Una curiosa i grotesca història universal del sexe

D’ençà de temps immemorial, els preceptes morals, religiosos i el complex de culpa han reprimit la vida sexual i el plaer dels éssers humans

VilaWeb
Fragment del quadre 'Ramsès dans son Harem' (1887), de Jean Jules Antoine Lecomte de Noüy (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).
Xavier Montanyà
15.05.2022 - 21:30
Actualització: 15.05.2022 - 21:52

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En qüestions de sexe, per la repressió moral, la història de la humanitat és francament grotesca. Aquests darrers anys, alguns països s’han tornat més liberals i permissius. La pressió dels joves i dels col·lectius feministes i LGBT+ ha estat decisiva. L’escàndol de les acusacions urbi et orbi de pederàstia contra l’Església Catòlica, malgrat els seus dogmes, poden haver debilitat el seu poder de control de la intimitat sexual de la gent. Som on som. Però a molts països del món encara hi ha molt camí a fer per a normalitzar les diverses maneres de gaudir del sexe que tenim els humans.

Com hem arribat fins ací? Per què som les úniques criatures que estigmatitzem, castiguem o ens avergonyim dels nostres desigs i preferències sexuals? La historiadora Kate Lister acaba de publicar Una curiosa historia del sexo (Capitán Swing), una amena, documentada i, fins i tot, divertida immersió en els costums, dèries i tabús sexuals de les persones. Des de la història antiga fins als nostres dies, passant per Grècia i Roma, el món islàmic, l’obscurantisme medieval i la hipòcrita repressió victoriana.

A la introducció, l’autora és ben clara. El sexe traspassa les barreres culturals, de gènere i de classe. Tot i això, els humans hem pensat massa en el sexe. Això ens diferencia clarament dels animals que, segons que sembla, no tenen cap inconvenient en aquest sentit. Cap animal salvatge no ha anat a teràpia per confessar el seu fetitxisme pel làtex, per exemple, comenta amb ironia. L’abella reina copula fins amb quaranta parelles en una sessió i torna al rusc xopa de semen, amb els penis tallats de les seves conquestes, però ni un sol abellot li dirà “puta”. Els babuïns mascle carden alegrement entre ells tot el dia sense témer de ser enviats a teràpies de “reorientació sexual”, com les que organitzava l’anterior bisbe de Solsona, Xavier Novell, avui casat amb una dona i pare de bessones. “Per contra, la culpa que sentim els humans pels nostres desitjos pot ser paralitzant, i s’infringeixen càstigs estrictes als qui trenquen les regles”, diu Kate Lister.

Miss Fernande, fotografiada per Jean Agélou, 1910 (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

L’acte sexual no ha canviat d’ençà que els nostres avantpassats primitius van descobrir-lo. Allò que ha anat canviant al llarg de la història és el guió social, la manipulació del seu significat cultural i les maneres de practicar-lo. El camp d’investigació de la doctora Kate Lister ha estat de sempre la història literària del treball sexual. És directora del projecte d’investigació en línia Whores of Yore, un arxiu digital interdisciplinari per a l’estudi de la sexualitat històrica. A la web hi ha la seva tasca de recerca, articles de més acadèmics, treballadors del sexe, activistes, artistes, terapeutes i historiadors.

Fruit d’anys de feina, Lister disposa de molta informació de totes les èpoques. No obstant això, el seu llibre no és un estudi sistemàtic ni un seguiment exhaustiu i documentat de totes les èpoques de la història. Investigar la història del sexe és molt difícil, diu. No n’hi ha tan sols una. N’hi ha moltes. Ha investigat molt en la literatura, la cultura, arxius policíacs i judicials, texts mèdics i pornogràfics, fonts sempre dependents de l’atzar. Els testimonis lliures de les persones són molt difícils d’obtenir. La història ens explica què opinaven del treball sexual els metges, els moralistes, els religiosos o els jutges, per exemple, però és impossible de trobar les veus dels treballadors mateixos.

No havíem estat mai més permissius i tolerants que ara; així i tot, encara hi ha molt de camí per a recórrer. L’Aràbia Saudita, el Paquistan i Somàlia han prohibit l’adulteri, per exemple. Ser gai encara és il·legal a setanta països del món. Es castiga amb la mort a Mauritània, el Sudan, el nord de Nigèria i el sud de Somàlia. En la nostra societat occidental hi ha un debat intern constant. Per més pansexuals que hi hagi, sempre hi ha els heterosexuals monògams que creuen que l’homosexualitat està malament. S’entén la nimfomania en general, però sempre sortiran individus asexuals que la creguin una aberració, etc. Hi ha el moviment #MeeToo, però també hi ha jutges i ciutadans que fan veure que no entenen el perquè de tanta reivindicació.

