publicat per Secker and Warburg.

George Orwell va anar a Barcelona el desembre del 1936, en plena guerra del 1936-1939, per escriure articles periodístics sobre el conflicte. Mig any més tard, se’n va tornar al Regne Unit amb un sac d’experiències que el portà, nou mesos després, el 25 d’abril de 1938, a publicar una crònica en primera persona del conflicte armat, des d’un punt de vista humà, de la guerra des de dins, de les persones que la protagonitzen i confegint un retrat de la lluita obrera i anarquista catalana. El pas com a subjecte de la guerra va dur Orwell a fer el seu Homenatge a Catalunya.

La riquesa del relat d’Orwell no està només en el fet que podia explicar la guerra en primera persona però sense ser-ne un afectat directe (pel fet de ser estranger), sinó en el fet d’oferir una visió quasi costumista de la vida de trinxera:  «En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l’enemic; anaven permanentment bruts, dormien poc, bevien una aigua horrible i hi havia excrements pertot.» I de la poca preparació dels soldats que hi lluitaven: «… criatures esparracades, armades amb fusells tronats que ni tan sols sabien fer servir.»

George Orwell

Orwell, que havia vingut amb la intenció de fer una crònica periodística, va  criticar la informació que se’n donava: «S’ha explotat tant amb fins polítics la lluita a Barcelona que resulta important intentar de tenir una visió equitativa d’ella. El que s’ha escrit sobre el tema arriba per omplir molts llibres, però les nou desenes parts […] són falses.»

Va lluitar al costat del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i defensava que per a guanyar la guerra calia una revolució obrera. Veia clar de quin bàndol havia de formar part: «…quan veig un obrer de carn i ossos en conflicte amb el seu enemic natural, el policia, no m’haig de preguntar mai a favor de qui vaig.»

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]