06.08.2025 - 10:25
|
Actualització: 06.08.2025 - 10:26
La ciutat japonesa d’Hiroshima ha recordat les víctimes del devastador bombardament atòmic dels Estats Units, que avui fa vuitanta anys va causar uns 140.000 morts. Tres dies després, Nagasaki també va ser atacat amb una segona bomba atòmica, que va matar 74.000 persones més. A primera hora del matí s’hi ha fet un minut de silenci en record de les víctimes i dels ferits d’aquell 6 d’agost de 1945, poc abans que la Segona Guerra Mundial acabés. Durant l’acte d’homenatge, s’ha reclamat un món lliure d’armes nuclears per tal d’evitar que es repeteixin tragèdies semblants.
El batlle d’Hiroshima, Matsui Kazumi, ha obert els actes amb un discurs en què ha destacat el paper dels supervivents, coneguts com a hibakusha, i ha reclamat de no rendir-se mai en la lluita per abolir totalment les armes nuclears. “Cal que el desig d’abolició nuclear faci consens en tota la societat civil”, ha dit Matsui durant la cerimònia, on hi han assistit dirigents de més d’un centenar de països, a més de supervivents i activistes. Ha defensat el diàleg per davant de la possessió d’armes nuclears, especialment en un context actual de tensió creixent entre les grans potències. “En alguns països, els responsables polítics arriben a acceptar que les armes nuclears són essencials per a la defensa nacional”, ha avisat, i ha instat a adoptar l’esperit pacifista d’Hiroshima i a debatre un model de seguretat fonamentat en la confiança.
El primer ministre del Japó, Shigeru Ishiba, ha fet públic que Tòquio vol encapçalar els esforços internacionals per un món sense armes nuclears, però no ha esmentat directament la responsabilitat dels Estats Units en el bombardament. Malgrat que el país és sota el paraigua nuclear nord-americà, Ishiba ha remarcat que no preveu que Washington comparteixi armament nuclear amb el Japó, atès el compromís del seu país amb els seus principis.
“Fa vuitanta anys, una bomba atòmica va explotar, i va causar milers de morts. Els qui van sobreviure han viscut una agonia indescriptible”, ha lamentat, segons que ha publicat el diari The Japan Times. “No hem de repetir mai més la tragèdia d’Hiroshima i Nagasaki. És la nostra missió —com a únic país que ha patit atacs nuclears— pressionar perquè es mantingui la no proliferació nuclear”, ha reblat.
L’ONU avisa del risc elevat d’un conflicte nuclear
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha remarcat com avui fa vuitanta anys el món va canviar per sempre: “Milers de vides es van perdre i la ciutat va ser reduïda a cendres. La humanitat va travessar un punt de no retorn. Ara recordem els absents i donem suport a les seves famílies.” Guterres ha volgut honorar també els supervivents, “convertits en una força moral per la pau, tot i que cada cop són menys”. Ha recordat que enguany fa també vuitanta anys de la creació de les Nacions Unides, “instaurada per evitar la guerra i defensar la humanitat”.
Amb tot, Guterres admet que actualment “el risc d’un conflicte nuclear creix a mesura que se n’erosiona la confiança”. Les divisions geopolítiques augmenten i les mateixes armes que van devastar Hiroshima i Nagasaki són utilitzades com a eines de coacció.
El secretari general de l’ONU ha subratllat la necessitat que els compromisos signifiquin canvis reals per reforçar el règim internacional de desarmament, especialment tot reafirmant la importància del Tractat de No Proliferació Nuclear, i ha instat a erradicar per complet l’amenaça atòmica.
El Comitè Internacional de la Creu Roja també ha reclamat l’eliminació d’aquestes armes. La presidenta, Mirjana Spoljaric, ha recordat que els supervivents afronten encara ara danys físics i emocionals arran de les conseqüències persistents d’aquests bombardaments. “El risc d’una detonació nuclear accidental és real, i avui n’hi ha moltes més i són molt més potents. La bomba llançada sobre Hiroshima és avui considerada petita”, ha avisat.
Per això, Spoljaric ha remarcat: “Qualsevol ús d’aquest armament seria un fracàs catastròfic per a la humanitat. Cap resposta humanitària podria afrontar el patiment causat per una detonació nuclear en una zona poblada o a prop. Dubto que es pugui justificar mai l’ús d’aquests armaments si es respecten els principis del dret internacional”.
“Demano a tots els estats de no fer servir ni amenaçar amb armes nuclears, d’adoptar mesures per evitar-ne l’ús, deliberat o accidental, i de posar fi, tan aviat com es pugui, a la idea que cal confiar en aquest armament amb l’excusa de la seguretat nacional”, ha conclòs Spoljaric, que ha fet una crida a treballar per l’eliminació total de les armes nuclears.