Dos gais victorians transvestits (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

El consentiment sexual

Una de les claus és el consentiment sexual. Gairebé totes les cultures han considerat la violació moralment incorrecta. La diferència és què es considera violació en cada context històric i cultural. A la Roma antiga, per exemple, la violació era il·legal, però tan sols si les víctimes eren ciutadans romans. Els esclaus no comptaven. Podien ser violats sense vulnerar cap llei. Segons les èpoques, la virginitat no era un concepte moral sinó financer. A Anglaterra, per exemple, si una dona no ho era, baixava el seu valor en el mercat matrimonial i la família exigia compensacions.

Actualment, una agressió és una agressió, independentment de l’edat i del vestit que porti la víctima. Però no és tan clar per a tothom. L’any 2018, sense anar més lluny, a la catòlica Irlanda un jutge va acceptar com a prova el tanga de la noia per absoldre el violador. “Cal veure com anava vestida”, declarà l’advocat defensor. “Duia un tanga que pel davant era de blonda.” El cas va causar indignació mundial, amb manifestacions i l’etiqueta #ThisIsNotConsent, amb què moltes dones van penjar fotografies de les seves calces.

El debat social és constant. Kate Lister opina que cal treure el sexe a la llum pública per trencar tots els tabús, pecats i vergonyes que encara estan arrelats en la nostra societat. Aquest llibre és una bona aportació rigorosa, a estones indignant, a estones grotesca, sobre l’immens i inabastable tapís del sexe que la humanitat ha anat teixint al llarg dels segles.

Examen vaginal en posició vertical, de J.P. Maygrier, 1822 (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

El sexe i la literatura

En aquest assaig, hi ha una enorme i variada recopilació de fets i anècdotes, recolzats per documents mèdics i sentències. És una narració que va despullant, capa a capa, les mentides més grosses i patètiques que la humanitat s’ha hagut d’empassar sobre el sexe i el plaer. D’entrada, el llenguatge és un instrument important de control social i cultural. L’autora explora l’origen etimològic de paraules com ara puta, cony, titola i vagina i el seu ús en la literatura dels grecs antics fins a William Shakespeare i Geoffrey Chaucer.

Val a dir que Lister ha fet una exploració significativa dels usos que els literats de tots els temps han fet del sexe en totes les seves accepcions, vísceres i formes. Hi ha el Marquès de Sade (XVIII-XIX) i Fanny Hill (1766), les novel·les victorianes, com ara Primeres experiències d’una jove flagel·lant (1876). O, més tard, L’amant de Lady Chatterley (1928), de D.H. Lawrence, que conté catorze cunt (cony) i quaranta fuck (cardar). O l’Ulisses, de Joyce, que conté un sol cunt, quan anomena Terra Santa “el cony gris submergit del món”. Fins a arribar a Els monòlegs de la vagina (1996), d’Eva Ensler, en què s’anima el públic a cridar junts el mot cony, una fita del teatre feminista, segons la doctora Lister.

Una postal alemanya diu: “Una altra ciutat, una altra noia. Salutacions des de les colònies” (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

El grumet del vaixell

El clítoris, situat entre els llavis interns de la vulva, en argot anglès també s’anomena “el noi al vaixell” (the boy in the boat), com si fos una petita persona dreta a la proa d’un vaixell. Però no ha rebut mai prou atenció, segons Lister. Com pot ser que l’únic òrgan del cos destinat exclusivament al plaer sigui tan desconegut? Precisament per això, potser. Per què ha estat tan victimitzat i encara avui continua essent víctima d’abusos a gran part del món?

Una de les preocupacions actuals és la mutilació genital femenina (MGF), practicada avui en alguns països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Orient Mitjà. Però aquest assaig ens informa detalladament també de la repercussió que va tenir aquest petit òrgan ignorat en la cultura occidental, dels grecs i els romans als Contes de Canterbury, de Chaucer. Va ser el ginecòleg Gabriele Falopio, al segle XVI, que es va enorgullir de descobrir-lo, perquè, segons que deia, estava molt amagat. Igual que Colom quan va descobrir Amèrica. El clítoris o “teta de bruixa” va ser perseguit i demonitzat durant segles.

Fins i tot el gran savi Sigmund Freud, que creia que la sexualitat femenina era el “continent obscur” de la psicologia, va elaborar una teoria que deia que els orgasmes clitoridians eren sexualment immadurs. El masclisme inspirava les teories del doctor vienès? En canvi, una de les seves pacients famoses, Maria Bonaparte (1882-1962), neboda-néta de l’emperador, no podia aconseguir mai l’orgasme per la via vaginal. Creia que el seu clítoris era massa lluny de la vagina, i es va fer operar per un cirurgià eminent, que li va acostar. Com que el remei no va funcionar es va fer reoperar dues vegades més. No se’n sap el resultat final.

Dues dones, segle XIX (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

Una immersió a fons en el sexe de la història

Hi ha moltes qüestions interessants, en aquest assaig. Com ara la sexualització de les dones i els homes negres per part dels colonitzadors blancs. Un cas real extrem al segle XIX el tenim en la vida de la sud-africana Sara Baartmann, de qui ja vaig escriure fa temps.

L’autora ens informa també sobre les proves de virginitat i els consoladors vegetals, la menstruació i el treball sexual masculí, el penis i l’onanisme, la nimfomania, l’homosexualitat, els preservatius i més mètodes anticonceptius, l’avortament, els robatoris de testicles de joves o la implantació de testicles de mico. Amb seriositat i humor, Kate Lister desmunta mites, despulla tabús i s’enfronta als tòpics.

Fotografia de dues ballarines, de K.L. Brajbasi&Co, 1910 (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

Dels prostíbuls de Roma als de robots sexuals

Kate Lister ens passeja dels bordells romans, els vestigis eròtics de les ruïnes de Pompeia i els harems musulmans fins als prostíbuls moderns de nines i robots sexuals que, a París i Amsterdam, ja han causat reaccions irades dels treballadors sexuals, que veuen perillar el seu futur laboral. Així com Pigmalió es va enamorar i feia l’amor amb l’estàtua d’una dona, actualment hi ha homes que prefereixen pagar per tenir relacions sexuals amb un robot o una nina, que no pas amb una dona de carn i ossos, com s’ha fet sempre.

Els canvis en les preferències sexuals de la gent són impressionants. Una dada a l’atzar de les moltes que aporta el llibre: segons una plataforma de pornografia en línia, Pornhub, la categoria “lesbiana” és la més visitada a escala mundial. Als Països Baixos la cerca va augmentar d’un 45% del 2016 al 2018. Allà mateix, al segle XV, quinze dones van ser cremades vives acusades de “sodomites”. A moltes dones més les van sotmetre a càstigs físics, l’expulsió del poble o els cremaven els cabells. Avui, sis-cents anys després, el pecat de “sodomia amb noies joves” d’aleshores és la categoria pornogràfica més visitada pels descendents dels qui, sense immutar-se, les cremaven a la foguera per pecadores.

Aprenem també, per exemple, que a les excavacions prehistòriques s’han trobat consoladors d’ivori o de pedra. Que la virginitat és un fals mite indemostrable científicament. Que el sexe i el pa sempre han estat relacionats, fins al punt que hi havia dones que feien la massa amb el cul. El resultat s’anomenava “pa d’escopinya”. Que el famós esmorzar de cereals americà el va inventar el doctor John Harvey Kellog (1852-1943), un metge purità que creia que per combatre el desig sexual calia menjar cereals, llet i fruita. Per ell, la masturbació era la mare de tots els mals. Per contra, les ostres han gaudit sempre d’un gran prestigi afrodisíac. La Venus de Botticelli surt d’una vieira i les dues revistes clandestines pornogràfiques del Londres victorià eren The Pearl (“la perla”) i The Oyster (“l’ostra”).

Sexe en bicicleta. Postal eròtica victoriana (fotografia: gentilesa de Capitán Swing).

El sexe en bicicleta

Una de les moltes curiositats del llibre que val la pena constatar és que la bicicleta va jugar un paper important en l’emancipació de la dona. Els permetia de tenir més autonomia i llibertat per a desplaçar-se pel seu compte, potser per anar a cites amoroses. I, alhora, les va alliberar de l’estricta vestimenta victoriana. Per a anar en bici, es podien vestir més còmodes, sense tantes restriccions ni impediments. Més lleugeres i masculines. Al mateix temps, la posició en pedalar, amb el cul aixecat i el fregament de la vagina amb el seient, va donar peu a les ires i els mals pensaments de tots els puritans de l’època. Hi ha col·leccions de postals pornogràfiques victorianes que tenen la bicicleta i la dona nua de protagonistes.

En conclusió, Kate Lister ens acaba dient que cal educar els nens sobre el sexe en tota la seva extensió i derivades, no solament sobre què passa quan un espermatozou arriba a un òvul. Cal continuar parlant de consentiment, plaer, masturbació, pornografia, amor… per esvair la vergonya i els tabús. Aquest llibre ens demostra, de la més informativa a la més aberrant, i de la més puritana a la més grotesca, una idea important: com ha estat de perjudicial, per als humans, titllar de vergonyoses tota mena de pràctiques sexuals.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies